31 de jul. 2012

Via Giclée Magique

CASCADE DE VILLARD (Bas Veneon)
  • Llargària: 250m
  • Dificultat: 6a (5c obligat)
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Alçada inici via: Sobre els 1150m
  • Cartografia: IGN 3336 ET
  • Bibliografia: 6a MAX-Dauphiné de Philippe Brass i Oisans Nouveau-Oisans Sauvage (Livre ouest) de Jean-Michel Cambon
  • Ressenya i localització:

(© 2012 IGN)






En Xavi es va a caminar i l'Esteve, l'Arnau i jo anem a escalar. Aquest lloc el coneixia per a haver fet la via veïna, les Délices de Notre-Dame, fa dos anys. L'aproximació son 10min caminant de baixada i 1h per a rapelar i accedir a la base de la cascada i vies.

Fa força calor, és com si estiguéssim encara per casa i no pels Alps, però com la via transcorre ben aprop de l'aigua la sensació tèrmica millorarà, això esperem, el record de l'altre cop és haver passat fins hi tot fresca en els últims llargs quan el sol ens va deixar de donar a partir de les dotze del migdia o una mica més, encara que era a finals d'agost.

Arribats a peu de via fa una calor que ens fa dubtar de la viabilitat, ve més degust ficar-se a l'aigua que escalar, però confiats en que quan ens elevem estarem més frescos anem per feina i al quart llarg estem deshidratats, marejats i fem figa, i a més, a aquesta via li dóna el sol fins més tard.

Ens queden quatre llargs mantinguts i tot es resumeix a abandonar per seguretat, la via per sota del 6a és obligada i si vas fluix pots jugar-te alguna bona castanya. Hi ha la via sortida de Secours, però estem tant tocats que ja tenim prou feina en aguantar-nos els pets, tot i així, per a sortir d'aquí tenim una bona caminada que tenim que trobar, veiem més avall un pont penjat que creua la Gorge i això creiem que serà la nostre escapatòria.

Truquem a Xavi per avisar-li del nostre destí i resulta que ell és qui ens indica com sortir, doncs avui en la seva caminada ha estat per la zona, hem de sortir cap amunt i no cap avall, o sigui, fem un flanqueig pel bosc intuïtivament per a trobar el camí que ve del pont, i ens trobem amb un sender ben traçat i marcat amb pintura, fins hi tot en algun tram delicat per si ho fas de baixada hi han cadenes, aquest ens porta al camí del Refuge des Sources i sortim a la carretera de Villard-Notre-Dame en una marcada corba més amunt d'on tenim el cotxe (1h 20min).

Via guapa i variada que queda a la llista d'acabar d'enllestir!

by Montse Molano
Inici primer ràpel
A la base de la cascada
Inici segon llarg
Segon llarg
Quart llarg

30 de jul. 2012

Via Inici de vacances

ECRINS i rodalies
  • Llargària: 30 dies o més
  • Dificultat: Plaent
  • Material: Molta il·lusió
  • Orientació: Endavant
  • Ressenya: A la guia dels somnis

Motxilles, bosses i més bosses, de menjar, de material, de roba, de calçat... que tenim que col·locar a la furgo, encara que per a fer-ho haurem de jugar al tetris, en fi, que avui iniciem el viatge de vacances estivals junt amb l'Esteve i el seu fill Arnau, amb ells compartirem uns deu dies.

Aquest any amb la dinàmica d'escalada que hem dut havia elaborat un bon pla de vies somiades, que si anar a la petita Aiguellete du Lauzet, a la Tour Termier, a les Tenailles de Montbrison... però en Xavi definitivament està lesionat amb prohibicions d'escalar i uns dies abans de la marxa hem de fer-nos a la idea de que la llista preparada és pura ficció de que puguem fer quelcom, bé, era d'esperar.

