28 de març 2012

Vies Francesc Suñol i Badalona

Francesc Suñol
by Escalatroncs

MALANYEU-Paret del Devesó (Cingles del Molí)
  • Llargàries: 85m i 95m
  • Dificultat: 6a i 6a- (obligades 5b i 5c)
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenyes consultades: Escalatroncs i Ressenya.net 
Badalona extreta de Ressenya.net




Després d'un bon dia de descans ens traslladem a aquest racó bucòlic per a tornar a tastar la seva peculiar roca gruyere i endinsar-nos en l'embolic de vies que es creuen per tot arreu. Ahir, a més de fer pànxing, vam fer un bon reconeixement dels camins de la zona per a veure com seria canviar l'opció de rapelar per baixar caminant.

Encara que avui és dimecres a la paret en total hi som quatre cordades, tres de dos i una de tres, sort que tots portàvem destins diferents. Nosaltres teníem triat la Francesc Suñol i la Neusnidó, però el company es fa una estrebada al pas fort de l'últim llarg de la primera via i optem per un segon plat que tibi quelcom menys, la Badalona, encara que déu n´hi do la primera tirada d'aquesta, mantinguda i un tram de roca arrodonida que et fa afinar molt la jugada, sobre tot xapar el pitó.

Un cop dalt de la segona via avui ens ha tornat ha agafar una petita pluja, l'esbojarrada primavera ja ha arribat, i baixem caminant tal i com ahir vam veure que tranquil·lament podíem fer, primer crestejant fàcilment un tros fins que caminant arribem a una petita casa de pedra restaurada, on agafem la pista i més tard fem drecera desviant-nos per un camí arranjat senyalat amb marques grogues i blanques, el qual torna a sortir a la pista a prop de la masia El Llomar. Des de fi de via de la Badalona en uns 3/4 d'hora arribem al cotxe per un camí ben guapo.

Inici primer llarg via Francesc Suñol
Arribant R1 via Francesc Suñol
Segon llarg via Francesc Suñol
Pas clau tercer llarg via Francesc Suñol




Inici primer llarg via Badalona

Inici segon llarg via Badalona

Tercer llarg via Badalona

Crestejant

A tota cresta
Fent el pallassete al camí de tornada
La primavera ja ha arribat
La pluja camí de la Serra d'Ensija i el Pedraforca

26 de març 2012

Via Amistades Pelirrojas

ROCA D'EN SOLÀ (Perles)
  • Llargària: 100m
  • Dificultat: 6a o + (5c/6a obligat)
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Ressenya i més informació: moliclimbs
Apa, no la vaig fer ahir però sabia que la podia deixar per avui, fins hi tot millor ja que és dia laborable i no trobarem gentada.
Del primer intent frustrat han passat tres setmanetes, el qual em va deixar la mel a la boca i em va empitjorar l'encaparrament per la via.
Aquest cop el Xavi fa els dos primers llargs i jo els dos últims que no vaig acabar, i sembla curiós, però crec que és ben normal, doncs el segon llarg m'ha sortit diferent al primer cop, el pas que més em va costar ara s'ha canviat de lloc je je.
També volíem fer les putes mosques, però com no hem matinat la pluja ens ha agafat i un altra dia serà, ara ja estic desencaparrada i l'espera no em desesperarà.
Amistades pelirroooooojas no m'heu defraudat, genial i molt variada, grau amable sense regalar res i ideal per a pujar la moral.

La via

Inici primer llarg
Segon llarg


Segon llarg

Al díedre del segon llarg

Tercer llarg
Inici quart llarg


Arribant R4

Plegant corda que la pluja ja ens ha agafat

25 de març 2012

Via Dismi

SERRA DE SANT JOAN
by Kutrescaladors
  • Llargària: 225m
  • Dificultat: 6b (5c/Ae obligat)
  • Material utilitzat: Alien vermell, un estrep i cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: Kutrescaladors

Panoràmica via i descens

La nostra idea d'avui era una altra, la via Amistades Pelirrojas, com no, uf, es que estic intrigada en acabar-la de descobrir, el perquè no ho sé, pot ser simplement una caparrada de dona testarruda. La qüestió és que divendres nit ens truca l'amic Esteve i trèiem aquesta del bagul dels records per a canviar de plans.

