ROCA D'EN SOLÀ (Perles)
 |
| by Montse Molano |
Avui cap de tots dos no hem descansat gaire bé, aquesta nit passada a estones bufava el vent amb ganes i la furgoneta semblava una rentadora centrifugant, i jo a més noto una mica carregats els braços de no parar i resulta que la que porto al cap li tinc que tibar, vaja, doncs des del més d'octubre que vaig darrera d'ella i quan arriba el dia ja veurem si arribo a la primera xapa, però m'ha agafat una passió per aquesta terrible via, serà pel nom, serà per la roca que prodiga, serà per l'entorn... que no penso quedar-me al cotxe i així Xavi veu com li funciona la ma en quelcom més mantingut.
Aixecar el vol em costa, però un cop fet el primer pas m'endinso dintre del mon dels somnis i pujo flotant sobre el meu núvol. A peu del segon llarg em desperto de sobte i em ve al cap el malson del pas que té aquesta tirada, ostres, al·lucinaré molt, bé, canvio de postura i continuo somiant. La roca és magnífica, els passos vant sent plaents i sens dubte acabo trobant el pas que em fa estrènyer amb ganes, després de mica en mica s'omple la pica i arribo a l'R2.
Mentre Xavi va pujant força bé, de cop i volta el vent comença a animar-se i sembla com si algú hagués encès l'aire condicionat en ple hivern quan el que un desitja és un bon radiador. Afluixa una mica, enceto el tercer llarg i a la segona xapa la porta es torna a obrir i aquest cop ja no es tanca, a tot gas i m'obliga a abandonar el meu petit somni acabant ser un veritable malson rapelar la via.
Qui m'anava a dir que em baixaria pel vent i el fres en comptes de per no poder. La vida és ben sorprenent, ara m'agradaria que em sorprengués d'una altra manera i em donés un lloc de treball. Bé, penes a part he fet la ressenya sense haver acabat la via, però com espero tornar ja mateix així ja tinc mitja feina feta pel segon intent, uaoh, ves que viiiiiiinc.
 |
| Inici primer llarg |
 |
| Arribant R1 |
 |
| Segon llarg |
 |
| Inici tercer llarg |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada