28 de nov. 2011

Cim Cap del Verd

SERRA DEL VERD
  • Alçada del cim: 2.282m
  • Punt de partida: Coll de Port
  • Ruta: Pel coll Virolet i coll de Veís
  • Desnivell acumulat positiu/negatiu: 955m
  • Horari d'ascens: de 2h 30min a 3h
  • Cartografia: Mapa Vall de Lord o el de la Serra del Cadí d'Editorial Alpina i a la web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Quins dies més bons encara que ja es nota una mica la fresca, ahir ens vam quedar ben garratibats fent un barranc per la zona, vaja estrena per al meu company que mai havia fet cap. Avui ens anem a estirar les cames, hem de començar a fer més fons, doncs no queda gaire per a les llargues aproximacions de l'enyorada temporada alpina hivernal.

Iniciem el camí fent una petita pujada per aviat fer un descens d'uns 130m de desnivell. La ruta està marcada amb pintura groga i a l'arribar a la tartera del Verd ens trobarem algunes de blaves que ens duran fins a dalt. La canal d'accés al cim és la més ample que està sobre el coll de Veís i a l'inici té un gran arbre mort.








26 de nov. 2011

Via Arantxa al país dels sons trobats

by Kutrescalado
VILAMALA
  • Llargària: 195m
  • Dificultat: 5+/A0 o un pas de 6a+
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya consultada: kutrescaladors



Coneixíem una altra via que hi ha davant, la del Camí dels Alamalivons, i aquesta ens ha sorprès la millor qualitat de la roca excepte un curt tram del quart llarg. Igualment cal anar amb compte i sobre tot a la sortida d'ella, el meu company es va anar una mica cap a l'esquerra i se li va despendre un meteorit.
La via va en lleugera diagonal sempre cap a la dreta fins a l'últim llarg, la guinda que posa fi. Està ben assegurada i l'últim llarg es fa bé, el 6a+ és factible, a mi que fins hi tot se'm pot creuar un 5+ em va sortir de segona al no tenir continuïtat el sisè.

R1 vista des del 2n llarg

Quart llarg

Últim llarg
Cordada amiga a l'últim llarg


 

19 de nov. 2011

Via Sal de Frutas Eno

ROCA NARIEDA
by xgrane
  • Llargària: 600m
  • Dificultat: 6b (6a+ obligat)
  • Material utilitzat: Cintes exprés i alguna baga
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: Al bloc alturgell

Roca Narieda, un lloc per a gaudir del calcari quan fa fresca. Aquesta ja és la sisena via per diferents parets d'ella, no m'ho acabo de creure. El meu somni era la Xelo-Bam i ara ja em porto unes quantes més, carai, tot per la lesió lumbar que em té apartada dels piolets!

Escollim aquesta perquè veiem que a la novena tirada podrem abandonar, doncs som tres i jo fa poc més de tres setmanes que em vaig operar d'un oïda i no estic per a gaires més trotes.
Encetem la primera tirada i jo em remiro els primers metres, que verticals, on estan les plaques d'adherència que m'havien promès? El primer de cordada passa amb alguna petita dificultat, el segon va fletxat i jo com puc, fent algun acero i crec que ha sigut pitjor, encara l'he tibat més, per sort de seguida l'escalada es torna adherència, equilibri i col·locació, i així fins al novè llarg, plaques tècniques i obligades de calcari compacte, algunes d'elles ratllades per canalons fantàstics que es veu que recorden al Naranjo.
Vaja, es que fins hi tot he gaudit, aquest tipus d'escalada és el que millor se'm dóna i això d'anar de segona amb la corda ben justa ajuda que ti cagues!
A la novena tirada com teníem previst abandonem la pared fàcilment fent una petita pujada fins a on veiem que podem flanquejar cap a la dreta, és molt evident i hi ha alguna traça de camí.

Primer llarg
Inici 1r llarg
Segon llarg
Sisè llarg



Sisè llarg

Vuitè llarg
Vuitè llarg


Novè llarg
Novè llarg















12 de nov. 2011

Via Itaca

MOLES DEL DON (Els Estrets)
  • Llargària: 140m
  • Dificultat: 5c
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya:
by Montse Molano
Que dir d'escalar als Estrets, un lloc tan idíl·lic! És concorregut però tranquil, on les parets rocalloses s'uneixen a l'aigua, on fa temps que tenia ganes de tornar i ara ha sigut el moment ideal. Fa dues setmanes i mitja que estic operada d'un oïda i aquest lloc s'esdevé a la mida per a provar com estic de forces, de la resta ja soc ben conscient que el cap encara em roda.

Volíem fer la Pasión por la birra, una d'aquelles que ens falta, però les dues úniques cordades que avui al migdia anem a escalar, anem al mateix lloc, i com jo vaig fent les meves esses, ens avancen a l'aproximació i a l'espera decidim repetir la Itaca que està al costat.

Jo crec que de tant en tant apareix l'àngel de la guarda i aquest cop ho ha fet, doncs ai si haguéssim tingut l'oportunitat de ficar-nos a les birres que encara li tira més... doncs al primer llarg de la Itaca en algun pas pateixo les conseqüències del meu estat, després el tema es suavitza i amb la corda per davant vas fent.

La via està ben equipada encara que no per a baixar la guàrdia, alguna assegurança concreta no protegeix bé quedant un "sartenazo" (expressió molt simpàtica utilitzada pels puretasclimb). Es pot rapelar per ella o bé baixar caminant per l'extrem dret fins a una canal que es pot desgrimpar o rapelar.

Segon llarg

Arribant R2

Pas sortida R2