31 de març 2013

Via Ironman

by Montse Molano
ROQUES DEL MASMUT
  • Llargària: 170m
  • Dificultat: 6a
  • Material utilitzat: Cintes exprés, alguna baga, semàfor micros i link cam verd
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: A la revista Vèrtex núm. 202

Escalar a les Roques del Masmut sempre que vinc és símbol de solitud a les parets, aquí la majestuositat i la bellesa m'omplen d'immenses sensacions.

Avui dediquem aquesta escalada a en Pepito que en pau descansi, amb ell vam fer un primer intent fa uns sis anys, però anant de segona no vaig encadenar sortir del bolt del tercer llarg i vaig fer tal pèndul que vaig donar per finalitzada l'escalada, en aquella època encara era més patata.

La pista que ens acosta surt de Peñarroya de Tastavins i deixem el vehicle en una corba tancada amb vistes a les roques abans d'arribar al seu mirador. Fa un vent de nassos i molest que no ens intimida, sabem pels altres cops que desapareix només baixar uns metres pel camí i que peu de via és un solàrium. Des d'aquí fem l'aproximació en descens i per al retorn primer pugem, després flanquegem i més tard baixem al punt de sortida.

La via té el seus punts picants i et demana que sàpigues navegar, però com aquest cop he anat amb els deures fets ha sigut plaent i plena de grates sorpreses metre a metre, bé, no tot han sigut flors i violes, en el primer llarg m'he dut un ensurt tot i que anava amb cura, però degut als dies seguits de pluja la roca estava més tendra del que ja és en algun punt i he arrancat una presa provocant el corresponent vol, sort que Xavi estava atent i caminant enrere ha minimitzat la caiguda. Roca excel·lent en els demés llargs.

by Montse Molano
Aproximant
Primer llarg



Arribant R1
Segon llarg
Pitó al segon llarg
Inici tercer llarg
Tercer llarg





Arribant R3
Inici quart llarg
Arribant R4
Fi de via

16 de març 2013

Via GEDE

by Escalatroncs
L'ELEFANT
  • Llargària: 155m
  • Dificultat: 6a/A0 (obligat V/Ae)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, alguna baga, microfriends -aliens- del blau al vermell (el blau es pot posar al primer llarg, a uns 10 abans d'arribar a l'R1) i link cam verd i groc
  • Orientació: S-SW
  • Ressenya consultada: Escalatroncs




Montserrat és la meva muntanya mà- gica, aquí puc somiar les mil i una aventures fent pocs quilòmetres, des d'anar a fer un simple pícnic a fer el saltimbanqui per les seves parets.

Avui li toca el torn a aquesta via que fa temps que la tinc a la llista de les pendents, una llista més llarga que un dia sense pa, soc grandeta però jove en aquest terreny.

La via és molt bona, lògica i amb estil, per a gaudir encara que tingui algun pas polit, l'únic la humitat i fang que hem trobat a la fissura del tercer llarg, la qual déu ser difícil trobar seca sinó és en ple estiu i després de moooolts dies sense ploure.

El primer i últim llarg son nets. Al primer hem posat l'alien blau i a l'últim no ens ha cabut res, en els altres llargs quan no hi ha es pot amanir bé.

Primer llarg, arribant R1
Segon llarg
Tercer llarg
Tercer llarg
Inici quart llarg
Visió R4
Inici cinquè llarg
Sisè llarg

9 de març 2013

Cresta de la Llosa

Municipi de FÍGOLS I ALINYÀ

LLARGÀRIA: 1250m

DIFICULTAT: V-

DESNIVELL total ascens/descens: 500m

MATERIAL UTILITZAT: Cintes exprés, alguna baga, semàfor micro-friends, link cam verd i una corda

APROXIMACIÓ: Anem direcció al Congost de Tresponts per a creuar el riu Segre per un pont i per traces de camí ens dirigim a l'evident collet on tot just passa una línia elèctrica, aquí comença l'escalada, uns 15 minuts

DESCENS: Nosaltres hem resseguit durant un llarg tram la cresta que baixa cap a l'est-sud-est, a estones per dalt o per abaix, segons permetia la vegetació, fins que el terreny s'ha aclarit i per unes feixes hem arribat a un camí que ens ha deixat en una pista
Seguint la pista amb vàries cruïlles s'arriba a un descens directe per on passa una línia elèctrica i en algun punt imperiosament caldrà anar a buscar el collet on hem iniciat la cresta per a retrobar el camí i pont d'aproximació, sinó s'acaba davant del cotxe però tallats pel riu i l'altre pont està a Organyà suposant una volta de més de 5km
D'1h30m a 2h, tot dependrà de fins a quin punt ens volem esgarrinxar fent drecera per anar a buscar directament la pista o de com l'encertem

RESSENYA CONSULTADA: Al blog del Centre Excursionista Centelles

by Montse Molano
© Base cartogràfica propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat

Qui no té cap té peus, doncs avui volíem fer esquí de muntanya però hem agafat tot menys els esquís, que farem... doncs a Xavi se li ocórrer aquesta activitat degut a que tot just dimecres passat va veure un audiovisual d'ella a la 16ª Mostra d'audiovisuals i fotografies de muntanya a la Farinera del Clot.

