30 de des. 2011

Via Stoc de Coc sortint per Monges Mascles

by Montse Molano
MALANYEU-Paret del Devesó (Cingles del Molí)
  • Llargària: 160m
  • Dificultat: V+
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya consultada: Kutrescaladors


Venim aquí congelats del Pirineu. Abans d'ahir per la nit va estar nevant i ahir amb la barreja del vent no hi havia qui estigués. Aquí també fa un fred que pela, però a la paret s'està de conya, amb samarreta hi ha prou.
L'havíem ficat l'ullet a aquesta via, però l'altre cop que va ser el primer que vam estar aquí estava ocupada. Avui també trobem una cordada, però només fan el primer llarg i ara pleguen, estem de sort.
Ara, després de conèixer-la entenc que sigui concorreguda, és magnífica. Tots tres llargs son mantinguts, super ben equipada i boníssima roca, en dues paraules: im pressionant. Una via que no et deixa indiferent i que voldries tres o quatre llargs més, una bella escalada per a finalitzar l'any.

Primer llarg
Segon llarg


Tercer llarg
Escalador al mig del segon llarg


    28 de des. 2011

    La Dent d'Orlu

    CORREDOR NW
    by Montse Molano
    • Llargària: 250m
    • Dificultat: AD+
    • Material utilitzat: Semàfor microfriends, link cam verd i groc, bagues i mosquetons
    • Bibliografia consultada: Escalades en Ariège, La Dent d'Orlu, de Jean-Denis Achard, J'idée Édition
    • Alçada del cim: 2.222m
    • Ressenya:


    Uf, quins nervis, fa quasi un any que esperava aquest moment i ara tinc una mica de por! M'aguantaran les lumbars el trote que representa aquesta activitat? El metge m'ha donat llum verda, però jo...

    Bé, el dia que partim ens decidim per retrobar-nos amb aquest deure pendent, teníem un intent junt amb un amic al febrer del 2008, avui però ens aventurem dos, la cordada habitual, el meu company i jo.
    Portem una idea vaga de les cotes de neu i realment és així, vaga i llunyana, doncs al passar el col de Puymorens i baixar ens adonem que realment hi ha més neu a cotes baixes del que pensàvem, a peu dels poblets Goulours i la Forge la carretera està neta però més enllà està tooooooot nevat, mare meva, quina espardenyada ens espera!
    A la fi, creuant dits, agafem el desviament cap el nostre objectiu i per sort hi han roderes fins on a mà esquerra hi ha una pista que baixa tancada per una barrera, a uns 1.300m. En aquest últim tram hem hagut de posar cadenes a la furgo, però donem gràcies haver arribat fins aquí sense cap problema i que només ens quedin 4kms fins a la rotonda on s'arriba a l'estiu.
    Sortim carregats amb lo just, tot i així jo maleeixo com pesa la motxilla encara que no porto corda, només portem una i la du el meu company, i tampoc carreguem amb les raquetes, una cagada que salvem pels pèls, doncs l'últim tros de pista i arribar al bosc és una crosta insofrible, gràcies que en aquest últim lloc la cosa canvia radicalment fins a deixar-nos arribar al corredor, al qual arribem seguint la via normal marcada amb pintura groga i per camí totalment intuïtiu a partir del primer clar que trobem al sortir de la pujada pel bosc.
    El corredor es ben maco i la neu ben dura. Als cent metres ens trobem amb un ressalt gelat que passem bé, però després ens trobem amb un mur entapissat de rododendres colgats de neu, no ho veiem clar i trèiem la corda, en dos llargs per la dreta pegats a la roca ho passem i ens plantem a la canal que fàcilment ens porta al cim per l'aresta W. 
    La baixada per la vertical pala a l'inici se'ns fa una mica entretinguda per les condicions de la neu, a mig camí d'ella la neu endureix i ens deixa arribar al Sarrat de la Llau sense més patiments que trobar el descens pel bosc fins a coincidir amb la nostra traça d'aproximació en el clar.
    Un dia amb un temps magnífic i fita aconseguida, però arribo a la furgo desfeta, ja m'havia oblidat d'això de remenar l'element blanc lo dur que és.
    On arriben les roderes i deixem la furgo
    On s'arriba a l'estiu
    Primer tram corredor, ressalt gelat
    Primer llarg de rododendres
    Sortida primer llarg
    Còmode R1
    Segon llarg rododendres
    Segon tram corredor
    Fi del corredor a peu de l'aresta W
    Sortint del collet per l'aresta W
    Vista on finalitza el corredor



