Via El Pistacho Asesino

QUARTA AGULLA DE COMALESTORRES

by Luichy

• Llargària: 240m
• Dificultat: 6a obligat
• Material utilitzat: Joc de microfriends i friends fins el 3, bagues i cintes exprés
• Orientació: Est
• Ressenya: La línia verda és el recorregut que hem fet

Avui és la revetlla de Sant Joan i ho celebrarem en grata companyia de la Laura i el Josep (Benvinguts al paradís), i l'Esteve. Per a l'ocasió ens traslladem aquí per a estar a la fresca i com no, escaaalar. La via escollida la teníem a la llista de les pendents des de l'estiu passat per les recomanacions de l'Esteve i del Jordi, aquest últim recuperant-se d'una lesió.

Jo havia proposat a la Laura deixar als tres homes arreplegats i a fer una cordada nosaltres dues soletes, però encara estic pagant la factura de la gastroenteritis que m'ha encomanat el Xavi i arribo a peu de via que ni hagués fet l'Everest, o sigui, faig cordada amb el Xavi i l'Esteve per si no puc fer ni un llarg de primera o per si m'acabo baixant, no ho he fet a l'arribar perquè després de l'esforç que significa l'aproximació com a mínim ho intento.

La Laura ha començat per la Blues i jo entro per la magnífica placa de la Pistacho, es que veient aquest llarg no m'he pogut donar mitja volta i m'he rendit al seu encant i atracció fatal. Concentrada en lo meu, en un moment donat veig que la Laura baixa uns metres, ha perdut adherència a l'anar a xapar, a mi en l'intent de sortir de la primera xapa també perdo adherència per dos cops, però per sort em quedo en el lloc, és el pas que més m'ha costat, bé, els inicis sempre costen més, després un cop escalfat motors tot es veu una mica més clar.

A l'R1 ens trobem totes dues cordades i a partir d'aquí tornem a compartir via fins a l'últim llarg on ens separem un altre cop per l'esquerra per a tornar a coincidir en els últims metres. Jo he pogut fer els tres primers llargs, els altres se'ls ha currat el Xavi i l'Esteve que repetia via m'anava animant tirada a tirada amb el seu encant i humor anglès.

Un cop dalt la Laura no es veu amb cor de fer tot el camí de tornada, en la caiguda al primer llarg s'ha fet un cop al peu i se li ha desperatat el dimoni quan quedaven dos llargs que ha suat per a enllestir, total, rapela per arribar a lloc còmode de ser recollida pel gran bitxo groc i desapareix volant en bones mans.

Jo amb la fluixesa que portava he patit una mica, igualment l'escalada m'ha semblat magnífica amb quelcom de compromís, roca excel·lent que dóna seguretat, llargs variats que calen assegurar -alguns prou mantinguts-, un paradís a tocar i on desenvolupar les mil i una tècniques apreses, llàstima que aquesta nit no ho puguem celebrar tots cinc plegats.

Primer llarg

Inici segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Cinquè llarg

Arc de Sant Martí al cinquè llarg

Sisè llarg

R6 i inici setè llarg

Últims metres setè llarg