28 d’ag. 2012

Via Rectitude attitude

 LE BARRIOZ (St Sorlin d'Arves)
  • Llargària: 150m + 80m
  • Dificultat: 5a (4c obligat)
  • Material utilitzat: Cintes exprés per a la via. Per allargar l'escalada amb dos llargs més, friends mitjans i semàfor microfriends, no hi ha res, és clean
  • Orientació: Sud-est
  • Alçada del cim: 2.537m
  • Cartografia: IGN 3335 ET
  • Observació: La circulació de cotxes particulars per la pista que s'agafa per a fer l'aproximació està prohibida
  • Ressenya i localització:

              1. Le Livre des Etoiles               4. Gypsy
              2. Rectitude Attitude                5. Joyeux Nael
              3. Dédales Fracturées              6. Lumières d’automne
Localització i aproximació (40 min)


En aquesta zona les vies estan equipades i poden ser ideals per a la iniciació en paret, lo que no vol dir que hi hagin bolts a cada pam, sinó que el compromís general és baix. La gran majoria son de baixa dificultat i de plaques d'adherència amb algun ressalt, un lloc a la mida del lesionat Xavi que no li pot tibar.

Fa cinc dies que vam fer un intent a aquesta via encara que la nostra idea inicial era anar al Gros Perron, però com les condicions meteorològiques no eren gaire esperançadores i buscant el camí d'ascens a la paret passem primer per aquí, no ens enredem més i ens enfilem per la primera línia que tenim a la vista sense cap més informació que la que els ulls ens donen. Al final va acabar plovent i del primer llarg ens vam baixar.

Avui el dia també és força inestable, el cel està cobert de núvols tintats de carbó que el fan alhora atractiu i terrorífic, però com la tònica d'aquests últims dies és plou i fa sol, anem la càrrega a provar sort.

Després de quatre llargs arribem a una primera terrassa on sembla que la via s'acaba, continuem anant sense cap ressenya com el primer cop, busquem i al no trobar res ens aventurem a afegir uns quants metres més per golafreria, son els dos llargs marcats sobre la via núm. 5, cleans i amb no gaires possibilitats d'assegurar-se, però son poc mantinguts.

La sensació que em dóna aquest lloc és com estar per les muntanyes d'Andorra, encara que quan aixeco la vista veig que estic envoltada de grans muntanyes i paratges infinits. El panorama des del cim és magnífic, bé, crec que aquí als Alps és difícil trepitjar un cim i no gaudir d'una visió aclaparadora sinó és que hi ha boira.

Aproximant per la pista, a l'esquerra le Barrioz i al fons
s'entreveu el Pic de l'Etendard
Tercer llarg
Primer llarg



Arribant R3
Quart llarg
A la primera terrassa, al fons esquerra Aiguilles
d'Arves i a la dreta Ecrins
Primer llarg afegit
Segon llarg afegit



Última R improvisada en un esperó
Al cim mirant cap el Pic de l'Etendard
Baixant del cim
Vista dels Ecrins, la Meije i Rateau a l'esquerra i les Deux-Alpes a la dreta
A la dreta part del Pic de l'Etendard, continuant per la carena cap a
l'esquerra, entre altres, el Mont Péaiaux i el Cime de la Valette

26 d’ag. 2012

Cime de la Valette

ST SORLIN D'ARVES
  • Alçada del cim: 2.858m
  • Punt de partida: Vallée les Prés Plans, en el lloc anomenat Les Deux Pons 1.596m
  • Ruta: Marcada amb pintura groga i algun cartell indicador, tot i així cal prendre atenció en no despistar-se en la infinitat de camins fets per les vaques que pasturen en la zona
  • Desnivell ascens/descens: 1.310m
  • Horari total: De 7 a 8 h
  • Cartografia: IGN3335 ET
  • Observació: La pista és transitable i bona fins als dos ponts, es pot pujar una mica més fins a l'inici de Le Grand Plan, però només t'estalvies caminar uns 5 minuts

