26 de gen. 2012

Via Conxita Garcia Perez

by Germans Masó a la web lanochedelloro
AGULLA PATCHWORK i ROCA SANT CUGAT
  • Llargària: 110m
  • Dificultat: 6a (5c obligat)
  • Material utilitzat: Cintes exprés i per al primer llarg de l'agulla una baga sabinera i semàfor microfriends 
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya consultada: Escalatroncs

Fa molt temps que tenia ganes de coincidir amb la cordada Josep i Laura i avui tinc la sort de poder fer-ho amb ella. Em fa molta il·lusió perquè lo normal és sempre tenir un company de cordada de sexe masculí.
A la festa també s'afegeix una altra persona més, un amic que el portem pel camí de l'amargura je je, ja que fem l'aproximació pel Clot de la Mònica i acabem pujant pel Torrent dels Llorers, una grimpada ben distreta fins arribar a peu de via, que el deixa una mica fotut de genolls.
La via es localitza prou bé gràcies a l'agulla Patchwork que hi ha adossada a la Roca de Sant Cugat i com té tres llargs ens repartim un cadascú, bé, jo una mica egoista havia fet el segon i també volia fer l'últim, doncs l'ombra s'havia apoderat de la pared feia estona, aturat et quedaves fred i que millor que continuar tibant-li oi.
Hem caminat força i escalat poc, un primer llarg fàcil però atenció amb la roca, tot seguit un ràpel, després un segon llarg molt elegant amb "sartenazo" per arribar a la primera xapa i un últim llarg amb unes primeres passes tècniques que seguidament més fàcilment ens porta al final. Aquesta via la podem combinar amb altres de la zona per allargar, nosaltres ho vam intentat a la Mamella, però a l'enredar-nos en trobar la via desistim al fer tard. Bona jornada i bon lloc en bona companyia, que més es pot demanar.

LES FOTOS SON DELS COMPANYS, jo em vaig oblidar la càmera

Aproximant pel torrent dels Llorers
Primer llarg


Primer llarg

Curiós mini pot de piades dalt l'Agulla Patchwork

Segon llarg

Tercer llarg

    22 de gen. 2012

    Via Santiago Domingo

    PARET D'ARAGÓ
    • Llargària: 415m
    • Dificultat: V+/Ae
    • Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends del 0.5 al 3, bagues i cintes exprés (també vam fer servir un estrep pel pas d'Ae ja que el dúiem, però és només un pas i ens hauríem apanyat sense ell)
    • Orientació: Sud-est
    • Ressenya consultada: lanochedelloro

      A primera hora aproximant a la via
      by Luichy













      Si ens llevem ben d'hora ben d'hora però ben d'hora, tindrem temps d'errar el camí i duplicar l'horari d'aproximació. Com mola oi! Doncs va ser la crua realitat, portàvem una explicació que havia trobat el meu company feia temps i tal i com la vam entendre el que vam fer va ser baixar al fons de la vall per un camí ben fitat a la zona de la via CADE. Ho vam arreglar reculant un mica i pujant fent el cabra camp a través directament a la zona de la Chimenea Fantástica, tot just a l'arribar sota parets ens creuem amb el camí correcte, l'agafem i flanquejant descendim lleugerament arribant a peu de via. Hi ha inscrit a la roca SD.

      Son les 10 del matí i el meu company planteja que pot ser és una mica tard per a començar, havia llegit que es poden trigar de 5 a 8 hores, jo li dic que després de la pallissa per arribar aquí ni boja em dono mitja volta, portem frontals i podem fer el descens pel pas de Sant Miquel nocturn, a més a més no es veu una via amb continuïtat i jo havia llegit que es pot trigar de 4 a 5 hores, de lo poc que havia mirat sobre el tema, no volia que quelcom m'influenciés o millor dit em suggestionés.

      Al final a la paret hi som tres cordades, una de tres a la Cúpula Nocturna, nosaltres dos aquí i una altre cordada de tres jovenets trenta anyers que arriba quan jo surto de segona en el primer llarg i que també s'afegirà a la festa. Més tard, en el tercer llarg, els fem passar perquè porten cordes de 60m i van volant com a àngels per la paret, excepte un que anomenava insistentment el nom del color de la seva corda, feia infinitat d'anys que no escalava, però tot i així amb bon humor va pujar de conya. Nosaltres al portar cordes de 50m no ens vam atrevir a enllaçar certs llargs com marca la ressenya i acabem fent onze.

