15 de gen. 2012

Font Blanca

ALPINADA A LA VALL DE RIALB (Resultat d'intent frustrat al corredor Freeride)
  • Desnivell total d'ascens: 1130m
  • Desnivell corredor: 250m
  • Aresta: 200m de recorregut
  • Dificultat: AD+
  • Material utilitzat: Friends mitjans i cintes llargues poden ser útils sinó està ben format el pas estret de dalt
  • Orientació: Nord al corredor i l'aresta mira cap a l'est, però és oberta a que et doni el sol ben bé sempre
  • Ressenya:

by Montse Molano
Ahir vam investigar per on va el camí d'aproximació i és força evident, fins arribar a un pont passat el refugi de Rialb va seguint el curs del riu sempre per la dreta, o sigui, que sense pèrdua el fem de nit i a arribem al refu amb les primeres llums. Teníem especial interès en fer-ho així no perquè aquesta vall sigui llarga sinó perquè l'orientació de la vessant del nostre objectiu, el corredor Freeride, és SSE.

La vall gira i gira fins que a la fi ens dóna visió d'aquesta immensa vessant del Pic Font Blanca i del corredor, el qual es reconeix perfectament i ja ens avisa de que el primer tram està molt just, però anem carregats d'il·lusió, de bufandes (cordes en bandolera) i de força material variat menys cargols, amb el que decidim acostar-nos a intentar-ho, pot ser les aparences enganyen.

Arribats a ell amb una neu ben dura en quasi tota l'aproximació, grampons imprescindibles, muntem una bona reunió inicial sota un desplom a proba de bombes. Inicia el meu company i en poca estona comença a caure de tot, uf, quin mal rotllo. Quan em toca a mi al·lucino de les condicions, el primer tram que hauria de ser 70º desploma, la neu no està transformada i el poc gel que hi ha es desmunta, com lo que veiem encara pinta pitjor i dalt dóna el sol tot el dia, d'un esquifit arbre que trobem a mà dreta sens dubte abandonem.

Un cop abaix, en una bona terrassa al sol prenent quelcom, comentem que les condicions trobades deuen ser degut a què aquest primer tram del corredor mira cap al nord-est i només veu el nas al sol quan surt. També després de lo vist més amunt, a la sortida d'aquest tram, un cargol o dos no aniria malament si et trobes amb aquesta sequedat que fa aflorar el gel.

Continuem apoltronats en la fantàstica terrassa gaudint del sol, dels festucs, xocolatines i aigua amb isostar, o sigui, encara estem ben aprop del corredor, i en un repàs del que tinc al voltant observo en una valleta a mà esquerra dues escapatòries per a sortir per dalt i no girar cua. Subtilment convenço al meu company a l'aventura i entre altres li dic que a la primera passa de neu crosta ens donem la volta, això m'obliga a obrir traça per a que no prengui nota si n'hi ha.

Prenem l'opció més atractiva de pujar per un corredor central en una vessant nord, l'altre seria continuar per la valleta que dóna accés a ell, la qual es torna en una ampla canal que es redreça una mica abans de morir en un coll que ens dóna la sensació de que surt sota la gran pala cimera, més tard veurem que així és. Al corredor la neu és excel·lent, però on s'estreta canvia a inconsistent i ens obliga a treure una de les bufandes. Passa el meu company de primer i quan em toca passar en segon terme s'obre un gran forat sota els meus peus, quin ensurt. Passat aquest pas en una trentena de metres arribo a l'aresta i una mica més a la R, aleshores em quedo bocabadada d'on estem, coi, la cosa aquí no s'acaba i no hi han fàcils escapatòries, tenim davant una bonica aresta de neu, una mini Biancograt, quins records. Tirem endavant i al final no és gens aparatós, es que jo aquests panorames d'arestes no els porto amb gaire fluïdesa. En poca estona s'acaba la cavalcada i resulta que ens trobem al punt on arriba el camí per la Coma de Varilles just abans d'enfilar-se a la super pala cimera.

I vet aquí, aquesta història s'ha acabat amb una bona passejada que ens van regalar!

Sortida matinadora del pàrquing

Vall de Rialb, al fons Pic Font Blanca

Con d'accés al corredor Freeride

Des de R0 accedint al corredor Freeride
Comodíssima R0 sota un desplom



Inici corredor Freeride
Al fons línia acabada d'abandonar
Vista del corredor central de la vessant nord de l'aresta est

Inici corredor central
Inici corredor central


Cap a la meitat del corredor central
Tram estret de dalt del corredor central


Arribant a l'aresta E

Segon tram de l'aresta E
Segon tram de l'aresta E


Deixant company al sol al final del segon tram de l'aresta E

On l'aresta planeja i s'arriba al final

Baixant del Font Blanca, al fons Ordino

Rei esperant a la princesa en el tro de la Portella de Rialb

Cartell indicador del camí d'estiu

    3 comentaris:

    1. ostres, bona passejada doncs! a la seva vessant SE li tinc moltes ganes de recòrre-la fins al cim, buscant el pas més ampla per veure un possible descens amb esquís extrem. I mira que falta neu aquest any... a veure si m'hi apropo aviat, si en teniu ganes podriem coincidir!

      ResponElimina
    2. Doncs jo vaig veure una evident i possible bona baixada.
      Descrivint-lo des del cim caldria fer el primer tram de la via normal fins a un primer coll i per una amplia canal es pot descendir aquesta vessant, en el meu relat ho he anomenat valleta, doncs és per on vam accedir al corredor d'una paret nord de l'aresta E. Aquesta canal la teníem a la nostra dreta i la carnissera a l'esquerra.
      Encara que queda amagada i no és visible als ulls des de la vall de Rialb, s'intueix, i el seu accés natural és més a la dreta des d'on vam accedir nosaltres, però li mancava neu.
      Si vols t'envio una foto amb el recorregut traçat i quan vagis ens dones un toc, jo els esquís me'ls calço comptats cops des de que vaig tenir un greu accident, però pot ser el meu company s'anima o ens animen a tornar intentar el Freeride si les condicions son animoses.
      Salut!

      ResponElimina
    3. hola Montse, doncs perfecte si em vols enviar la foto, i així ja tenim el contacte i us aviso si li trec el nas.. gràcies!
      edunz "arroba" hotmail "punt" com

      ResponElimina