Tot i així la flama de la passió d'anar-hi és ben encesa, sinó ens enfilem per camins verticals ho farem pels horitzontals, lo significatiu és estar a la muntanya i gaudir dels seus olors, sons, formes i colors, tant sigui assegut, caminant, banyant-se en un riu o fotografiant flors i papallones.

22 de jul. 2012

Barranc de Viandico

MASSÍS DEL MONT PERDUT
  • Llargària: 1500m
  • Desnivell: 120m
  • Dificultat vertical: 2
  • Dificultat aquàtica: 3
  • Material: 2 cordes de 15 o una de 30
  • Horari de descens: 2 hores


Avui anem amb la colla d'amics que hem quedat per a passar part del cap de setmana. En total som vuit, tres d'ells uns bons barranquistes, sons els que ens guiaran per bon camí, doncs la resta bàsicament ni idea, jo mateixa, molta escalada, alpinisme i demés punyetes, i si això depengués de mi, tots ofegats, je je.

Nosaltres trobem el pàrquing ple i deixem els cotxes més amunt en la carretera, o sigui, tenim un mica més de mitja hora d'aproximació i una mica menys de retorn. La primera zona del barranc és sense aigua i encara que diuen que té poc interès nosaltres la fem, així escalfem una mica més abans de mullar-nos i algun tram curiós hi ha, com una gran cova i alguna formació pintoresca. Quan s'arriba a la surgència l'aigua és abundant i freda, després anem trobant salts, ràpels i demés atraccions típiques del medi fins arribar a la bonica part final.

Algunes fotografies son de dos de la colla, ells portaven càmera aquàtica i jo anava distreta en aguantar embotida dins del neoprè horrible que vaig llogar, fins hi tot vaig acabar traient-me la jaqueta a mig barranc, no em va sortir bé voler amagar els kilograms demés. 











21 de jul. 2012

Via Clásica de Verano

by Luichy
PEÑA MONTAÑESA
  • Llargària: 235m
  • Dificultat: 6b+ (5c obligat)
  • Material: Cintes exprés, bagues, microfriends i friends del 0.75 al 3, i un estrep
  • Orientació: Sud (però es troba oculta dins d'una canal que a l'estiu li dóna el sol al migdia)
  • Ressenya: Lanochedelloro 
Vista de la Peña Montañesa des de la carretera abans d'arribar a Ainsa


Aquest cap de setmana el volem compartir amb una colla d'amics que estan per la zona fent barrancs i ho combinem amb aquesta paret ens ve molt de gust, no coneixem el lloc.
El nostre destí en aquesta empresa és prou incert com per a no acabar fent la via, doncs Xavi es tenia callat que arrossega una petita lesió des de que va anar Taghia i en l'última escalada li va petar, o sigui, que anem bàsicament a fer una prospecció.
Arribats al lloc on surt el camí, omplim cantimplores en una font i enfilem camí. És aviat, però la calor és intensa i suem la gota gorda per arribar a peu de via, déu n'hi do la pujadeta, passes d'un camí plàcid a una canal de cabres, arribem ben bé en una hora i mitja.
Seguint lo pactat enceto jo el primer llarg i quan arriba Xavi em diu el que ja m'esperava, que no pot escalar i hem d'abandonar. La qüestió és que observant el nostre voltant ens sembla que seguint la còmode feixa cap a l'esquerra podrem baixar caminant i així és, arribes a una canal que només té una petita desgrimpada inicial molt fàcil.
Apa, avui ho hem enllestit prou ràpid, encara que pensant-lo millor hem estat una bona estona des de que hem sortit de la furgo i tornat, tot perquè ens hem enredat a fer el vermut i la xerrada a la terrassa magnífica que hi ha a la R1.

