PARET DE CATALUNYA
 |
| by Luichy |
- Llargària: 330m
- Dificultat: 6a/A1 (V+ obligat)
- Material utilitzat: Tascó del 2, microfriends, friends del 0.5 al 3, bagues per a sabines, un estrep i cintes exprés
- Orientació: Sud-oest
- Ressenya consultada: lanochedelloro
M'havia mirat algun cop aquestes parets com tantes altres que aquest últim any he escalat, però les grans dimensions, desploms, fissures, diedres i plaques verticals se'm feien inimaginables, fins que certa situació, en el meu cas una lesió, et pot fer canviar i obrir-te noves perspectives.
Fa poc vaig conèixer la veïna del davant i avui toca aquesta per una de les seves vies amables en quan a grau, també estrenem cordes i estic con una nena amb sabates noves, sobre tot pel fet d'escalar aquí.
Portem la ressenya del Luichy (hem trobat que al primer llarg no hi és la penúltima assegurança (pitó) i al segon només hi han tres burils i el pitó, igualment queda ben assegurat i es pot suplementar al gust) i en quant a l'aproximació, només ens hem mirat un petit croquis al no donar-nos temps a consultar res més, doncs inicialment anàvem a la neu i en l'últim moment prenem l'opció roca, també penso que no cal saber fins a l'últim detall i una mica d'aventura desenvolupa els sentits satisfactòriament.
Aquest últim aspecte ens comporta que a més de la mitjà hora en arribar a la paret triguem quasi una hora més en trobar la via, quin cas, ja ens veiem passant el dia prenent el sol, però repassant totes les feixes pam a pam jo casualment trobo un cordinillo blau al terra que em fa investigar amb profunditat la zona i pujar un esglaó més que la Paul Lalueza i trobar per fi la miniatura d'inscripció de la M i una fletxa.
No tinc clar si començar jo la via, doncs les A no son lo meu, però Xavi avui no està segur de la seva mà i m'animo a provar, d'una manera o altre m'hauré d'acostumar a pujar per les temibles escaletes, com també he acabat acostumat-me a que em punxin o em treguin sang.
Al final el dos passos d'A1 em resulten agradables i gens forçats, i encarrilo fins al setè llarg quedant pel camí un petit vol al pas de 6a al marxar una pressa del peu esquerra. Un cop al segon llarg de xemeneia on hi ha un simpàtic cartell a l'R imploro al meu company que passi de primer, la d'abans m'ha deixat baldada i veure l'inici d'aquesta m'ha llençat la moral pel terra, je je, mai millor dit, encara que de segona ningú em treu el tràngol d'arrossegar-me i desfer-me l'esquena, ostres, m'hauré de fer amb una closca com les tortugues ninjes per a enfilar-me per aquestes angostures i tampoc m'aniria malament afinar una mica més la tècnica.
Enhorabona per l'estrena a la Paret de Catalunya, aquesta la tinc pendent, el dia que vam anar-hi ens va ploure. A veure si hi tronem.
ResponEliminaGràcies Joan. En aquesta via si et cau un xàfec en els últims tres llargs seria perillós, si un dia hi tornes ja ho veuràs.
EliminaMontse, que és això!!! Artifo, pedals, xemeneies... estas desconeguda, a aquest pas ja veuras com al final t'acabaran agradant més que les plaques, jejejeje. Bé, ja que heu fet de conillets d'indies i la pinteu força bé, serà qüestió d'anar-hi per contrastar opinions. M'alegro que la gaudissiu!
ResponEliminaNi jo mateixa em conec uf, lo que si tinc clar és que com les meves estimades plaques reeees :o)
EliminaVaja!!! nosaltres hi hem anat aquest cap de setmana! per poc ens hi trobem! divertida via per anar prou tranquil! i les xemeneies no les regalen!!!
ResponEliminaCarai, m'hagués fet gràcia coincidir, però gens ni mica a la via, els tres últims llargs son un perill les pedres que poden arribar a caure.
EliminaI efectivament, les xemeneies te les has de guanyar a pols.
Salut!