Bé, quan la tenim a la vista no motiva gaire l'aspecte, he passat mil cops per aquí i ni m'havia fixat, els ulls se m'anaven directament a l'esperó C-14 que està al costat, però a Xavi li fa gràcia i així fem una mica de fons en aquesta excursió vertical.

El primer tram de 680m l'hem fet en ensamble excepte els 30m de IV/V-, després farts d'arrossegar la corda la pleguem i se'ns fa una delícia no anar lligats. L'escalada de la cresta és molt poc mantinguda i trobarem algunes assegurances fixes en els passos més difícils del primer tram. 

Nosaltres per a fer-ho més distret hem fet alguna variant i ens hem pujat a tots els rocs haguts i per haver, doncs més d'un cop podries passar i anar caminant.

El tros inevitable on cal caminar per a enllaçar amb l'últim tram de cresta l'hem fet força més curt de que lo que marca la ressenya original fent un flanqueig cap a la dreta sense pujar, crec que com a molt uns 80m, així surten més metres de roca que no els he compatibilitzat a la meva ressenya, he deixat els originals que ja hi han suficients i el grau queda igual.

Fer la cresta i arribar al punt culminant 1.052m hem trigat 3h45m, però segur que es pot trigar menys i molt més, dependrà de molts aspectes, com les fotos que fem, com assegurem, aturades per a omplir i buidar el dipòsit...

En fi, un lloc agradable i amb bones vistes, on gaudirem de plena solitud i d'una bonica excursió. Ara coneixent-la jo només portaria un cordino, el llarg de 30m de IV/V- en el cas de no fer-lo en corda simple es pot partir en dos i fer una reunió intermèdia.

Pont a creuar al Congost de Tresponts
Inici cresta
Primer tram
Primer tram
Fent variant al primer tram
Fent variant, a l'esquerra de l'escalador la cresta
Primer tram
Llarg de 30m de IV/V-
Fi llarg de 30m IV/V-








Primer tram
Primer tram, al fons dreta on hem deixat furgo
Primer tram
Primer tram




Primer tram, al fons dreta on hem deixat furgo
Fi primer tram
Per on hem començat nosaltres el segon tram
Segon tram
Arribant a la fi
Fi cresta, al fons Organyà
De retorn

3 de març 2013

Via Esperit Mohicà

LO PEDALET (Montsec de Rúbies)
  • Llargària: 155m
  • Dificultat: 6a (obligat V+)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, semàfor microfriends i link cam verd i groc
  • Orientació: Sud
  • Ressenya: La de l'aperturista Joan Vidal a la web Lanochedelloro, altres referències a Kutrescaladors i Romàntic Guerrer

by Joan Vidal

Hi han llocs que em neguitegen, altres que m'impressionen, molts que em meravellen i alguns que em donen pau interior, i Rúbies és un d'aquests.

Avui la Laura i jo som els únics homo sapiens que busquen enfilar-se a la paret, tot un luxe gaudir de plena solitud en aquest paratge idíl·lic presidit pel poble de Rúbies abandonat des de l'any 1970.

Ahir vam estar a la Roca dels Arcs i per a compensar forces avui hem vingut aquí a fer quelcom menys musculós, però res de res, al quart llarg hem fet el comentari de que sort que no volíem tibar gaire i ens hem rigut una bona estona.

La via és pràcticament equipada i a primer cop d'ull no dóna gaire bona impressió, però de mica en mica s'omple la pica i acabes amb el sac ple de moltes sensacions que et deixen satisfet. 

El llarg més mantingut és el segon i com a espectacular el tercer, vaja dansa que cal fer per a visitar els esperits, és magníficament ben trobada, encara que una mica més i em quedo plegada.

Lo curiositat del dia ha sigut que dalt a la carena s'estava com un torronet i en canvi per la paret pujava un aire que ens ha fet passar força rasca.


Aproximant, al fons esquerra la paret
Marca d'inici via
Inici primer llarg
Segon llarg
Tercer llarg
R4
Fi de via