Punt de partida
Primer llarg
Aproximant



Còmode R1, cap a l'esquerra escapatòria

15 de jul. 2012

Via Reina-Sánchez

GANIVET DE DIABLES
  • Llargària: 235m
  • Dificultat: V+/Ae
  • Material utilitzat: Semàfor microfriends, link cam verd i groc, cordills per a pitons, un estrep i cintes exprés -pel quart llarg ens hagués anat de conya repetir un 2 o bé carregar un 3-
  • Orientació: Est
  • Ressenya consultada: La guapetona d'Escalatroncs
  • Observacions: El segon llarg en quan a grau s'assembla al tercer, el quart ens pot fer dubtar depenent de les nostres habilitats en l'encastament, però es prou encertat com la resta
by Escalatroncs

La dieta del dia l'hem planejat amb cura per a les diferents necessitats del moment i en el menú tenim tres plats per a escollir. La decisió de que ens empassarem la tenim clara molt aviat i ens demanem el que està en segon lloc a la llista, doncs el primer fa tot just una setmana que el van tastar i no cal tenir tantes ansies, i el tercer és una mica petit per omplir la nostra gana, total, que ens anem a atipar-nos a la Reina-Sánchez.

El plat té força caràcter per una línia contundent. Està renovat conservant orígens de la seva creació i a nosaltres ens resulta ser abundant i molt variat, cada cullerada ens omple de múltiples sensacions que ens fan vibrar. Per a menjar-nos tot ell sencer hem hagut de dedicar-li temps i esforç, i ens deixa molt satisfets.

Només remarcar, que quan m'empassava la cinquena peça m'he trobat el tercer os de la renovació, crec que era, mig sortit, la carn on s'endinsa s'està trencant i fa mala olor clavar la forquilla, bé, parlant més clarament xapar. També hi havien algunes xapes molt fluixes i alguna al límit que hem collat tot el que hem pogut, bàsicament en el cinquè i setè llarg.


Inici primer llarg
Segon llarg


Segon llarg
Inici tercer llarg
Tercer llarg



Inici quart llarg

Quart llarg

Arribant R4
Inici cinquè llarg
Cinquè llarg



Arribant R5
Sisè llarg
Inici setè llarg
Setè llarg




Setè llarg
Arribant a la còmode R7
Desapareixent en el vuitè llarg

14 de jul. 2012

Via Lapònia

PORTELLA GRAN o SUPERIOR
  • Llargària: 150m
  • Dificultat: 5c/Ae (obligat 5b/Ae)
  • Material utilitzat: Cintes exprés i un estrep pel primer de cordada
  • Orientació: Oest
  • Ressenyes: A la web lanochedelloro i Escalatroncs, també hi han altres a la red, com la dels Kutrescaladors o la de Benvinguts al paradís, tot un popurri de bones intencions

A peu de via
Inici flanqueig primer llarg


Primer llarg

Arribant R1

Inici segon llarg
Inici tercer llarg
Tercer llarg



Arribant R3
Inici quart llarg
Des del cim Xavi al quart llarg
Arribant al cim




Rapel de la cara N
D'aquesta via sabia de la seva existència per l'amic Oscar, però no la vaig apuntar a la llista i se'm va anar el sant al cel fins que fa poc la vaig retrobar en el bloc del Joan Asín i del Joan Baraldés, i per al dia d'avui que no és gaire bo hem pensat que seria una bona opció en busca de quelcom tranquil en el seu conjunt, doncs volen reservar forces per demà que és el dia espatarrant.

L'aproximació és relativament curta i la via d'execució ràpida té caràcter amable amb una bellesa singular i atractiva degut a on s'inicia el primer llarg.

De segona he apurat molt en lliure l'Ae del primer llarg i també sense problemes el del tercer que ronda el 6a+. On sembla mentida que m'he entretingut ha sigut en el pas de V+ del segon llarg, no em sortia i fins que no he trobat el moviment per a que fos el grau que marcava la ressenya no he parat, s'ha de tibar un pel però surt, era qüestió de canviar de peu al començar i fer un pas d'oposició.

Nosaltres l'hem fet en quatre llargs, els dos últims els hem empalmat i així ens hem quedat sense cap fotografia del petit i bonic mur final, bé, una via guapa i no recomanable en dies ventosos, els últims llargs son molt airejats.