Via Santiago Domingo

PARET D'ARAGÓ

• Llargària: 415m
• Dificultat: V+/Ae
• Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends del 0.5 al 3, bagues i cintes exprés (també vam fer servir un estrep pel pas d'Ae ja que el dúiem, però és només un pas i ens hauríem apanyat sense ell)
• Orientació: Sud-est
• Ressenya consultada: lanochedelloro

A primera hora aproximant a la via

by Luichy

Si ens llevem ben d'hora ben d'hora però ben d'hora, tindrem temps d'errar el camí i duplicar l'horari d'aproximació. Com mola oi! Doncs va ser la crua realitat, portàvem una explicació que havia trobat el meu company feia temps i tal i com la vam entendre el que vam fer va ser baixar al fons de la vall per un camí ben fitat a la zona de la via CADE. Ho vam arreglar reculant un mica i pujant fent el cabra camp a través directament a la zona de la Chimenea Fantástica, tot just a l'arribar sota parets ens creuem amb el camí correcte, l'agafem i flanquejant descendim lleugerament arribant a peu de via. Hi ha inscrit a la roca SD.

Son les 10 del matí i el meu company planteja que pot ser és una mica tard per a començar, havia llegit que es poden trigar de 5 a 8 hores, jo li dic que després de la pallissa per arribar aquí ni boja em dono mitja volta, portem frontals i podem fer el descens pel pas de Sant Miquel nocturn, a més a més no es veu una via amb continuïtat i jo havia llegit que es pot trigar de 4 a 5 hores, de lo poc que havia mirat sobre el tema, no volia que quelcom m'influenciés o millor dit em suggestionés.

Al final a la paret hi som tres cordades, una de tres a la Cúpula Nocturna, nosaltres dos aquí i una altre cordada de tres jovenets trenta anyers que arriba quan jo surto de segona en el primer llarg i que també s'afegirà a la festa. Més tard, en el tercer llarg, els fem passar perquè porten cordes de 60m i van volant com a àngels per la paret, excepte un que anomenava insistentment el nom del color de la seva corda, feia infinitat d'anys que no escalava, però tot i així amb bon humor va pujar de conya. Nosaltres al portar cordes de 50m no ens vam atrevir a enllaçar certs llargs com marca la ressenya i acabem fent onze.

Jo estava molt emocionada i pot ser també una mica intranquil·la, m'estrenava a Montrebei i és una cosa que impressiona, però després d'haver fet aquesta via puc dir que és ideal per a prendre contacte si ja es té una mica de bagatge en vies aventureres, doncs la seva continuïtat sovint és trencada per petites feixes i trams senzills que la fan més relaxada. Només té un parell de llargs o tres on haurem de posar tota la carn a la graella, sent per a mi el més fort i mantingut, però a tope de guapo, el díedre del sisè llarg, i el més espectacular sens dubte, l'últim, on tots els trastos que portava penjats a l'esquena del porta-material em van tocar la pera.

Encara que el dia va començar amb una bona marrada va acabar sent perfecte, en cinc hores vam enllestir la via doncs a mi no em va tocar de primera cap dels llarg exigents, i cansats, però contents, vam gaudir d'una baixada tranquil·la i plaent fins al cotxe.

Primer llarg

Tercer llarg que dividirem en dos

Final tercer llarg, quart x nosaltres

Quart llarg, cinquè x nosaltres

Inici cinquè llarg, sisè x nosaltres

Sisè llarg, setè x nosaltres



Setè llarg que farem en dos llargs

Setè llarg, vuitè x nosaltres

Vuitè llarg, desè x nosaltres

Arribant R8, R10 x nosaltres

Novè llarg i últim, onzè x nosaltres

Visió des de dins de l'últim llarg

Pessebre al punt geodèsic del cim

Cartell indicador del Pas de Sant Miquel