Itinerari realitzat

Entre naps i cols avui comencem a caminar a les 12 del migdia, vaja hores, però els núvols aquesta nit passada han estat de festa i amb la resseca aquest matí no s'han llevat, la visió era nul·la.
En el transcurs de les hores el cel queda blau i lluent, i a la tarda, quan arribem al cim, la temperatura cau en picat fins a tal punt que, o et tapes o quedes criogènitzat.
L'ascensió es fa llarga com un dia sense pa i sinó fos per les vaques que pasturen, el lloc seria solitari. El cim és un bony al que s'arriba sense cap més complicació que anar trobant el camí, déu ser ideal per a l'esquí de muntanya.
L'anècdota del dia l'han posat unes vaques que hi havien en el llac de Laital a 2460m, doncs quan arribem i trèiem el mapa per a orientar-nos de cop i volta les tenim a sobre envestint-nos, collons, ens cau de sorpresa i desconfiats del que faran, sense ni plegar el mapa, sortim amb preses pendent avall. 
Les vaques s'aturen i nosaltres també, tot seguit un altre cop tots a la càrrega i així unes quantes vegades fins que al final ens allunyem prou i desisteixen. En Xavi una mica més i se'n torna al cotxe, jo ni boja després de la feinada en arribar al llac.
Esbrinant el tema posteriorment, resultar ser que les pobres vaques estaven a falta de sal i al primer que s'acosta li demanen ansiosament, suposo que amb l'excusioneta que hi ha per arribar a aquells paratges el pastor deu passar olímpicament dels terminis correctes.

Cartell indicador en la zona dels dos ponts
Cabana ruïnosa sobre els 2.270m
Formació bella que deixa entreveure darrera les
impressionants Aiguilles d'Arves
Des del cim vista del Pic de l'Etendard i la glacera de St Sorlin
Al cim, al fons esquerra s'entreveu les Deux-Alpes
Baixant del cim per la pala Est
De retorn el llac de Laital
Arribant a le Grand Plan

25 d’ag. 2012

Via Esportiva Comborcière

ST SORLIN D'ARVES
  • Llargària: De 15 a 80m
  • Dificultat: De 3 a 6b+
  • Roca: Granit
  • Orientació: Sud-est (A l'estiu ombra a partir de les 14-15h)
  • Alçada inici vies: 1.780m
  • Cartografia: IGN 3335 ET
  • Observació: El segon llarg de la via 5 té 40m
  • Ressenya i localització:

               1. Les Grands Sauvages           7. Top less les biquettes
               2. Six Roses Vallée                   8. Coup de souffle
               3.
Silicose Vallée                      9. Piscine au bord de la mer
               4. Les voix du nez                    10. Le mitron
               5. Grain de Poussière              11. Chèques sans provision

               6. Tricostéril                            12. Panique          
Localització i aproximació (10 min)

Aquest any estem dedicant-nos a ampliar la coneixença dels voltants dels Ecrins i ara l'ha tocat a aquesta zona prou tranquil·la, ben bé ni un ànima, pot ser és que ja no estem en el moment àlgid de les vacances o que simplement no és tant concorregut, tot i així, si vas cap al Col de la Croix de Fer o al de du Glandón t'envoltes de més personal.

El mal temps ens visita més sovint i portem uns dies de poca activitat, però aquesta vall ens ofereix una mica de tot i tenim la possibilitat d'escalar en una finestra de bon temps en aquesta zona que s'adapta a la perfecció a la necessitat de vies senzilles per a Xavi.





21 d’ag. 2012

Via Esportiva Arsine

LE PIED DU COL (Vallée de la Guisane)
  • Sectors: 4 (La fanfare, Mur noir, Mur d'Elie i Les marmottes)
  • Llargària: De 15 a 35m
  • Dificultat: De 3 a 8a
  • Roca: Granit
  • Orientació: Nord
  • Alçada inici vies: Sobre els 1.660m
  • Cartografia: IGN 3436 ET
  • Bibliografia: Escalade Briançonais, Haut Val Durance i Queyras, de Yann, Martine i Jean-Jacques Rolland
  • Ressenya del sector escalat i localització: 

Aparcats sota el Mur noir
Localització
Aquesta zona és molt còmode per a parar amb la furgo, el pàrquing és una gran esplanada a peu de de les vies, sent l'aproximació a elles de 0 a 5 min.

Nosaltres només hem pogut escalar unes quantes vies d'aquest sector, a 2 min, fins que la pluja ha arribat per fi, per aquestes contrades s'ha estat 15 dies seguits sense caure ni una gota. La roca negra vista des de lluny fa una pinta horrible, però quan la tastes és molt bona.

El sector La fanfare és a peu de cotxe, té 10 vies de 5c+ a 6b+.

El sector Mur d'Elie, a 5 min, és on bàsicament estan les vies més llargues i sostingues. Té 16 vies, un 5c, tres 5c peus de 7 i la resta de 6a+ a 8a, bé, és el lloc on veus els catxes que escalen sense samarreta.