    24 de des. 2011

    Via El último sueño

    by Montse Molano
    SERRAT DEL MONJOS
    • Llargària: 165m
    • Dificultat: V+ (MD) obligat V
    • Equipament: Semi-equipada amb espits i un pitó
    • Material utilitzat: Joc d'aliens i camelots fins al 2, el 3 és totalment prescindible, cintes exprés i bagues
    • Orientació: Sud
    • Ressenyes consultades: Escalatroncs i Joan Asín
    Avui ens hem ajuntat ni més ni menys que sis, fem dos cordades de tres i ens anem d'esbarjo a aquesta via. És un dia especial, vénen dos amics que fa mooooooooooolt temps que no escalàvem junts i a un d'ells feia almenys vuit anys que no l'havia vist, i a més a més, el meu company i jo teníem pendent d'acabar la via, doncs fa uns dos anys i mig la pluja ens va fer abandonar, i amb això, vet aquí allò de que la memòria és selectiva i deixa les coses no gaire maques oblidades.
    Ara, al retrobar-la i conèixer-la sencera crec que no és gaire encoratjadora, té passatges concrets bons, però es constantment discontínua, algunes assegurances fixes col·locades amb molt poca gràcia, terra, herbes, punxes, branques... i per a rematar, la baixada que vam efectuar de porc senglar fins arribar al Torrent del Fondo, per sorpresa un descens ben guapo per una canal equipada.
    Bé, al final el que compta per a mi és haver estat tots junts i només em sap greu que justament els dos amics que feia temps que no veia s'hagin quedat amb aquest regust d'aquesta zona de Montserrat que no coneixien. 

    i

    Primer Llarg
    Segon llarg

    Tercer llarg
    Arribant R3


    
    
      
    










    Inici 5è llarg


    Arribant R4


    Inici 5è llarg

    Canal equipada de descens

    18 de des. 2011

    Vies Montse Curto i Carla per variant del ràpel

    MALANYEU-Paret del Devesó (Cingles del Molí)
    • Llargàries: 95m i 100m
    • Dificultat: V
    • Material utilitzat: Cintes exprés i alien gris pel 3r llarg de la Carla
    • Orientació: Sud-est
    • Ressenyes consultades: Escalatroncs i Mikimiau's

    M. Curto by Escalatroncs
    Carla by Joan Baraldés
    Vaja, fa més vent que ahir i un fred que mossega, bé, toca abrigar-se encara més, i estem sols, deu ser que estan fent la final del mundialet amb el Barça.
    Avui ens decantem per les vies que creiem que trobarem i ens fiquem en aquestes dues. La primera molt ben equipada i la segona correcta, només a l'últim llarg, en una "sartenada" (expressió amable dels puretasclimb), vaig fer servir l'alien gris, avui portàvem algun estri no fos que no encertéssim en trobar-les, però les bones ressenyes sobre foto i que la Carla té posat el nom a peu de via, cap problema. Igualment vam acabar sortint per la variant del ràpel quan volíem haver anat per la placa guapa que després vam veure.
    Ara ja hem iniciat el màster i tan sols ens queda tornar més cops per acabar de situar-nos una mica millor.

    1r llarg de la M.Curto
    2n llarg de la M.Curto


    3r llarg de la M.Curto
    1r llarg de la Carla


    2n llarg de la Carla
    3r llarg de la Carla, variant del ràpel

    17 de des. 2011

    Via Rock Suave??

    by Montse Molano
    MALANYEU-Paret del Devesó (Cingles del Molí)
    • Llargària: 65m
    • Dificultat: V+?
    • Material utilitzat: Cintes exprés
    • Orientació: Sud-est
    • Ressenya:


    Un racó que fa temps volíem conèixer i havíem pensat fer-ho demà, però arribem avui rebotats de la cara sud del Pedra. Confiàvem en què la neu es quedés a la cara nord del Pirineu i no ha sigut així, el vent la feia arribar i el sol quedava enteranyinat, a primera hora a coll de Jou sobre els 1548m estàvem a -2º, o sigui, girem cua i ens anem a fer un bon entrepà al forn de Saldes, on fins hi tot arribava la neu, i cap a Malanyeu que falta gent!

    Ens plantem al migdia en aquest lloc fantàstic, fa un fred que pela i poc vent, el sol ara radia a tota castanya i estarem fenomenals.
    Ens atrau el tram central i agafem la ressenya Stoc de coc sortim per Monges mascles junt amb un croquis general i alguna més.
    Carai, avui no estem de sort, en aquesta via i a una del costat s'acabem de ficar dues cordades, com no son hores d'espera ens anem a buscar alguna altra més cap a l'esquerra i ens adonem que el croquis que portem no serveix de res, hi han més vies obertes per arreu. 
    Després d'arribar a consensuar més o menys, doncs jo estava una mica cabuda en fer aquest pany de paret, ens fiquem en una creient que estem a la Savinot feréstec, però a l'arribar a la R2 ja no sabem on som, ens dóna la sensació que la nostra línia de parabolts amb femella rovellada s'acaba i que aquesta és la R d'una altra via, doncs ara tenim per davant uns brillants parabolts daurats. Més tard a casa esbrinem que la línia daurada és la Neusnidó.
    La roca és exepcionalment curiosa, com un bon formatge gruyere, aquesta via és prou obligada i amb això ja hem tingut prou emocions pel dia d'avui, creiem que hem pagat prou bé la novatada i rapelem, demà serà un altra dia.

    Inici primer llarg

    Primer llarg
    Inici segon llarg


    Segon llarg

    12 de des. 2011

    Via Entre Línies

    AGULLA DE CAN JORBA
    • Llargària: 145m
    • Dificultat: 6a- (no obligat)
    • Material utilitzat: Cintes exprés i una baga
    • Orientació: Sud
    • Ressenyes consultades: Als blocs Joan Asínkutrerscaladors


      by Joan Asín
    Una de les poques avantatges de la crisis és que et dona més temps de lleure i avui fem una escapadeta. Ens animen a fer aquesta via que ens intrigava quan, des de la Gloria, una tarda del mes de juliol, vam descobrir a una cordada de tres escalant aquesta línia que no coneixíem.
    Portàvem algun estri pels comentaris llegits, però resulta que el dia abans l'aperturista la retoca i ens trobem que amb el que hi ha en tenim prou.
    La primera tirada és la millor i molt bé assegurada. Ens trobem la tercera dividida en dos que se'ns fan curtes i les enllacem, amb cintes llargues no hi ha fregament. Aquesta divisió va bé per a rapelar amb corda simple de 60 i no carregar amb dues cordes, encara que també hi ha l'opció de sortir per l'aresta Brucs per a baixar caminant.
    Ah, quina sort que coincidim en pujar-la mentre que el gran bitxo groc que rondava pel Joc de l'Oca es va aturar a fer un mos.

    Oh, quines pràctiques es casquen!!
    No m'agradaria estar en el seu lloc!!










    Arribant a la primera R

    Inici segona tirada

    Arribant a la segona R

    Tercera i quarta tirada

    10 de des. 2011

    Via Infidel

    AGULLA CARA DE MICO (Serra de Bellavista)
    by Montse Molano
    • Llargària: 120m
    • Dificultat: obligada IV+/A0 o un pas de 6a- al meu parer
    • Material utilitzat: Cintes exprés
    • Orientació: Sud-oest 
    • Ressenyes consultades a posteriori: Blog del Guillem i elcoleccionistadevies

    Vista des del mirador de Gorros:
    La Prenyada i al fons Pirineus nevats




    Deixem el cotxe fora del pàrquing del Monestir i agafem el còmode camí dels Degotalls, tenim ganes de caminar i d'anar a conèixer un altre racó de Montserrat, i sobre tot, de no tibar-li gens, el meu company arrossega molèsties en un mà. Portem al cap la via malgrat tot t'estimo.
    Després d'alguns dubtes per la canal del Sentinella trobem l'agulla passant per la de la Paparra. Un cop a peu de paret, a la dreta d'un gran bloc, no localitzem cap buril de la via i només situem la Terestel i Sampietro, però vaja, a sobre del mateix bloc es veu una filera de lluents parabolts grocs, això ens sona a equipament del Guillem Arias i ens aclareix a on es ficarem per allargar una mica més la jornada de tranquis.
    Va resultar agradable i amb regal d'un últim llarg que em va fer pensar una mica com entrar en aquell díedre on bufava fresca i amb roca no gaire fiable a l'inici.

    Inici 1r llarg

    R1 vista des del 2n llarg

    Tercer llarg
    3r llarg, al fons el Sentinella, una pendent


    R3

    Inici 4t llarg
    Final del 4t llarg