- Alçada del cim: 2.388m
- Punt de partida: Apartaments de l'estació (1.740m)
- Ruta: Obaga de la Bòfia, Portell del Llop i Coma Condesa
- Desnivell ascens/descens: 740m
- Horari d'ascens: 1h30 a 2 h
- Cartografia: Vall de Lord, Port del Comte, Serra del Verd i Serra de Busa, de Editorial Alpina, escala 1:25.000
Fa dies que no estirem les cames més enllà d'una aproximació per a escalar i aquest cap de setmana acabem fent-lo per partida doble, ahir una bona passejada per Busa després de no tenir clar ficar-nos en una via i avui seguint el guió previst.
Bé, si hagués seguit al peu de la lletra el que havia repetit mil cops no hagués sortit de les pistes, doncs bàsicament no m'havia calçat els esquís des de que vaig estar per Cantàbria una setmana al gener del 2004 i una altra sortida al gener del 2006, però m'he deixat portar per la bellesa del paratge nevat i pels companys, i quan m'he adonat ja estava dalt del cim.
Alhora de descendir m'ha vingut la caguera, no les tenia totes, quan pels altres és lo més llaminer, per a mi tot just és lo més fotut arrel d'un antic accident en aquesta disciplina, no obstant, la neu estava tant bona, que després de dos girs, he agafat confiança i amb el meu estil desmanegat he baixat gaudint com una vaca.
Aquesta excursió sense gaires pretensions ha sigut ideal per al meu retrobament amb les fustes lliscadores i per al perill d'allaus que hi ha, llàstima que les botes s'han degradat i fotut.
Bé, si hagués seguit al peu de la lletra el que havia repetit mil cops no hagués sortit de les pistes, doncs bàsicament no m'havia calçat els esquís des de que vaig estar per Cantàbria una setmana al gener del 2004 i una altra sortida al gener del 2006, però m'he deixat portar per la bellesa del paratge nevat i pels companys, i quan m'he adonat ja estava dalt del cim.
Alhora de descendir m'ha vingut la caguera, no les tenia totes, quan pels altres és lo més llaminer, per a mi tot just és lo més fotut arrel d'un antic accident en aquesta disciplina, no obstant, la neu estava tant bona, que després de dos girs, he agafat confiança i amb el meu estil desmanegat he baixat gaudint com una vaca.
Aquesta excursió sense gaires pretensions ha sigut ideal per al meu retrobament amb les fustes lliscadores i per al perill d'allaus que hi ha, llàstima que les botes s'han degradat i fotut.
Quan hi ha bona neu no cal patir! ara quan hi ha aquella crosta emprenyadora que t'encarrila els esquís...recordo baixant un cim amb neu d'aquesta pesada pesada i enmig d'un bosc molt penjat que no sabia com sortir-ne, gràcies a un company que em va ensenyar a fer la volta maria cara a la pendent que aleshores no sabia fer, em va salvar!! des d'aleshores ja baixo d'on sigui!!
ResponEliminaAquestes botes s'hauràn de canviar!!
La volta maria i diagonal és una eina imprescindible per als esquiadors dolents com jo!
EliminaUn cop vaig fer tot un descens ben bé així, baixant del corredor nord del Margalida, interminable, vaig maleir no haver dut les raquetes.
Salut
Hola Montse, com estàs?
ResponEliminaA mi em va passar el mateix amb les mateixes botes i només tenien 2 o 3 temporades.
En qualsevol cas, m'ho van arreglar a un sabater de TERRASSA que es diu La Tapeta http://www.serveisactius.cat/valles/reparacio-de-calcat-a-terrassa
Si vols provar-ho...
Petons i bentornada a l'esquí de muntanya. SmuacKsss...
Vaig maleir a déu i sa mare amb això de les botes. Ja t'enviaré una foto amb l'apanyo que he fet, ara semblen de robocop!
Elimina