El sector Les marmottes, a 2 min, té 13 vies, deu de 3a a 3c, dues de 4a i una de 5a, jo ho diu el nom, son plaques inclinades per les que es passegen aquests simpàtics animals.

Si es vol donar descans al cotxe i moure les cames, a 10 min hi ha un càmping municipal a on es pot encarregar pa i brioixeria pel dia següent, aquí també podrem desfer-nos de les deixalles i carregar aigua en una font. Sinó, a Villar d'Arêne existeix un petit comerç que té una mica de tot i despatxa un pa boníssim, una de les coses bones que tenen els francesos.

Aquest lloc en l'època d'apogeu de les vacances d'estiu hi ha força gent, fora temporada és super tranquil, però sempre et trobes amb algú que està per enllà, està sota la Meije, molt aprop del camí que puja al refugi de l'Aigle.

20 d’ag. 2012

Via Péguy

PARET DE LA MAISON BLANCHE (Vallon du Lauzet)
  • Llargària: 140m
  • Dificultat: 5c
  • Material utilitzat: Cintes exprés, link cam verd i una baga
  • Orientació: Oest
  • Alçada inici via: Sobre els 1.900m 
  • Cartografia: IGN 3436 ET
  • Bibliografia: Oisans Nouveau-Oisans Sauvage, Livre Est, de Jean-Michel Cambon
  • Observació: Si es vol sortir per dalt fins al punt culminant 2.139m, cal fer més desnivell del que s'ha escalat amb algun tram de grimpada delicada que no es pot assegurar per la qualitat de la roca
  • Ressenya i localització:


Aquesta paret és bona per als dies calorosos. L'aproximació és una mica campi qui pugui, nosaltres per més atenció que hem pres per seguir un camí només ho hem fet a trams.
En la via hi han un parell de sartenazos guapos, un és per a xapar el primer bolt del primer llarg, al final amb una mica de concentració s'arriba bé, i l'altre és contra la feixa de l'R1, es pot posar un quita penes amb el link cam verd.
Com a curiositat la roca, els dos primers llargs son esquistos i per sort només és als llocs fàcils on has de levitar per a que no es desmanegui tot, després canvia a un perfecte calcari que fa xalar.
Hi han dues línies de ràpels per a tornar a peu de via, però a nosaltres ens ve més degust fer-ho caminant i sortim per dalt.
Arribar al punt culminant 2139m des de fi de via és fàcil però expo, cal posar atenció.
Encara que no és la nostra intenció de descens, ens fixem en la possibilitat que marca la ressenya de la guia en baixar caminant des de final de les vies i no veiem gens clar com es podria arribar a fer. Lo millor és baixar rapelant o aventurar-se a sortir per dalt fins a trobar el camí de Roy.

Inici primer llarg




La via















Arribant a R2
Inici tercer llarg
Inici quart llarg



Quart llarg
Un dels llocs delicats per arribar al punt culminant 2139m
Punt culminant 2139m, al fons esquerra Roche Robert i a la
dreta l'Aiguillette du Lauzet
Camí de retorn, al fons la Montagne des Agneaux
Vista a l'esquerra del perfil de la paret Maison Blanche, on
s'inicia la inflexió és on acaben les vies
A on es deixa el cotxe

18 d’ag. 2012

Pic du Lauzin

VALLÉE DE LA CLARÉE
  • Alçada del cim: 2.773m
  • Punt de partida: Pàrquing davant de l'escola d'escalada "Le rocher qui répond" a 1.470m
  • Ruta: Pàrquing, RN, Grotte des Cinquante Anes, Ravin de la Pinatelle, Ravin de la Lauze, Col de Dormillouse, Col de la Lauze, Pic du Lauzin, Col de Dormillouse, GR5 pel Vallon de l'Opon fins a Plampinet passant pels Chalets des Acles, RN i pàrquing
  • Desnivell positiu acumulat: 1.410m
  • Desnivell negatiu acumulat: 1.395m
  • Horari total de la volta: 8h
  • Cartografia: IGN 3536 OT i 3535 OT
  • Observació: L'accés en cotxe als Chalets des Acles és Interdit, només poden accedir els residents

Itinerari realitzat

La idea perseguida en aquesta volta és fer un recorregut per una vall tranquil·la i solitaria, on pot ser no ens creuarem ni amb una mosca, ja vaig tenir prou amb l'ambientàs del Mont Thabor com per anar a un altre Mont que Xavi volia anar.

El pla A era buscar un accés a la Crête de Pécé per accedir a la Pointe de Pécé i fer una circular, però un cop al barranc de la Lauze no veiem clar per on pujar unes pendents fortes, i amb la calor sufocant que fa ho deixem córrer i optem pel pla B on tindrem una bona vista del Mont que Xavi s'havia encapritxat.

Iniciem el camí davant d'una escola d'escalada a on ens agradaria escalar més endavant. El nostre primer destí és visitar una cova amb història a on podrem agafar aigua. Aquí, els habitants de la vall a mitjans de l'any 1815, abans de la invasió dels austríacs i piamontesos, van amagar el seu bestiar per la por de ser requisat. És un lloc ideal per a fer un mos a la fresca encara que el termòmetre estigui pels núvols.

Per a continuar ens cal desfer un troç i per camí ben marcat, a on només cal vigilar una mica no despistar-se en algun punt fins abans del barranc de la Lauze, arribem a aquest i sense possible pèrdua al coll de Dormillouse i a la resta de la ruta.

Aquest cim està quasi al límit del Massif de Cerces, a tocar a la frontera Italiana i davant del capritx del nen, el Mont Chaberton, veritablement una atractiva i esvelta muntanya, però amb un camí que encara que ho veiem des de lluny es veu de conya i sembla un gran circuït de carreres en el que els cotxes es barallen per avançar-se.

La volta ha sigut variada, plena de racons i només ens hem creuat amb sis persones, lo que fa tenir a la vora un 3000. Ara que ho conec ho faria diferent, en la cruïlla de camins al final del barranc de la Lauze aniria cap el Pas de la Fanfare i afegint poc més d'un centenar de metres, fas tots els cims de la carena i no passes dos cops pel coll de Dormillouse com nosaltres bobament hem fet.

Xavi en un moment avançat del dia acaba dient: "Jo follo dos colls més i em torno". Aquesta simpàtica frase bé d'aquest acudit: 

Un gatet es troba amb una colla de gats grans que portaven molta marxa al cos, i els pregunta amb la seva veu dolça i infantil:
- A on aneu?
- Ja ja! A follar! Si! anem a follar, ja ja!
- Puc anar amb vosaltres?
- No, que tu ets massa petit.
- Vaaa! vull venir, vull venir.
El gatet tant va insistir, que els gats grans van accedir dient-li:  
- ! Vine si vols, que s'assabentaràs del que és follar, ja ja!
Total, que van junts. Tot d'una se'ls apareixen dos gossos gegantins i els comencen a perseguir. Arriben a una placeta amb una font al mig i es posen a donar voltes, els gossos bordant com a bojos darrera dels gats. Quan porten una estona així, el gatet esgotat li diu als seus amics grans:
- Escolta, jo follo dues voltes més i me'n vaig!!
 

En fi, que no et donin gat per llebre.

Inici camí cap a la cova
Arribant a la cova
Cova (Grotte des 50 anes)
Punt d'aigua al camí del barranc de la Pinatelle, el proper
fins a la vall de l'Opon
Pujant pel barranc de Lauze, al fons els Ecrins
Cruïlla de caminis al final del barranc de la Lauze
Mirant cap el barranc de la Lauze, al fons els Ecrins
Anant cap al coll de la Lauze vista de la Crête de la Pécé
amb la Pointe de la Pécé al fons i sota a l'esquerra el
coll de Dormillouse
Vista del Mont Chaberton des de la carena de Lauzin
Pujant la carena del pic de Lauzin, vista de tota la carena
de cims que a més es poden fer des del Pas de la Fanfare
Carena de Lauzin
Arribant al Pic de Lauzin
Puntes o més bé ullals sota el Pic de Lauzin, en el Clot des Fonds, que
recorden a les dues Germanes que hi han sota la cara nord de la Munia
Baixant del coll de Dormillouse cap a la vall de l'Opon, una moto sobre els 2.400m. Abandonada? No hi havia ningú en kilòmetres i estava en bon estat, pot ser a algú fa poc si li va quedar clavada o sense benzina, ves-te'n a saber
Baixant per la vall de l'Opon curioses parets en la vessant est
sota la Pointe de la Pécé que recorden als Órganos de Montoro
Cartells indicadors del GR
Sortint de Plampinet de camí cap a la furgo