Via Camino de Caracoles

PARET D'ARAGÓ

• Llargària: 235m
• Dificultat: 6a (5c obligat)
• Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends del 0.5 al 2, bagues i cintes exprés (dúiem el 3 però no el vam fer servir)
• Orientació: Sud
• Ressenya consultada: lanochedelloro

by Montse Molano

Sona el despertador ben d'hora i a través de les finestres de la furgo albirem el dia que fa, coi, no es veu res, estan els vidres entelats? nooo, és boira i una d'aquestes que no et deixa veure ni a on estàs! Com estem una mica cansats d'aquests dos últims dies ens tornem a ficar al sac i esperem a que la boira s'aixequi abans que nosaltres, no fos que tornem a fer una altra marrada com el primer cop que vam estar aquí i no trobem bé l'aproximació i per a postres la via.

A tres quarts de nou comença a entreveure's les parets i arriba el moment de posar-se en marxa, però pensem que per a la idea inicial ja és una mica tard i la canviem per aquesta via més curta i més adequada al nostre estat físic.

L'aproximació és la mateixa que per a la zona de les primeres vies llargues de la paret d'Aragó, aquest cop l'encertem plenament i és una delícia, en uns tres quarts d'hora ens plantem a peu de via. Un cop aquí ens mirem l'inici, la roca pinta dubtosa i ens ho rumiem, avui ens manca una mica de motivació per a gaudir d'aquest tipus d'escalada. Al final en un cop de gas arranquem motors i comencem el viatge vertical.

El primer llarg poc a poc es deixa fer i només cau alguna pedra que llença la corda. El següent llarg amb un parell de passes i unes feixes és de tràmit per arribar al tercer. Del tercer sortim amb un pas que li tiba per arribar a un zona més tranquil·la i més tard fàcilment a peu de l'imponent quart llarg, en aquest s'ha d'estrènyer, és mantingut i cal estar fort en les primeres passes si vols assegurar entre les assegurances fixes, però és magnífic, junt amb el penúltim els millors, i fem només uns 40 metres per a evitar el fregament de les cordes. El cinquè llarg fem un tram curt de roca i creuem una feixa fins a peu d'una placa magnífica, el que serà el nostre llarg sisè, aquí fem reunió en una gran savina i en aquest trobem complicat arribar al segon parabolt de primer, acabes sortint-te de la línia i es fa una mica difícil xapar, fins hi tot se't passa pel cap no fer-ho i tirar endavant, però hi ha un sartenazo de collons. Arribats al setè llarg sinó ets un crack cal pujar per un arbre i una última tibada ens deixa col·locar-nos en una fissura  i d'enllestir la via.

Al meu company no li ha agradat massa la via, suposo que el trau que li ha fet una pedra al front llençada per la corda en el tercer llarg és una mica culpable, en aquestes vies on creues feixes s'ha de tenir cura en no estar a tiro, en les últimes escalades ens hem mal acostumat i baixat l'atenció. A mi no m'ha desagradat però tampoc m'ha emocionat, suposo que decebuda al no poder passar bé el penúltim llarg de placa, un V+ i ben bé no poder amb ell, però és lo que tenen el graus i les persones, no sempre som i estem iguals.

 

Aixecant-se la boira

Primer llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Inici setè llarg

De baixada pirineu nevat al fons (el Cotiella)

Les nostres ombres en busca de la furgo