 |
| by kutrescaladors |
PARET DE LA RUFA
- Llargària: 270m
- Dificultat: 5c
- Material utilitzat: Cintes exprés, algunes bagues i semàfor microfriends
- Orientació: Sud
- Ressenyes consultades: kutrescaladors i joanasin (aperturistes)
Tal dia d'abril de l'any passat ens acostem a la Rodamons i més tard ens adonem que molt aprop obren via, resultar ser aquesta, però nosaltres patèticament fem el primer llarg i abandonem, feia una calor abrasadora.
Una setmana més tard tornem a treure'ns el mal gust de boca i després d'aquest temps la memòria selectiva havia esborrat el tram últim d'aproximació. El primer cop l'havia fet iniciant pel camí de Roca Narieda i
aquest des de la corba tancada que hi ha abans d'arribar al poble de Canelles, però en totes dues et trobes el pitjor tros que hi ha just abans d'arribar a la paret, quedaria per provar la que marquen els aperturistes.
Només anotar que el retorn, un cop superat el llit del riu, remuntar fins arribar al primer camp i girar a la dreta seguint la vora sense guanyar alçada, el fem sense donar-nos compte per un bon camí que ens sembla més còmode que al matí no hem fet i que surt a la pista que passa sota la petita caseta de pedra.
 |
| El nostre camí de retorn |
 |
| El nostre camí de retorn |
|
|
|
Tenim els peus una mica tocats d'ahir i avui el sol es fa notar, jo només porto samarreta de màniga curta i agafo una de llarga por si aca, però crec que amb el banyador hagués tingut prou.
Bé, per culpa d'aquesta segona via que han obert en aquesta punyetera paret aquí torno a estar i arribo dalt suada com si estiguéssim a portes de l'estiu, quan fa poc més d'una setmana hauria fet l'aproximació amb gorra, guants i anorac! Sort que a peu de via tenim l'ombra dels arbres que ens envolten i revifem per a començar la via que fora bromes pinta moooolt interessant.
Després de les consultes de rigor l'Esteve enceta el primer llarg, jo el segon i així successivament repartint-nos un llarg cadascú, encara que en un moment donat l'Esteve em vol enredar i prendre'm el sisè llarg je je, o sigui, que ens ho vam passar teta excepte en el pas de sortida de l'R3 per a xapar el primer parabolt. Via amb trams tècnics per a gaudir a tope.
 |
| Inici primer llarg |
 |
| Arribant R1 |
 |
| Inici segon llarg |
 |
| Arribant R2 |
 |
| Inici tercer llarg |
 |
| Arribant R4 |
 |
| Inici cinquè llarg |
 |
| Arribant R5 |
 |
| Sisè llarg |
 |
| Arribant R6 |
 |
| Inici setè llarg |
Sembla que us va agradar, la calor no és bona per aquesta paret, ja ho conec això. Enhorabona per la repetició.
ResponEliminaOstres Joan no sé que dir, em poses en un compromís, però serè sincera, agradar, agradar, més bé no, en tal cas ens va agradar moltííííssim, van gaudir com uns nens amb una esplèndida joguina nova, mira que soc dolenta eh.
EliminaAgrair-vos la tasca feta, ja que gràcies a l'entusiasme dels que obren vies guapes o no els demés anem fent, algun dia pot ser pugui ser ajudant de visionari o fins hi tot visionària je je!
Bones!!! m'alegro que la gauidssiu! mira que feia calor el dia que vam coincidir a la paret! ara ja t'has tret del tot l'espineta! la distància entre visionari i afortunat es molt prima!!! je je je!
ResponEliminaHola Montse,
ResponEliminavaig fer la via aquest dissabte passat i estic totalment d'acord amb tú, la vaig gaudir moltíssim, tot i que em va costar el pas V+ del sisè llarg. Salut! Neus
Oi que si, guapa, guapa, jo fins hi tot la tornaré a repetir amb el meu company i així provaré l'última aproximació possible.
EliminaAquest passet que dius és fenomenal, recordo que vaig estirar la mà esquerra molt a poc a poc caminant amb els dits per la paret per a no desequilibrar-me i arribar a la presa salvadora.
Salut!