Fa uns anys que sabem d'ella, l'apreciat Pepito que en pau descansi, amb el que havia compartit algunes escalades i trobades, un personatge molt estimat pels seus amics, ens l'havia recomanat, però com el grau ens va semblar una mica fort abans ens vam ficar en la seva veïna JM Monfort, a l'octubre del 2011, i ostres, vista des d'enllà esparverava.

Ara estem una mica més fins, bé, la patata era jo i com he pujat a la categoria d'extra-patata em ve degust esverar-me una mica en aquesta via. Jo prefereixo començar i escolleixo fer els tres primers llargs, els companys s'apanyen en repartir-se els altres com volen.

La via resulta ser guapa i al meu gust el llarg més collonut és el tercer, el cop que l'havia vist des de la seva veïna se m'havien sortit els ulls de l'òrbita i el cor posat a cent, pensava que sinó era amb ventoses no es passava per aquí, però amb un ui i ah s'acaba passant i gaudint a tope.

És una escalada assegurada i no caldria posar res, però nosaltres hem suplementat amb l'alien vermell al segon i sisè llarg. L'estrep jo l'he fet servir al sostre-desplom del cinquè llarg, els nens anaven dient uf, però després ni el treuen i amb algun A0 el passen, la cosa de la força bruta dels homes.

El descens l'efectuem caminant per una canal, la marcada a la fotografia, que està un mica més enllà de la que cal fer un ràpel.

Primer llarg
Pas clau al primer llarg
Segon llarg
Arribant R2

 
Tercer llarg

Tercer llarg

Nens arribant R3
Quart llarg
Quart llarg
Inici cinquè llarg



















Sostre-desplom cinquè llarg
Inici sisè llarg
Setè llarg





Neu a la vessant nord de la serra

Curiós túnel a la canal de baixada

Collet per on passem de baixada

23 de març 2012

Via Esperó del Místic

PEDRA D'ESPARRAGUERA
by Escalatroncs
  • Llargària: 140m
  • Dificultat: 6a (5c obligat)
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: Est
  • Ressenya consultada: Escalatroncs


Durant uns dies ha plogut força i raja aigua per tot arreu, al pirineu hi han zones que han acumulat fins a un metre i mig de neu, quina passada, o res o massa.
Aquesta via fa temps que la tenim en ment i avui l'hem tret del calaix pensant que per l'orientació i terreny seria una bona opció a trobar sec, per sort ha sigut així.
Som tres, la cordada habitual i l'Alex, i en el repartiment de llargs jo he escollit amb ganes els dos primers je je, ara em fa gràcia però enllà no em vaig riure gens, em va costar déu i sa mare arribar a la segona xapa de la primera tirada, doncs cada cop que intentava el pas em travava el sartenazo que hi ha contra el terra. Al final ho vaig solucionar amb l'estrep que acostuma a portar l'Alex a partir de V+.
Després continua tibant-li i el següent llarg també, però al separar-me del terra els passos poc a poc em van sortint i enllesteixo tots dos llargs havent suat la cansalada. Els nens queden tocats i com em sembla que lo més picant ha passat continuo descobrint l'itinerari fins al final, que definitivament afluixa i ja només dóna guerra localitzar alguna assegurança per sota de V+, resumint, via amb dues parts ben diferents, una primera que tiba i és mantinguda, i una segona força més tranquil·la on el grau no és coherent amb el de les dues primeres tirades.

Inici primer llarg
Nens al primer llarg


Inici segon llarg

Segon llarg

Segon llarg
Inici tercer llarg
Quart llarg


Cinquè llarg