22 d’oct. 2011

Via Postres de Músic

ROCA NARIEDA
  • Llargària: 615m
  • Dificultat: V+ obligat
  • Material utilitzat: Friends mjtjans fins al 2, bagues per a sabines i cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • by Luichy
  • Ressenya consultada: lanochedelloro
  • Més informació: moliclimbs

Vaja, amb aquesta via m'acomiado abans d'operar-me del oïda i a més és una altra de les que tenia ganes, doncs fa uns tres anys que ens vam baixar del quart llarg. Vam començar tard quan el dia ja era força curt, cap a les onze o més, no ho recordo gaire bé, i jo que el tema de la roca sempre ho he tingut més deixat, se'm va fer massa pendent amunt.

Bé, aquest cop la cosa és ben diferent i la via ens la partim un llarg cadascun. Els dos primers llargs es poden evitar, però valen molt la pena, son justament els més variats i amb passos a protegir fàcilment. La resta son plaques d'adherència amb alguna assegurança col·locada artísti- cament, on podrem llaçar comptades sabines i en algun llarg posar friends.

Primer llarg
Segon llarg


Cinquè llarg
Desè llarg

Arribant R10

21 d’oct. 2011

Via Pacatràs

PUNTALS D'ÀGER (Montsec d'Ares)
  • Llargària: 220m
  • Dificultat: MD
  • Material utilitzat: Joc de microfriends i friends mitjans fins al 3, tascons de l'1 al 5, bagues i cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • by Montse Molano
  • Ressenya:

Uaoh! A aquesta via si que tenia especial estima en venir. Com passa el temps, al juny del 2006 havíem arribat a la meitat del quart llarg, però la falta de coco i de material que dúiem ens va fer abandonar en aquest punt.

Avui fa un dia esplèndid, fins hi tot encara fa força calor, i anem carregats de molta il·lusió i material, tot plegat una bona combinació per a resoldre la via amb alegria.
Les R les vam fer allà on cadascú li va semblar més lògic i/o còmode. Per exemple, el meu company l'R2 la va fer ajudat per un pitó de via i jo l'R3 per unes sabines en línia amb el flanqueig del quart llarg. Lo curiós va ser l'última R, la del cim, vam trobar una cap a l'esquerra amb uns brillants parabolts daurats.
No és complicat seguir la via i si ho fem bé trobarem en total cinc pitons, un pont de roca i un tac de fusta. Una escalada plaent de graus ajustats i obligats on desenvoluparem tots els nostres sentits.

FOTOS TEMÀTIQUES
 
Pitó inici via
Pitó abans R4


Inscripció a peu del 5è llarg

Al 5è llarg
Pitó a l'últim llarg












FOTOS DE L'ESCALADA
Primer llarg
Segon llarg



Tercer llarg

Arribant R3

Flanqueig 4t llarg
Cinquè llarg


Sisè llarg

Setè i últim llarg

Reunió de parabolts al cim

17 d’oct. 2011

Volta al Cim de la Gallina Pelada

SERRA D'ENSIJA
  • Alçada del cim: 2.321m
  • Punt de partida: Portell dels Terrers 1.658m
  • Ruta: Plans del Ferrús, Canal Gran, l'Estret, Roca Blanca, Gallina Pelada, Refugi d'Ensija, coll al Pla de les Tores, canal al Serrat del Pal/Costes del Grau, Grau de Peguera, Font de la Bruixa
  • Desnivell positiu acumulat: 780m
  • Horari total de la volta: De 4h a 5h
  • Cartografia: Mapa Rasos de Peguera/Serra d'Ensija d'Editorial Alpina i a la web de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Al punt de partida s'arriba per una carretera local des del poble de Fígols i després per pista asfaltada recentment.

© Base cartogràfica propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat
Déu n´hi do la setmana que porto de no parar i avui ens anem a estirar les cames en aquest racó meravellós.
És un d'aquells llocs que volia visitar fa temps per les parets que s'escalen de la Roca Gran d'en Ferrús i el vaig conèixer fa molt poc, en el remix de la Ruta Caracremada. 
Va ser un amor a primera vista i aquí torno a estar, doncs em quedava per recórrer la part del cim i que millor que aquesta fantàstica volta. Quan havia passat per aquí, venia de molt lluny, de la Vall d'Ora, encara em quedava arribar a Gòssol i no vaig gosar d'entretenir-me més.










15 d’oct. 2011

Via Jaume Casellas

TOSSAL DE LA FEIXA
Extreta de la revista Vèrtex
  • Llargària: 350m
  • Dificultat: V+
  • Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends mitjans fins al 2 i cintes exprés
  • Orientació: Sud-oest
  • Ressenya:

© Base cartogràfica propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat
Déu n'hi do, és la repera, aquesta via la repetim però del primer cop han passat set anys, per sort hi han algunes coses que han anat a millor, doncs el record em fa portar un estrep i ara només acabo carregant-lo i no agafant-me a res, i mira que jo no tinc manies!
La qüestió és que ens hem ajuntat cinc i ens apleguen en aquesta via en acord a un component molt jove, el noi escala de conya però té una edat en que si escanyes molt no mola i per a certs llocs li manca alçada, ai quan la tingui, i a més, tenim una altra grata sorpresa, en l'últim moment rebrem una trucada i serem encara un més, cap problema, ens repartim i fem dos cordades de tres, la via és còmode per anar en colla.

