28 de maig 2012

Via Temple del Sol

EL FARAONET
by MontseMolano
  • Llargària: 50m
  • Dificultat: 6a (5b/A1 obligat)
  • Material utilitzat: Link cam verd, alien vermell i cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: a la guia Montserrat cara sud

Avui dilluns, festa a casa nostre per la segona pasqua, amb el Xavi que acaba de tornar de Taghia ens anem a la regió del Faraó després d'optar a diversos llocs, es que no ho teníem gens clar per la meteo, que si vent, que si plourà, que si jo que sé i cap aquí que fa temps que anem darrera, fins hi tot ja havíem fet fa no gaire l'aproximació, una passejada de reconeixement perquè la pluja no ens va permetre més, la qual la fem pel Torrent de la Coma d'en Pastor assenyalat amb marques grogues.
La nostra idea d'avui és unir aquesta via amb la Desig de Sol al Faraó, una combinació d'estil clàssic i modern. El Xavi animat i jo seguint-li una mica a contracorrent arribem a peu de l'entrada desplomada del díedre a muntar la primera reunió amb la corda de bufanda, pot ser un petit error, no hem trobat reunió i l'has de fer un pel incòmode d'una sabina, crec que hagués sigut millor quedar-se a terra i en tal cas empalmar el primer tram que son més de cinc metres amb el nostre primer llarg, però és igual, un cop aquí t'asseus tranquil·lament sota el desplomet per a protegir-te de la possible caiguda de pedretes i com un rei.
L'entrada al díedre li tiba i la roca una mica polida i escamosa ens fa passar fent un A0 d'un friend per arribar al primer buril, després la cosa afluixa considerablement i amb passes variades i elegants, algunes molt fines, entres en el paradís d'aquest preciós llarg. La segona tirada amb un buril i un pitó és una bona navegació per a sortir al cim i fer reunió en una sabina que hi ha cap a l'esquerra. Un cop dalt desgrimpen fins arribar al collet que forma amb el Faraó i després caminant baixem per la canal pegats ben bé al Faraonet fins que la vegetació ens deixar creuar i anar a buscar el peu de via de la Desig de Sol. 
Sufocats una mica perquè l'inici queda enclotat, encetem el primer llarg que no té cap assegurança, aquí les cordes s'aposenten amb fermesa sobre la infinita rampa donant pesadesa i no empalmem amb el segon, vaja, aquí si que hagués anat bé pujar amb la corda de bufanda com jo li dic a la bandolera. Aleshores, arribem a un ampli i airejat esperó, quin canvi, aquí el vent bufa amb ganes i cel s'està cobrint de núvols. Bé, continuem i fem el segon llarg, però un cop a peu del gran desplom, tres passes et treuen d'ell, dubtem, lluny, mirant cap el nord, fa estona que hi ha negror i de tant en tant el vent ens porta alguna gota. Decididament, com només es qüestió de traslladar la baga i maillon que hem vist a l'R1, abandonem i en tal cas ja ens mullarem caminant. 
En un ràpel de 30 m per la vessant est s'arriba a terra ferma i disposats a recollir-ho tot veiem una línia de parabolts que discorre per una magnífica placa que no sabem que és, però que a l'inici d'ella hi ha marcada una Z. Quin cas, acabem de baixar-nos però ens tornem a enfilar, meva culpa, no m'he pogut resistir, però aquí estem protegits del vent i només farem el primer llarg esperant que la pluja aguanti. En fi, pugem fins a la còmode cornisa que ratlla horitzontalment el Faraó i fem reunió en dos burils que hi han cap a la dreta.
Per a baixar tornem a la reunió de la Desig de Sol per la cornisa, on per acabar d'arribar calen desgrimpar unes passes, i finalment encarrilem el camí de tornada arribant a la furgo amb el cel ben cobert però sense mullar-nos, llàstima, però com el vent era prou emprenyador i no sempre es tenen ganes de passar penúries, ens hem quedat sense arribar a trepitjar la corona del Faraó.

