L'ELEFANTET
 |
| by Montse Molano |
- Llargària: 180m
- Dificultat: 5c/Ae
- Material utilitzat: Friend núm. 1, una xapa recuperable, bagues, cintes exprés i un strep
- Orientació: Sud
- Ressenya consultada: Ressenyes de mig mon de Joan Jover
Fa temps que ens coneixem i de tant en tant ens anàvem trobant, però tots quatre mai havíem fet cap sortida plegats a la muntanya, només la Laura i jo. En resumides comptes, avui ens troben respectives parelles i anem a aquesta via animats per
ells.
Jo no ho tenia gens clar, doncs l'artificial em posa el cor a cent com si em llencés a fer puenting i les xemeneies em toquen la pera, encara que millor dit em foten l'esquena, però ara després d'haver-la tastat m'he quedat ben contenta, ha sigut com aquella peça de roba que no te la vols emprovar perquè penses que et caurà fatal i quan al final cedeixes a veure que tal, et quedes ben sorprès de lo bé que et queda.
La via l'he trobat molt variada i com l'artificial l'he fet de segona no he patit gens en arribar a les assegurances, de primera hagués sigut ben diferent, crec que encara estaria per enllà intentant trobar-li la gracia a l'acudit, en canvi Xavi al ser més llarg ha arribat sense problema d'un espit a l'altre, de buril només hi ha un al primer pas, i l'altre tema de la xemeneia ha sigut molt agradable, vaja, crec que al final serà qüestió en insistir en el que menys m'agrada per a que m'acabi entrant en la cocorota.
Un dia magnific en un lloc que no em cansaré mai de dir que és un luxe tenir-ho tant aprop de casa i en bona companyia, que més demanar, bé, pot ser si que demanaria quelcom més, que algú m'expliqui el pas curiós al mig de l'últim llarg, la ressenya consultada posa 5- i a nosaltres ens va costar quelcom més passar-ho.
LES FOTOS SON TOTES DEL JOSEPILAURA, NOSALTRES ENS VAN DEIXAR EL CAP A CASA
 |
| Primer llarg |
 |
| Segon llarg |
 |
| Tercer llarg |
 |
| Tercer llarg |
 |
| Tercer llarg "volando voy, volando vengo" |
 |
| Inici quart llarg |
 |
| Inici quart llarg |
 |
| Quart llarg |
 |
| Més flipant quart llarg |
 |
| Arribant R4 |
 |
| Inici cinquè llarg |
Ei al llarg d'artificial vaig volar al trencar-se un plom, uf. Vam baixar. Ara m'has fet ganes de tornar-hi. L'artificial està bé? o cal portar alguna cosa.
ResponEliminaCoi, això de l'artificial és ben emocionant eh. M'havia confós en quant burils que son espits, només és un buril la primera assegurança i hi han passos que t'has d'estirar bé de primers per a arribar a xapar. En un pas llarg entre mig continua havent-hi el plom reforçat amb una baga per darrera, però Xavi 1'74 no el va fer servir i amb un estrep va passar tot el llarg.
EliminaApa, animat a acabar-la, s'ho val aquesta combinació de vies i així m'expliques el pas curiós de l'últim llarg.
Més emocionant hauria estat si hagués petat el plom que encara era sencer, màxima vibrazioneeee! Com diu la Montse estirant-te i amb una mica de traça amb els estreps passes, tot i faltar el plom (eppp i jo faig 1,64). Possiblement amb una ungla es pot aprofitar el foradet on és el plom trencat. Via ben trobada i amb un encant d'allò més clàssic, apta per romàntics de Monserrat que no tenen por de burins i ploms sospitosos jejeje
ResponEliminaEi Laura, ara amb el que em dius em faig un bon embolic amb el tema plom, doncs només vam veure un reforçat amb una baga per darrera i no acabo d'entendre lo del petat a no ser que les vostres cordes que penjaven per enllà el tapessin.
EliminaBé, igualment com he dit si ets hàbil amb els estreps i no un cas com jo es passa d'espit a espit sense fer servir-los. Salut.
soc el de la "ressenya consultada". avui l'he repetit (per 3a o 4a vegada) i si, el pas de l'última tirada és més 5+ que 5-...
ResponEliminaperdó!
joan
Ei, hola RS=JV, vaja, això sembla una fórmula de l'excel :o)
ResponEliminaBé, bromes a part, un descuit el té qualsevol i jo la primera, guapa via oi.
Salut!