L'aproximació la fem diferent del primer cop, doncs ara fa justament dos anys vaig fer un intent de repetir-la amb un amic i no vam ser capaços de trobar per on començar, però fent el mandrós a peu de l'aresta ens vam fixar que pot ser no calia fer la pallissa de camí d'aproximació que marcava la ressenya, ja que la pista més tard a l'obertura de la via va ser arreglada i veiem un punt més proper que a la baixada anem a trobar. El resultat és que és més tranquil i curt, marcat a la ressenya i mapa, i per això aquesta vegada pugem passant per Cal Bertran.

La via es divideix en tres parts, les dues primeres d'un conglomerat rogenc més o menys acceptable i l'última d'un calcari magnífic. Les dues cordades passem de fer una agulleta que hi ha després del primer tram, la primera porta cordes de 60m i fan la via en sis llargs fent alguna marrada en la segona part, la segona cordada portem de 50m i fem set llargs fent dels quatre últims dos, no ens arrisquem a emmerdar-la en la segona part i com anem esperant un mica així ens entretenint.

Després de la pallissa d'ahir a Esplovins avui sigut un dia més tranquil en molt bona companyia, l'Esteve, l'Arnau, l'Àlex i el Jordi!

Cal Bertran i aresta al fons

Primer llarg
Segon llarg




Tercer tram de magnífic calcari
  
Inici tram calcari



Últim llarg de la via

14 d’oct. 2011

Via Jústel-Hita-Picazo

CINGLERA DELS ESPLOVINS (Torre de Lleida)
by xgrane
  • Llargària: 645m
  • Dificultat: 6a i Ae
  • Material utilitzat: Joc de microfriends i friends, bagues i cintes exprés (molt important llargues per les tirades 11 i 12)
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya consultada: Al bloc alturgell 

Realitzem l'accés a la via directament a través de la malla metàl·lica i més tard per unes cadenes i cables instal·lats en un mur a salvar (aproximació ben explicada al bloc d'alt urgell), doncs, encara que feixuc, sembla més lògic i ràpid que per l'esperó de les Orenetes, també ens ha donat la sensació que venir per aquest lloc no és cap meravella.

Comencen l'escalada amb moltes ganes, crec que ens ha agafat una mica de malaltia anomenada ansietat de que quan més menges més vols, perquè volem metres i metres de roca i aquesta via els té, un bon empatx de 18 llargs que inclouen creuar dues feixes herboses, però més endavant veurem que l'avarícia pot trencar el sac.

Encetem llarg a llarg gaudint en conjunt de bona roca amb passos tècnics i obligats, jo en certs moments de primera vaig una mica al límit, però amb calma vaig fent, fins que de mica en mica el dia comença a capgirar-se.
L'inici rau en la calor ben bé estiuenca que està fent en aquestes dates, sembla mentida, recordo abans de l'estiu haver passar fins hi tot fresca i buscar llocs adients, i ara vigila a on et fots, o sigui, cap el migdia la calor comença a castigar fort i a fer bullir peus dintre dels gats.
Després, al novè llarg, on pots protegir-te bastant bé a l'R de lo que va caient per la qualitat del terreny i del bosc on arribes, de cop i volta em cau quelcom al peu i per sort només em porto un bon ensurt, doncs era l'ampolla d'aigua del meu company que no em fa quasi res.
Més tard, un cop passat el desè llarg, una bona grimpada pel bosc que ens deixa a peu de l'últim pany de paret asfixiats i amb només l'aigua que em queda a mi, mig litre, ens ho plantegem, però després de tot l'esforç fins aquí decidim continuar.
Ara vénen dos llargs que resoldrà el meu company, a mi ja em manca coco i aniria massa lenta, però en el primer, l'onzè, per acabar d'arrodonir el tema, no lliga bé la qüestió de posar cintes llargues en els giravolts que va fent el llarg i arriba amb un fregament semblant a anar estirant d'un camió, quina llàstima, amb lo guapa que és la tirada i l'excepcional roca que té, o sigui, que quan arribo a l'R11 me'l trobo creuat i fart.
Encara que ja comença a no donar-nos el sol, jo tampoc estic per a tirar coets i assumir de primera el llarg que ve amb tram d'artificial, en aquest aspecte tinc mancança i no portem un horari per a enredar-nos, o sigui, decidim abandonar per un escape que hem llegit que hi ha a la feixa de sota nostra.
Rapelem de l'R11 i anem a trobar l'escapatòria en direcció a la paret dels Sostres, son dos ràpels, 45+25, però el primer de 45 no el fem bé i arribem al final de les nostres cordes de 50 a un terreny bastant còmode a la dreta d'un llom mirant la paret, a on em sembla que ens hauríem d'haver anat i aquí buscar el segon ràpel per arribar al camí d'aproximació de la via Pirata Solitario.
Un cop aquí baix, el meu company s'adona que a pocs metres en unes sabines hi ha una baga amb un maillon, uns que han fet lo mateix però amb cordes de 60. Jo tinc clar que hem baixat massa i recte en comptes d'anar cap a l'esquerra, i que tenim que fer un altre curt ràpel per a vorejar per sota l'esperó i pujar per l'altre costat a buscar el camí, ho fem i així resulta, després del curt ràpel i sense gaires més problemes que tenir que fer una bona pujada una mica porc senglar trobem el camí desitjat i més tard el de baixada de la Ferrata Regina.
Carai, no sé si al final vam trigar més en abandonar que haver continuat, vam arribar amb les últimes llums al cotxe. Bé, crec que lo millor va ser retirar-se a temps donat tal i com s'havia girat la truita, perquè segur que haguéssim fet una baixada nocturna, que encara que la coneixem és una de les últimes coses que agrada fer.

Tram amb cadena i cable de l'aproximació

A la R1
Segon llarg
Tercer llarg


Setè llarg
Vuitè llarg


Novè llarg
Onzè llarg


Arribant R11