23 de des. 2012

Via Replicants

LA PALLETA
  • Llargària: 245m
  • Dificultat: 6b (obligat 6a o +)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, tascó del 3, semàfor microfriends i un estrep d'ajuda en el tercer llarg
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya consultada: A la web lanochedelloro.com



Aquesta via la tenia al cap gràcies a les recomanacions d'un bon company, en Xavi S., que no és el meu, i fa tot just un mes que havia estat al seu peu, bé, havia arrancat i em trobava al segon parabolt quan em passa per sobre un meteorit, els tres amics que estaven per sota i un més a la Dersu Urzala van pensar que era un helicòpter que passava, imagineu quin totxo va caure! No sabem si van ser les cabres o una cordada que hi havia per dalt, però acte seguit van sortir cames ajudeu-me cap a altres contrades.

Avui anàvem a la Terra de Nòmades, però com l'època de veda s'acosta a aquest altre sector i no hi ha cap cordada ficada donem un vot de confiança a les punyeteres cabres. Quan estic pujant el primer llarg tornen a caure pedres, per sort m'agafen en una zona senzilla on no em desequilibro, no han sigut gaire groses i tampoc han tocat al meu company, calmo nervis i amunt fins l'R1. Un cop arriba Xavi ens plantegem que fer i acabem donant un altre vot de confiança dient que ja han passat, i per sort ja no ens torna a caure res més.

Tot i que la via està en una paret a cop d'ull poc atractiva té tres llargs de categoria que no tenen en cap moment ni un bris de desaprofitament, son el tercer, el quart i el sisè. El primer també és força interessant, però és que aquests altres son trepidants. 

El primer llarg arribar al primer parabolt he hagut d'afinar per arribar-hi, està una mica alt i t'agafa en fred encara que avui fa calor ji ji. El segon és senzill i aprofita a fer-lo Xavi. El tercer quan l'he vist m'ha calgut una bona dosis d'adrenalina per a ficar-me i no escaquejar-me per la Dersu Urzala, falta un pitó en el tram que crec més difícil, però força mental i amunt. La qüestió és que se'm fa dur de collons escalar i posar estris en aquest grau, i per a sortir dels primers pitons acabo penjant-me d'un tascó amb un estrep per a col·locar un alien lo més alt possible que em protegeixi fer-ho en lliure, més endavant puc emplaçar un altre alien amb menys esforç, després la dificultat ja no escanya tant i apareixen dos pitons que estan junts. El quart és una superplaaaaaaaaca, li diuen Mar d'Orion, on entre assegurances hi ha prou espai per a escalar, en realitat tota la via té bastant d'aquest caire, però una volada aquí és neta, i ho puc assegurar, ja que al sortir de la cinquena xapa per a passar un petit bombo ho he fet, el segon intent em surt brodat després de l'oxigenació i al final és que el truqui és bona oxigenació del cervell, uf. El cinquè és fàcil amb un tros de caminar que el fa Xavi i el sisè és preciós amb un final que sorprèn, el faig tocada però es val un últim esforç.

Inici primer llarg
Inici segon llarg
Inici tercer llarg
Tercer llarg




Arribant R3
Inici quart llarg
Inici cinquè llarg



Arribant R6 amb el llum de la posta de sol
 Des de l'R de l'últim rapel per la Dersu Urzala la lluna que ja ha sortit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada