24 de febr. 2013

Via Stoc de Coc sortint per Monges Mascles

by Montse Molano
MALANYEU-Paret del Devesó (Cingles del Molí)
  • Llargària: 160m
  • Dificultat: V+
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya: Moliclimbs

La idea inicial era anar a escalar a Montserrat, però ahir en el viatge de tornada del Pedra, quan vam passar per ella, tots tres que avui tornem a ser veiem que està exuberant de neu i aviat enllestim per majoria absoluta tornar al Berguedà, a l'acollidora paret de Malanyeu, doncs el David no la coneixia i nosaltres fa temps que volíem tornar, a més, si a algú li tenia que fer mandra recórrer un altre cop la mateixa carretera era al David, en poc més d'un mes serà sisè cop que visita la comarca.

Avui Xavi i jo estem més espesos de lo normal després del sopar-sorpresa d'ahir nit, un comiat de la seva filla que en pocs dies marxa nou mesos a treballar a Colòmbia per MSF. David sembla fresc com una rosa, nosaltres tenim les cames i els braços pesats, veritablement tenim ressaca i el pla de fer dues vies ho veiem borrós, o sigui, comencem per aquesta que és la que més ilu li fa al nouvingut i després ja veurem.

El després és fer no res més, en Xavi i jo tenim prou amb el bon gust que ens torna a deixar, aquesta combinació d'Stoc amb Monges queda una via molt homogènia i si fos una mica més llarga ja seria la bomba. David ha gaudit com un nen amb sabates noves i per ell segur que en faria unes quantes més, però s'adapta com el bon nan que és i marxem deixant deures pendents.


Aproximant, al fons la paret
Els nens al 1r llarg de l'Stoc
David al famós 2n llarg de l'Stoc
Visió de la vall des de l'R1
Xavi al 3r llarg de Monges
David al 3r llarg de Monges i a la dreta un sortint per l'Stoc
Et trobarem a faltar!!

23 de febr. 2013

Somnis d'hivern i Columna del Verdet

PEDRAFORCA
  • Llargària: 220m en total
  • Dificultat: 3
  • Material: 3 o 4 cargols i cintes dissipadores
  • Orientació: Nord
  • Ressenyes: Revista Vèrtex 209

by Montse Molano

La predicció meteorològica per avui es compleix i fugim de casa nostra, el litoral, doncs està nevant i marxem al Pirineu on fa un sol radiant, quina contrarietat, però bé, el temps és així de capritxós.

Fem cordada amb el David, una màquina imparable de fer activitat i una font de solucions per a trobar que fer quan la meteo ho posa difícil, i ens fiquem a la cascada Somnis que ell no l'ha fet i enllacem amb la Columna del Verdet. Com hem sortit tard per a veure millor el panorama que es formava amb les nevades, i en Xavi i jo tenim hora agafada per a un sopar-comiat aquesta nit, ho deixem aquí.

Les condicions han sigut quelcom dures pel fred, les mans bàsicament son les que m'han fet patir, mentre escalava han hagut moments que em feien tant mal que no podia tancar-les i picar amb el piolet. Vaja, o m'he desacostumat amb tanta roca al sol o m'estic fent gran... uf, diria que totes dues coses ji ji.

Al matí sortint de casa
Somnis, primer ressalt a peu de pista
Somnis, inici segon ressalt



Somnis, segon ressalt
















Somnis, tercer ressalt













Columna del Verdet
Columna del Verdet
El vent ens va visitar a última hora i a l'arribar al cotxe només ens vam treure el grampons, la resta fins aturar-nos a fer un mos!


16 de febr. 2013

Via Heroes del Silencio

PALA DEL COLL (Mont-Roig)
  • Llargària: 85m
  • Dificultat: 6b (obligat V+/6a)
  • Material utilitzat: Cintes exprés i semàfor microfriends
  • Observació: Els micros son totalment prescindibles, però si vas fluix com nosaltres, en el primer i últim llarg col·locar un micro dóna alegria en un punt on el coco troba aire entre assegurances
  • Orientació: S-SW
  • Ressenya consultada: A la web lanochedelloro

by Montse Molano (croquis de Luichy)

Aquesta paret la vam conèixer fa poc a través de la via Rosa d'Abril de grau més suau i menys equipada. Avui, però, tenim ganes d'esprémer el cervell i les forces, i a la Héroes del Silencio sens dubte trobarem aquests dos ingredients, doncs per a nosaltres és prou mantinguda.

La via es troba totalment equipada, però cal anar amb el grau obligat consolidat per a no patir més de lo previst. Nosaltres l'hem enllestida amb uns quants reposos en el primer i últim llarg, i un parell d'A0 en el 6B, tot just ens ha faltat una mica de pila per a gaudir de tots els moviments que et regala l'escalada.

El primer llarg de la via recorre una fissura i no dóna treva fins arribar al flanqueig cap a l'R. L'inici del segon no fa gaire bona pinta i el tram de 6b encara menys, però quan et fiques sorprèn, espectacular fins a l'R. El tercer llarg té dos trams agraïts, sobre tot la placa per arribar a l'R. I l'últim, és la guinda del pastís, comença en una placa de llastretes i arriba a l'R en un esclat de passió.