Aproximant
Entrada via Temple del Sol
Inici llarg díedre Temple del Sol



Díedre via Temple del Sol
Arribant reunió via Temple del Sol
Últim llarg via Temple del sol



Primer llarg via Desig de sol

Inici segon llarg via Desig de Sol

Segon llarg via Desig de Sol

Arribant R2 via Desig de Sol

Marca via Zoe

Primer llarg via Zoe

Tornant cap a la furgo

26 de maig 2012

Via Queralt-Ona

PEDRA ESPARRAGUERA
  • Llargària: 120m
  • Dificultat: 6b+ (5c/6a obligat)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, una baga, un friend petit pel tram superior de l'últim llarg i un estrep
  • Orientació: Est
  • Ressenya consultada: Colla Xapoutot

by COLLA XAPOUTOT
Vaja, ja ha passat una setmana i avui dissabte per la tarda torna el meu company de Taghia, com vaig a buscar-lo a l'aeroport he quedat a escalar amb l'Alex quelcom ràpid i que podem controlar l'horari. Aquesta via pel cas és ideal i fins hi tot si portes cordes de 60m es pot baixar en dos ràpels, encara que ja veurem com portarem estar a la solana.
Trobem peu de via a la primera, portar una foto-ressenya impresa et facilita infinitament la tasca, a més, com últimament hem fet vàries vies per aquí ja ens son conegudes les roques.
El primer pas per a enlairar-me ho provo varis cops, però les branques, pinxos i demés que hi han a mà dreta em fan quedar-me enganxada, fer-ho per l'esquerra no ho veig clar i no m'arrisco a caure contra el terra, o sigui, poso l'estrep per a ajudar-me a fer el pas i anar amb calma a buscar l'assegurança següent a la qual arribo bé. Coi amb l'inici, no sé si han sigut els vegetals que m'han impedit fer el pas o que, però vaja V+, que m'espera aleshores més amunt?
Continuar cap a la tercera xapa també arribo bé, passar la quarta ja tinc que fer un A0 i arribar a la cinquena amb l'estrep, res estrany per a mi en un 6b+, l'Alex m'ha animat com el millor dels animadors per a que ho provés, però prefereixo no petar-me més en un grau impossible i guardar forces.
A partir d'aquí surto en lliure i la resta de la via em surt bordada amb la benevolència de que ens ha bufat una petita brisa fent suportable estar al sol, només m'ha tocat la moral arribar al primer parabolt sortint de l'R2, déu n'hi do la galleta que hi ha, sé que és pur control mental, doncs si has passat bé un 6a+, un V+ té menys tela i a més la roca aquí és boníssima, però el meu cap és cabut i em diu que no és lo mateix exposar-se a volar per la paret que picar contra replans o terra ferma, bé, en general la via és prou maca, encara que d'aquelles que no sé si la tornaria a repetir.

Primer llarg, tram 6b+
Inici segon llarg


Inici tercer llarg
Arribant R3

24 de maig 2012

Via Embarcar-se en un creuer

SERRAT DEL CONILLER
  • Llargària: 225m
  • Dificultat: 6a+ (5c obligat)
  • Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends 0.5 i 0.75, bagues i cintes exprés
  • Orientació: S-SW
  • Ressenya: 
by Montse Molano
Després del fracàs d'ahir a Esplovins o pot ser èxit, doncs abandonar a temps pot ser un mal menor, per avui busquem una via més al gust de l'amic amb que faig cordada i que també em motivi a mi quelcom. L'escollida acaba sent la Liebe Clàudia, a tots dos ens fa gràcia tornar a visitar aquesta paret que la tenim coneguda per les vies del Guillem, però com no la teníem prevista i no hem trobat la ressenya al bar Tahussà, només portem una mala fotografia d'ella feta a la mini pantalla del meu netbook, bé, a més a més, mirant el bloc d'un dels seus aperturistes, el Joan Asín, hem vist que la via comença en una fissura.

Iniciem el camí d'aproximació ben d'hora amb la previsió de començar a escalar amb la fresca, la calor comença a ser aclaparadora i escalar a ple sol pot ser com rostir-se en una paella. Quan arriben a peu de paret el sol comença a dibuixar-se en ella, aviat trobem una fissura i a uns quants metres de terra el primer parabolt. Inicio jo l'escalada i arribo a la primera reunió havent posat l'alien vermell, xapat uns quants parabolts i un pitó, distanciats però en el seu lloc. 

Al segon llarg visualitzem primer un pont de roca amb una baga i després un parabolt, la qüestió és que tots dos tenen un maillon i no veiem la continuïtat de la via que hauria de ser cap a la dreta com més o menys veiem a la fotografia que hem fet de la ressenya. Igualment pujo a esbrinar el que i em quedo prostrada en dita última assegurança, definitivament no es veu continuació i massa vertical per aventurar-se a no poder posar res de res. Fem el ritual per a despenjar-me i en tot això veig a l'esquerra una línia que va cap a la dreta i que sembla ser la via que preteníem.