      Jo estava molt emocionada i pot ser també una mica intranquil·la, m'estrenava a Montrebei i és una cosa que impressiona, però després d'haver fet aquesta via puc dir que és ideal per a prendre contacte si ja es té una mica de bagatge en vies aventureres, doncs la seva continuïtat sovint és trencada per petites feixes i trams senzills que la fan més relaxada. Només té un parell de llargs o tres on haurem de posar tota la carn a la graella, sent per a mi el més fort i mantingut, però a tope de guapo, el díedre del sisè llarg, i el més espectacular sens dubte, l'últim, on tots els trastos que portava penjats a l'esquena del porta-material em van tocar la pera.

      Encara que el dia va començar amb una bona marrada va acabar sent perfecte, en cinc hores vam enllestir la via doncs a mi no em va tocar de primera cap dels llarg exigents, i cansats, però contents, vam gaudir d'una baixada tranquil·la i plaent fins al cotxe.

      Primer llarg
      Tercer llarg que dividirem en dos


      Final tercer llarg, quart x nosaltres
      Quart llarg, cinquè x nosaltres


      Inici cinquè llarg, sisè x nosaltres
      Sisè llarg, setè x nosaltres

      
      Setè llarg que farem en dos llargs
      Setè llarg, vuitè x nosaltres










      Vuitè llarg, desè x nosaltres











      Arribant R8, R10 x nosaltres
      Novè llarg i últim, onzè x nosaltres
      Visió des de dins de l'últim llarg



















      Pessebre al punt geodèsic del cim

      Cartell indicador del Pas de Sant Miquel


      19 de gen. 2012

      Via Francesc Casanovas

      ELS PLECS DEL LLIBRE (Sortint pel MONTGRÓS)
      • Llargària: 175m + 120m
      • Dificultat: 6a (V+ obligat)
      • Material utilitzat: Cintes exprés
      • Orientació: Sud
      • Ressenya consultada: lanochedelloro
      by Montse Molano
      Una altra d'aquestes que tenia a la llista per a quan fos una mica valenta i ja fa dies que hi havien ganes, però per una cosa o altra no havia quadrat fins avui. La qüestió és que ha valgut molt la pena la pallissa d'aproximació que té, sens dubte demà mateix la tornaria a fer i a repetir la via, he gaudit com una vaca, excel·lent roca i ben equipada.
      Per a fer-ho més rodó vam sortir pel Montgrós seguint la idea de la ressenya de Luichy, així ho podíem fer amb corda simple i baixàvem caminant evitant el ràpel, encara que alguns son prou agosarats i no els cal això, doncs uns que venien de la Rosaura des d'aquest segon coll van baixar sense fer-ho. 
      Aquest últim tram volíem enllestir-ho en un llarg, però la corda després de 60m en un terreny ajagut tirava cap enrere i en unes sabines a mà dreta vaig improvisar una R a l'espera del relleu per a què arrossegués ell la corda. Tampoc hagués calgut arribar a aquest extrem, en menys metres cap a l'esquerra en algun punt hi ha una R muntada.
      També des del collet en diagonal cap a l'esquerra surt una línia de lluents parabolts daurats, però al final vaig optar per la línia més recta iniciada en un espit en forma d'armella, després un buril, seguidament un altre espit i per últim un altre buril fins a les sabines.
      Una bona jordana en un lloc aprop de casa, tot un luxe.

      Primer llarg, arribant a l'R
      Inici segon llarg


      Segon llarg
      Inici tercer llarg


      Quart llarg
      Cinquè llarg



      Primer llarg al Montgrós

      Segon tram Montgrós

      R de sabines al Montgrós

      18 de gen. 2012

      Via Riure és bo per a l'esperit

      HUMOR SOBRE ELS ESPORTS D'AVENTURA

      Avui fan futbol, un d'aquells partits que no t'has de perdre, però com jo aquest tema no m'agrada i a més em posa el pels de punta, respectant a qui li agrada, i tenia deixat de mirar el facebook, aquesta nit m'he dedicat a fer-ho i he trobat això d'un col·lega que el tenia penjat, és genial!


