30 de gen. 2013

Via Camí del Tro accedint per les Coves dels Talibán

PEDRAFORCA (Pollegó Inferior)
  • Llargària: 150m Camí del Tro si es surt per dalt i es fa un últim llarg de 4b no ressenyat, sinó 130m + aproximadament 300m Ruta de les Coves dels Talibán
  • Dificultat via: 6a (obligat 5b/5c)
  • Material per a la via: Cintes exprés, una baga per a pont de roca, semàfor microfriends i link cam verd i groc
  • Observació del Camí del Tro: La via és pràcticament equipada i portar friends pot ser prescindible, però hi ha algun allunyament gran en els trams més senzills
  • Observació de les Coves dels Talibán: És una ruta o camí equipat amb corda fixa en els primers 60m aproximadament, aquí la dificultat es concreta bàsicament en un petit flanqueig de IV, després només hi ha algun pas aïllat de II/III al creuar la segona cova
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: A la guia del Pedraforca de Joan Miquel Dalmau, Barrabes Editorial

by Montse Molano (la foto no és hivernal, és d'arxiu)


El món és dels que matinegen i també diuen qui persevera, aconsegueix. Avui hi ha quelcom de cert d'això, però realment la realització de l'activitat ha sigut un cúmul de coincidències i concessions d'amistat i estimació.

La qüestió és que no ens hem caigut del llit per a sortir, hem partit a les 7 de barna i ens hem aturat a esmorzar al forn de Saldes encara que no era la consigna. Aquesta paret sud l'any passat l'havia estat perseguint en diferents ocasions, però un dia nevà, l'altre també i els altres dos, tot i ser a principis de juny, abandonem pel fred, i ara que ni pensava, passa coqueta davant dels meus ulls. Després, per a postres, em deixo el budrier al cotxe, amb el que sinó arriba a ser per la concessió o millor dit renúncia de Xavi a fer la via, avui em torno a quedar amb un pam de nas.

L'aproximació la fem pel camí que du a Prat de Reo des del Coll de Jou marcat amb pintura blanca i verda. En un moment donat ens hem de desviar cap al contrafort de la cara sud on es situa la ruta de les Coves dels Talibán, però anem despistats seguint al correcamins del David, pugem massa i arribem a la font de Prat de Reo. Des d'aquí fem un flanqueig entre arbustos fins que podem descendir a trams per una tartera i quan trobem peu del contrafort anem per traces de camí ben bé pegats a ell.

La idea d'afegir la ruta a la via per allargar la jornada ve donada pel David, jo ni sabia de la seva existència, a més no tenia gens clar si hi hauria gel dins de les coves o valia la pena, ara li estic molt agraïda, doncs gràcies a la seva il·lusió de fer quelcom diferent i curiós, i no només en busca del grau i dificultat, hem gaudit d'una aproximació a la via del Camí del Tro per aquest itinerari més que recomanable.

En aquesta ruta a l'hivern si hi ha neu a la cara sud caldrà anar amb compte en anar el dia correcte per a no trobar-se una sorpresa dins de les coves, sobre tot per la segona. Ara feia uns dies que la temperatura havia pujat i avui feia una calor inusual, hem escalat amb samarreta i només ens hem posat el forro o paravent fi en el descens, tot i així en la segona cova quedaven restes d'aigua gelada i uns bons penjolls de glaç.

De la via remarcar que, entre l'equipament i el que pots posar si et fa falta, és per a un dia coco-relax com diu el col·lega. En dos ràpels de 60m baixem, l'últim per arribar a terra una mica just. Per a mi els llargs més mantinguts son el primer i el tercer. És preciosa, ben trobada i es fa curta, però com el dia encara és prou curt ens ha anat fins hi tot just, arribem amb les últimes llums a la font i amb frontal al cotxe.