Inscripció a peu de via
Inici primer llarg
Segon arribant R1



Segon llarg

Segon llarg

Pitó al segon llarg
Des de l'R2 visió del segon llarg i R1
Segon llarg
Arribant R2


















Segon de cordada arribant R3

Inici tercer llarg


Inici quart llarg

10 de febr. 2013

Pedró dels Quatre Batlles amb esquís

PORT DEL COMTE
  • Alçada del cim: 2.388m
  • Punt de partida: Apartaments de l'estació (1.740m)
  • Ruta: Obaga de la Bòfia, Portell del Llop i Coma Condesa
  • Desnivell ascens/descens: 740m
  • Horari d'ascens: 1h30 a 2 h
  • Cartografia: Vall de Lord, Port del Comte, Serra del Verd i Serra de Busa, de Editorial Alpina, escala 1:25.000


Fa dies que no estirem les cames més enllà d'una aproximació per a escalar i aquest cap de setmana acabem fent-lo per partida doble, ahir una bona passejada per Busa després de no tenir clar ficar-nos en una via i avui seguint el guió previst.

Bé, si hagués seguit al peu de la lletra el que havia repetit mil cops no hagués sortit de les pistes, doncs bàsicament no m'havia calçat els esquís des de que vaig estar per Cantàbria una setmana al gener del 2004 i una altra sortida al gener del 2006, però m'he deixat portar per la bellesa del paratge nevat i pels companys, i quan m'he adonat ja estava dalt del cim.

Alhora de descendir m'ha vingut la caguera, no les tenia totes, quan pels altres és lo més llaminer, per a mi tot just és lo més fotut arrel d'un antic accident en aquesta disciplina, no obstant, la neu estava tant bona, que després de dos girs, he agafat confiança i amb el meu estil desmanegat he baixat gaudint com una vaca.

Aquesta excursió sense gaires pretensions ha sigut ideal per al meu retrobament amb les fustes lliscadores i per al perill d'allaus que hi ha, llàstima que les botes s'han degradat i fotut.












3 de febr. 2013

Via Chani

LA FALCONERA (Garraf)
  • Llargària: 140m
  • Dificultat: 5c (obligat 5b)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, semàfor microfriends, friends del 0.5 al 2, algun tascó petit/mitjà, bagues i una xapa recuperable
  • Orientació: S-SE
  • Com Arribar: Un cop agafem la carretera C-31 i passem el poble de Garraf, en un parell de quilòmetres aproximadament, després d'una de corba molt tancada a la següent veurem un pàrquing a l'esquerra on deixar el cotxe
  • Aproximació: Baixem a un collet on prenem un camí que puja cap a l'esquerra, el seguim fins a trobar un desviament a la dreta marcat amb una fita, l'agafem i ens porta a peu d'un gran pi a on es fa el primer ràpel
  • Ressenya:

by Montse Molano

No tenim uns Alps, però tenim un Pirineu on somiar un munt d'aventures. No temin Yosemite, però tenim Montrebei, Montserrat i altres parets on satisfer el desig de roca. No tenim gaires diners, però lluitem per mantenir-nos a flote. No tenim ètica, però ens manifestem contra els que no la tenen. Posseïm un esperit de superació, per que no ens conformem amb el que tenim. Som exploradors del firmament i sabem el nom de tots els estels, però no sabem com es diu el nostre veí.

Bé, es que avui aquest lloc a vint minuts de casa meva m'ha deixat bocabadada, sabia de la seva existència, però si un coneguera el que té, amb tanta claredat com coneix allò que li fa falta...

A la via vaig amb el David, instigador de l'aventura, doncs el meu pla era acabar de recuperar-me d'una lleu grip a casa, però tot just la nit abans em dóna per connectar-me al face per a veure que ha fet el col·lega, no fos que el vent se l'endugué, i vet aquí que ell també està connectat i em fa la proposta indecent de visitar aquest lloc. Un encert en tot els aspectes, per que el vent ens deixa fer, el lloc és espectacular, la via agradable i la vida és bella. Ostres, en menys d'una setmana li tinc que tornar a agrair el dia que compartim.

La meva experiència en aquest paratge passa per tots els colors, doncs tinc que reconèixer que quan he arribat a sobre del mar m'he impressionat, és un medi natural molt potent i gens habitual per a mi, el pertorbador so de les onades picant contra el penya-segat em deixen atordida fins que de mica en mica m'aclimato i gaudeixo de la immensitat que tenim al nostre abast.

Les expansions de la via estan molt degradades, tot i així no és cap problema, es pot posar tot el que vulguis i més. L'exposició de la via radica en que en cas d'algun contratemps no hi ha escapatòria sinó és escalant. Nosaltres hem empalmat el tercer i quart llarg de la meva ressenya passant pel 5c, aquest és un pas que està protegit per dos pitons i que costa de col·locar-se ja que la roca no es gaire bona per als peus. Unir aquests dos llargs no és una bona idea, freguen les cordes, però jo m'he passat de llarg l'R3 que està 20m a propòsit, l'altra no l'he vista i he acabat arribant a l'R4 com una condemnada lligada a una bola de ferro.


Segon ràpel que passa per l'avenc

Primer ràpel


Segon ràpel sortint de l'avenc
En busca de l'R0
R0
Sortint de l'R0




R1
Inici segon llarg
Segon llarg



Flanqueig cap a l'esquerra x arribar R3

Inici quart llarg

Inici cinquè llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Últim tram del sisè llarg

Fi via