      15 de gen. 2012

      Font Blanca

      ALPINADA A LA VALL DE RIALB (Resultat d'intent frustrat al corredor Freeride)
      • Desnivell total d'ascens: 1130m
      • Desnivell corredor: 250m
      • Aresta: 200m de recorregut
      • Dificultat: AD+
      • Material utilitzat: Friends mitjans i cintes llargues poden ser útils sinó està ben format el pas estret de dalt
      • Orientació: Nord al corredor i l'aresta mira cap a l'est, però és oberta a que et doni el sol ben bé sempre
      • Ressenya:

      by Montse Molano
      Ahir vam investigar per on va el camí d'aproximació i és força evident, fins arribar a un pont passat el refugi de Rialb va seguint el curs del riu sempre per la dreta, o sigui, que sense pèrdua el fem de nit i a arribem al refu amb les primeres llums. Teníem especial interès en fer-ho així no perquè aquesta vall sigui llarga sinó perquè l'orientació de la vessant del nostre objectiu, el corredor Freeride, és SSE.

      La vall gira i gira fins que a la fi ens dóna visió d'aquesta immensa vessant del Pic Font Blanca i del corredor, el qual es reconeix perfectament i ja ens avisa de que el primer tram està molt just, però anem carregats d'il·lusió, de bufandes (cordes en bandolera) i de força material variat menys cargols, amb el que decidim acostar-nos a intentar-ho, pot ser les aparences enganyen.

      Arribats a ell amb una neu ben dura en quasi tota l'aproximació, grampons imprescindibles, muntem una bona reunió inicial sota un desplom a proba de bombes. Inicia el meu company i en poca estona comença a caure de tot, uf, quin mal rotllo. Quan em toca a mi al·lucino de les condicions, el primer tram que hauria de ser 70º desploma, la neu no està transformada i el poc gel que hi ha es desmunta, com lo que veiem encara pinta pitjor i dalt dóna el sol tot el dia, d'un esquifit arbre que trobem a mà dreta sens dubte abandonem.

      Un cop abaix, en una bona terrassa al sol prenent quelcom, comentem que les condicions trobades deuen ser degut a què aquest primer tram del corredor mira cap al nord-est i només veu el nas al sol quan surt. També després de lo vist més amunt, a la sortida d'aquest tram, un cargol o dos no aniria malament si et trobes amb aquesta sequedat que fa aflorar el gel.

      Continuem apoltronats en la fantàstica terrassa gaudint del sol, dels festucs, xocolatines i aigua amb isostar, o sigui, encara estem ben aprop del corredor, i en un repàs del que tinc al voltant observo en una valleta a mà esquerra dues escapatòries per a sortir per dalt i no girar cua. Subtilment convenço al meu company a l'aventura i entre altres li dic que a la primera passa de neu crosta ens donem la volta, això m'obliga a obrir traça per a que no prengui nota si n'hi ha.

      Prenem l'opció més atractiva de pujar per un corredor central en una vessant nord, l'altre seria continuar per la valleta que dóna accés a ell, la qual es torna en una ampla canal que es redreça una mica abans de morir en un coll que ens dóna la sensació de que surt sota la gran pala cimera, més tard veurem que així és. Al corredor la neu és excel·lent, però on s'estreta canvia a inconsistent i ens obliga a treure una de les bufandes. Passa el meu company de primer i quan em toca passar en segon terme s'obre un gran forat sota els meus peus, quin ensurt. Passat aquest pas en una trentena de metres arribo a l'aresta i una mica més a la R, aleshores em quedo bocabadada d'on estem, coi, la cosa aquí no s'acaba i no hi han fàcils escapatòries, tenim davant una bonica aresta de neu, una mini Biancograt, quins records. Tirem endavant i al final no és gens aparatós, es que jo aquests panorames d'arestes no els porto amb gaire fluïdesa. En poca estona s'acaba la cavalcada i resulta que ens trobem al punt on arriba el camí per la Coma de Varilles just abans d'enfilar-se a la super pala cimera.

      I vet aquí, aquesta història s'ha acabat amb una bona passejada que ens van regalar!

      Sortida matinadora del pàrquing

      Vall de Rialb, al fons Pic Font Blanca

      Con d'accés al corredor Freeride

      Des de R0 accedint al corredor Freeride
      Comodíssima R0 sota un desplom



      Inici corredor Freeride
      Al fons línia acabada d'abandonar
      Vista del corredor central de la vessant nord de l'aresta est

      Inici corredor central
      Inici corredor central


      Cap a la meitat del corredor central
      Tram estret de dalt del corredor central


      Arribant a l'aresta E

      Segon tram de l'aresta E
      Segon tram de l'aresta E


      Deixant company al sol al final del segon tram de l'aresta E

      On l'aresta planeja i s'arriba al final

      Baixant del Font Blanca, al fons Ordino

      Rei esperant a la princesa en el tro de la Portella de Rialb

      Cartell indicador del camí d'estiu