Aproximant
A peu de la ruta de les Coves dels Talibán


Primera cova
Flanqueig per a sortir de la primera cova
Sortint del flanqueig de la primera cova
Inici cornisa que porta a la segona cova
A l'inici de la segona cova
Túnel per a sortir de la segona cova






Sortida de la segona cova
Arribant a peu de la via
A peu de via
Inici primer llarg
Arribant R1
Iniciant segon llarg
Segon llarg







Inici tercer llarg
Tercer llarg
Tercer llarg



Inici quart llarg




















A l'R4




De retorn

26 de gen. 2013

Via Graffiti sortint per la Guateque

SERRAT DELS MONJOS
  • Llargària: 200m
  • Dificultat: 6b no fent l'últim llarg de la via i sortint per la Guateque (obligat 6a)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, una baga per a sabina, semàfor microfriends i link cam verd i groc
  • Observació: Si es va una mica just un estrep pot ajudar en un pas difícil molt concret, en la parrafada ho relataré
  • Orientació: Sud
  • Ressenya:
by Montse Molano
Ring ring, ring ring!
- Hola Laura! Aquest cap de setmana que toca?
- Anem cap a Montserrat a la via Estereotip
- Ok, doncs enllà ens trobem i a veure que fem nosaltres, doncs aquesta la vam fer fa quinze dies
Bé, la Laura ja sabia que l'havíem fet, l'havia inflat el cap amb ella.

I vet aquí, que estudiant les vies de la zona, per a no repetir i fer quelcom interessant, se m'ocorre la magnífica idea de ficar-nos a la Graffiti. També em temptava la Bikini, però fa poc, fent altra via, vaig estar sota l'últim llarg i encara no m'he recuperat de la impressió. En la Graffiti tampoc regalen res, però el que els ulls no veuen, el cor no en dol, i del llarg més fort et pots escaquejar per la Guateque.

Arriba dissabte i ens trobem tots plegats, ells es queden abans i jo em rumio varis cops que fer, el dia està enteranyinat i amb les mans fredes no em vull ficar, per a mi aquesta via és un plus. Al final surt el sol implacable i deixo de banda les meves cabòries, ja que per a escalar es necessita tècnica i força, però sense una condició psíquica adequada vas venut i donar-li voltes et fa més feble, o sigui, que amunt i a gaudir.

El primer llarg m'ensenya quin rotllo necessito per a la via, concentració, estudi i esforç, i a més, com no dedico a vegades molta atenció a la ressenya, arribo a l'R1 intuïtivament fent un pas curiós que em dóna feina. Recuperant a Xavi i veient el pèndul que té per arribar a l'R m'adono de que he comés un error de càlcul, he flanquejat abans de lo previst, en el penúltim espit, ja que veig més amunt un altre espit flamant que m'he descuidat a l'alçada de l'R, puc anar a xapar-lo i així dono una mica més d'alè a Xavi, perquè del factor pèndul en el flanqueig del quart llarg no es lliura ji ji.

El següent llarg és menys exigent, tot i així té un pas on cal tibar i després recol·locar-se. El tercer el  trobo una mica forçat, no segueix la línia natural ja que aquesta és veu cutre. El quart torna a ser exigent i per a tots dos components de la cordada, és pur crit de lluita, pau, bellessa i amor alhora, a mi m'ha fet anar quasi al límit i aquí, en l'últim espit abans del pont de roca, m'ajudo de l'estrep per a sortir, és l'únic pas del llarg on l'escaleta et pot donar un petit cop de ma, no volia utilitzar-la, però no tinc clar com encadenar-lo i avui no em venia degust comprar un bitllet d'avió. El cinquè busca el millor terreny sortint per una xemeneia al seu inici desplomada i el sisè el dividim utilitzant una R de la la via Guateque per assegurar aprop de les dificultats, volem fer allò de divideix i venceràs, però un cop a peu del monolític últim llarg ho rumiem i sortim per la Guateque, amb els dubtes inicials i esperant que el sol es treies el vel, hem començat tard i anem just d'horari, a més, aquest llarg no serà bufar i fer ampolles, doncs allà on no hi ha sang no es fan botifarrons. 

Una via on cal fer el seu últim llarg per a posar el punt sobre l'i i arribar a tocar el cel. És pràcticament equipada, posseïdora de bona roca i amb un segell d'identitat inconfusible, amb graus que ballen un pel depenent de la referència que es consulti, però crec que si es gradua en conjunt el primer llarg és 6a i el quart 6b si encadenes tot el flanqueig sense cap repòs, en general trobo més encertat lo que marca la nova guia de Montserrat sud.

