30 de des. 2012

Via Rosa d'Abril

PALA DEL COLL (Mont-Roig)
by Montse Molano (dibuix tret de la
ressenya de Luichy penjada a la web
lanochedelloro)
  • Llargària: 80m
  • Dificultat: V+ (obligat V)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, semàfor microfriends, friends del 0.5 al 3, un parell de tascons petits i alguna baga
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: A la web lanochedelloro


Aquesta via és una petita bella flor, plena de diferents matisos, a l'ombra d'altres espècies més exuberants.

En els punts més exigents del primer i tercer llarg sempre trobarem una assegurança. Bona opció per a no deixar rovellar la pràctica de l'auto-assegurament.

A peu d'ella havíem estat a principis de mes, però el seu caràcter atlètic ens va fer recular a una altre opció una mica més suau i adequada per a la recuperació de Xavi, que després d'uns quants mesos ara gradualment pot tornar a tibar-li.

En aquest extrem del Mont-Roig no havíem estat mai i encara ens queden més parets a visitar en aquesta serralada cap a l'est. El lloc és força tranquil i ideal per a quan el fred escanya de debò, i bé, ara puc dir que tinc més punts per arribar a vella, he escalat una via del Marmolejo ji ji.

Aproximant sota la Pala Alta
Primer llarg
Segon llarg
Tercer llarg




Gran fita al punt culminant de la Pala del Coll

26 de des. 2012

Via Alta Fidelitat

SERRAT DELS MONJOS
  • Llargària: 150m
  • Dificultat: 6a (obligat 5b)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, link cam verd i groc, semàfor microfriends, un tascó petit -el 3- que és prescindible, però ja que el duia el vaig fer servir,  i una baga per a sabina
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: Al blog Muntanyenc i a la guia nova de la cara sud de Montserrat, volum 2, de Luis Alfonso

by Montse Molano (Ressenya dibuixada dels Masó)

De mica en mica s'omple la pica i una altra més per a la saca d'aquestes contrades. No la teníem ni al cap, però una persona propera que la visita ens fa agafar curiositat, i aquí estem per a saciar-la, a més, després de les tibades que vam fer ahir, avui ja ens va bé quelcom més calmat.

La via va fent uns quants giravolts i en un d'ells es creua amb la via Bikini, en aquest punt és molt fàcil tirar per la tangent i acabar posant-nos el banyador per barret -el diedre de 6b- com a mi em va passar, però cap problema, és fàcil tornar a retrobar la nostra via, pot ser desfent una mica, dependrà a on ens trobem, cal anar a buscar el cim de l'aresta que hem deixat a la nostra dreta i fàcilment en aquesta mateixa direcció trobarem l'R3 als nostres peus.

Hi ha algun grau de la ressenya original que no lliga gaire amb la realitat, sobre tot pel pas d'Ae marcat a l'últim llarg, segur que aquí tal i com és la roca es deu haver caigut quelcom i ara és més fàcil. Estic més d'acord amb el V+ que he vist posteriorment a la guia nova de la cara sud de Montserrat, però per a seguir el recorregut pot ser és més útil la ressenya original i encara millor la intuïció.

Primer llarg
Inici segon llarg


Inici tercer llarg

Quart llarg

Arribant R4

23 de des. 2012

Via Replicants

LA PALLETA
  • Llargària: 245m
  • Dificultat: 6b (obligat 6a o +)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, tascó del 3, semàfor microfriends i un estrep d'ajuda en el tercer llarg
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya consultada: A la web lanochedelloro.com



Aquesta via la tenia al cap gràcies a les recomanacions d'un bon company, en Xavi S., que no és el meu, i fa tot just un mes que havia estat al seu peu, bé, havia arrancat i em trobava al segon parabolt quan em passa per sobre un meteorit, els tres amics que estaven per sota i un més a la Dersu Urzala van pensar que era un helicòpter que passava, imagineu quin totxo va caure! No sabem si van ser les cabres o una cordada que hi havia per dalt, però acte seguit van sortir cames ajudeu-me cap a altres contrades.

Avui anàvem a la Terra de Nòmades, però com l'època de veda s'acosta a aquest altre sector i no hi ha cap cordada ficada donem un vot de confiança a les punyeteres cabres. Quan estic pujant el primer llarg tornen a caure pedres, per sort m'agafen en una zona senzilla on no em desequilibro, no han sigut gaire groses i tampoc han tocat al meu company, calmo nervis i amunt fins l'R1. Un cop arriba Xavi ens plantegem que fer i acabem donant un altre vot de confiança dient que ja han passat, i per sort ja no ens torna a caure res més.

Tot i que la via està en una paret a cop d'ull poc atractiva té tres llargs de categoria que no tenen en cap moment ni un bris de desaprofitament, son el tercer, el quart i el sisè. El primer també és força interessant, però és que aquests altres son trepidants. 

El primer llarg arribar al primer parabolt he hagut d'afinar per arribar-hi, està una mica alt i t'agafa en fred encara que avui fa calor ji ji. El segon és senzill i aprofita a fer-lo Xavi. El tercer quan l'he vist m'ha calgut una bona dosis d'adrenalina per a ficar-me i no escaquejar-me per la Dersu Urzala, falta un pitó en el tram que crec més difícil, però força mental i amunt. La qüestió és que se'm fa dur de collons escalar i posar estris en aquest grau, i per a sortir dels primers pitons acabo penjant-me d'un tascó amb un estrep per a col·locar un alien lo més alt possible que em protegeixi fer-ho en lliure, més endavant puc emplaçar un altre alien amb menys esforç, després la dificultat ja no escanya tant i apareixen dos pitons que estan junts. El quart és una superplaaaaaaaaca, li diuen Mar d'Orion, on entre assegurances hi ha prou espai per a escalar, en realitat tota la via té bastant d'aquest caire, però una volada aquí és neta, i ho puc assegurar, ja que al sortir de la cinquena xapa per a passar un petit bombo ho he fet, el segon intent em surt brodat després de l'oxigenació i al final és que el truqui és bona oxigenació del cervell, uf. El cinquè és fàcil amb un tros de caminar que el fa Xavi i el sisè és preciós amb un final que sorprèn, el faig tocada però es val un últim esforç.

Inici primer llarg
Inici segon llarg
Inici tercer llarg
Tercer llarg




Arribant R3
Inici quart llarg
Inici cinquè llarg



Arribant R6 amb el llum de la posta de sol
 Des de l'R de l'últim rapel per la Dersu Urzala la lluna que ja ha sortit

16 de des. 2012

Aresta Ribas

POLLEGÓ DE LA VINYA NOVA
  • Llargària: 330m
  • Dificultat: 6a (obligat 5b)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, una baga, alien vermell i link cam groc
  • Orientació: Sud-oest (a l'hivern no li dóna el sol a la part baixa fins al migdia)
  • Ressenya consultada: A la web lanochedelloro

by Montse Molano


by Luichy














Aquesta via s'ha convertit en una clàssica i avui se'ns ha ocorregut la mateixa idea a quatre cordades, suposo que la benevolència de les temperatures i la proximitat de la veda ha tingut molt a veure, però al final només ens quedem dues, les dues que arriben últimes i que anaven junts marxen cap a altra opció.

Serà el tercer cop que la faig i no em fa peresa tornar a repetir-la, al contrari, em fa molta gràcia, doncs el primer cop, tot just amb en Xavi, va ser cap a l'any 2004 i em vaig arrossegar de segona per ella, uf, no escalava gaire i vaig patir força en alguns trams, i el segon cop va ser fa un parell d'anys amb dos amics, aleshores ja m'ho vaig passar bomba, però tot i així només vaig fer els tres últims llargs de primera.

De la via deu haver-hi infinita informació per a tots el gustos, igualment vull remarcar per al meu record que la roca en general és bona exceptuant algun petit tram, ja hi ha algun pas sobat, el primer llarg de la ressenya l'hem obviat perquè hi havia una cordada, hem enllaçat alguns llargs (3+4, 6+7 i 10+11) fent un total de 9, en general son tirades poc mantingudes excepte un parell i si vas rodat és molt ràpida de fer, en tres hores més o menys fent algunes fotos te la pots menjar.

3r llarg de la ressenya, 2n nostre

6è llarg de la ressenya, 4t nostre



















6è llarg de la ressenya, 4t nostre

8è llarg de la ressenya, 5è nostre
Inici 13è llarg de la ressenya, 9è nostre




8 de des. 2012

Via Josep, Elena i Oriol

EL TRIDENT (Montsec d'Ares-Àger)
  • Llargària: 170m
  • Dificultat: V+
  • Material utilitzat: Cintes exprés, un parell de bagues per a sabines, semàfor microfriends i link cam verd i groc
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: A la revista Vèrtex núm. 193


Avui anem Xavi i jo a repetir aquesta via, el primer cop va ser a l'any 2005 i com no, més d'algun apuro vaig passar en aquelles dates, per això, ara que vaig una mica més rodada, em fa gràcia tornar a escalar-la per a veure com ho passo.

Un cop a peu d'ella no em recordo de res, només se que fa un fred de nassos i que l'inici es troba a l'ombra. Ens esperem una bona estona per a veure si acaba d'entrar el sol, ai, que m'estic estovant, i quan quasi li dóna m'enfilo sense més espera, que son les 12:30 i amb el dia tant curt al final ens atraparà la nit en el descens.

En la meva memòria tenia guardada la via com a bona i guapa, i no ha defraudat gens ni mica al meu record, és ben trobada, variada i té dues darreres tirades molt atractives, en aquestes fàcilment he recordat algun pas. La llàstima és que hem patit una rasca considerable, no hem estat protegits del vent i encara que el sol radiava en tot el seu esplendor, la temperatura ideal d'encadene deuria estar a la lluna.


Inici primer llarg
Segon llarg


Inici quart llarg

Quart llarg, no gaire lluny de l'R4

Inici cinquè llarg

Cinquè llarg