Una cordada a l'R1
Primer llarg


El segon de cordada arribant R1
Segon llarg
Al bloc del tercer llarg



Flanqueig per arribar R3
Inici quart llarg
Quart llarg
Quart llarg
Flanquejant al 4t llarg
Cinquè llarg
Xemeneia cinquè llarg







Arribant R5
Sisè llarg
Arribant R6


















Setè llarg

 

Inici setè llarg


24 de gen. 2013

Torrent de la Gerdera


PEDRAFORCA
  • Llargària: 130m de recorregut
  • Dificultat: II/2+
  • Material utilitzat: Un parell de cargols
  • Observació: Reunions en arbres
  • Orientació: Nord
  • Cartografia: Editorial Alpina, Serra del Cadí-Pedraforca, escala 1:25.000
  • Ressenya: L'escalada consta de tres ressalts


El Pedraforca és un d'aquells llocs màgics que ens ofereix un escenari aclaparador i majestuós, jo sempre acabo fent la foto amb la perspectiva de l'enforcadura com si fos el primer cop que la veiés.

Per l'ocasió ens hem reunit ni més ni menys que quatre amics i hi ha quelcom d'especial en la trobada, amb un d'ells feia més de deu anys que no fèiem activitat, mai és tard per a retrobar-se.

Bé, avui canvio peus de gat per aparatoses botes, pesats grampons i anhelats piolets, uf, i no diguem dels demés estris i vestimentes que acompanyen a l'activitat que he ficat a l'oblidada motxilla, ostres, es que feia segles que no portava el sac a l'esquena, per a escalar ho porto tot penjant i tanta roca en aquests dos últims anys m'està malacostumant.

El tema aquest del gel avui m'ha fet pensar que a vegades som una mica pera punyetes, doncs quants cops no hem dit roca dolenta, assegurances llunyanes, tram exposat..., i resulta que les condicions del dia m'han fet passar per tot això sense dir ni mu. Tot es trencava i d'assegurances he posat algun cargol com que no he posat per a no perdre el temps en quelcom que no serviria per a res, bé, tampoc no és que hagi sigut per a tant ja que la dificultat en aquest torrent és baixa i només calia fer de picapedrer per ancorar bé els piolets, però la qüestió és que m'ha fet rumiar.

Acabem la jornada satisfets encara que l'activitat ha sigut curta, era dia de proba per als companys, tots tres surten de lesions. Una bona jornada de rehabilitació on hem xerrat, rigut i elucubrat més que escalar, ens ho hem passat bomba i el que més pes ha tingut ha sigut estar junts.











17 de gen. 2013

Via Alba oi...?

SERRAT DELS MONJOS
  • Llargària: 260m
  • Dificultat: 6a/Ae (obligat 5c/Ae)
  • Material utilitzat per a la primera part: Cintes exprés, estreps, alien verd i blau, link cam verd i groc, bagues i cordinos
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: Al bloc del Romàntic Guerrer


Com no estic al cas de tot, no sabia l'existència d'aquesta via fins que dissabte passat, quan escalava una altra a la vora, la força recomanable via Estereotip, vaig veure uns nanos molts trempats que estaven passant el petit sostre del segon llarg. Em vaig quedar ben encuriosida i avui que amb en Xavi puc fer una petita escapada anem satisfer aquest desig.

Només hem fet la primera part de la via doncs a l'acabar aquesta ens hem quedat una mica desinflats i perquè teníem un horari una mica just a complir, amb el que hem baixat pel Torrent del Fondo.

Segurament que ens hem perdut un segon tram més bonic del que aparenta, però la veritat és que el primer tram ens ha defraudat una mica. Tot i així, aquest té una primera tirada que ens ha agradat molt, tècnica on ha calgut estudiar algun pas, una segona correcte i espectacular pel petit sostre per on passa, i a partir d'aquí la cosa no val gaire encara que la quarta tirada és més bona del que sembla.

Comparant amb la ressenya consultada l'equipament ha canviat quelcom. En el tercer no hi ha el pitó, igualment no és cap problema, si es vol assegurar aquest tram de IV abans d'arribar a la reunió es pot fer tranquil·lament; en el quart s'ha canviat algun pitó per parabolt, i en el cinquè no hem vist el pitó, però si un parabolt a uns 10m ben bé en línia recta. Els dos primers estan ídem i no ens ha calgut posar res més, estan prou assegurats, ah, excepte aixecar el vol del terra, a on es diu V i tranquil·lament podria ser V+. 

Inici primer llarg
Primer llarg


Segon llarg
Ballant la polca al segon llarg
Visió del 2n llarg des de la via Estereotip dissabte passat
Inici tercer llarg
Inici quart llarg
Quart llarg






Al bony on he muntat R5