Un cop a l'R1 de l'embarcament o el que sembla ser un projecte busquem l'R de la via que ens interessava i la veiem més abaix cap a l'esquerra, o sigui, rapelem i ens dirigim cap a ella, passem de baixar del tot i no posar peus a terra per a no donar opció a la desmotivació. Canviats de via faig el segon llarg molt bé i només he hagut de mirar-me una mica més un pas, una tirada magnífica amb els passos difícils molt ben assegurats, però tot i així em recordo del benvolgut Joan Asín i cia i penso en l'estalvi fet d'una assegurança quan la cosa afluixa.

La perspectiva del tercer llarg tampoc li mola a l'amic i continuu tirant jo, pel camí enllaço una sabina i després trobo dos ponts de roca, passats, pel terreny que em sembla equivalent a lo que marca la ressenya, quart, començo a flanquejar cap a la dreta, després de molts metres sense res i d'algun pas més difícil arribo a una gran sabina salvadora per a reflexionar i al·lucinar de com està assegurada la via, no he trobat res i no es veu res, tot plegat em sembla molt estrany. 

Observo el panorama i resulta que força més cap a l'esquerra hi ha un espit, un pas delicat em deixa pujar i flanquejar cap a l'esquerra en busca d'ell. Xapo el solitari espit i tiro amunt per una lletja placa tombada, arribo a una reunió ronyosa i des d'aquí veig un passamà que sembla ser la feixa per on es pot abandonar de la paret, ostres, ja no imagino més en quina via estic per que no tinc ni punyetera idea, vaja, a veure si ens haurem confós fins hi tot de comarca i resulta que estem al Solsonès ji ji. Quan arriba l'amic parlem de la jugada i ja que hem arribat aquí decidim continuar per a veure si trèiem l'entrellat.

Sortir de l'R3 continua sent una placa tombada fàcil i bruta fins arribar al passamà, resseguint-lo trobo una línia de via i després una altra de xapes grogues, o sigui, una de les del Guillem de la que no recordo el nom, lo que vol dir que la primera que he vist per fi deu ser la Liebe Clàudia o sinó és igual, no fa pinta d'estrambòtic i per aquí sortirem. Em poso i en un sol llarg bastant directe surto dalt fent l'última reunió en una gran sabina a peu del camí de baixada, total, que l'he tornat a cagar, doncs en un principi tenia que haver sortit en dos llargs i amb una dificultat més pujada de la que he fet.

Per a baixar ho fem en tres ràpels tal i com havíem llegit que es pot fer, una corda fixada ens porta al primer, al final és l'únic que fem bé, i arribats a peu de paret per fi veiem on comença la via que preteníem, coi, això si que és una bona fissura, preciosa, llàstima, doncs marxem volant que el cel s'ha canviat el vel blau pel negre. En resum, tot una sèrie de coincidències ens ha portat a fer un creuer per aquesta paret, un lliçó més, quant per aprendre!

Inici primer llarg Projecte
Primer llarg Projecte


Segon llarg Keosdenforte

Cinquè llarg Liebe Clàudia

19 de maig 2012

Vies L'Últim flutter, Alimera i De les cabres

PARET DE LA CODOLOSA
  • Llargàries: 65m, 95m i 95m
  • Dificultat: 5b (encara que a la del Flutter tranquil·lament si li podria posar 5c a un pas després del flanqueig del primer llarg)
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: Sud (a la tarda no dóna el sol)
  • Ressenyes consultades: A la web Kpujo 

Acabo de deixar al company a l'aeroport i ja deu ser camí de Taghia, oh, quina enveja, i ara em trobo amb el Ramon i el Jordi al Bruc, però resulta que un per altre no portem cap pla i a pesar de que ens decidim per anar a un altre lloc acabem a Collbató, com el dia està molt insegur, no ens enredem més i escalem aquí, a mi ja em va bé ja que estic feta un flam per culpa d'una bona gastroenteritis. Bé, tots ben avinguts fem una cordada de tres i cadascú li toca una via de primer. El Jordi es treu una espineta en la de l'Últim Flutter, el Ramon a l'Alimera i jo que millor que fer el cabra.

Primer llarg Flutter
Al pas clau del primer llarg Flutter


Primer llarg Alimera
Segon llarg Alimera
Segon llarg Cabres

12 de maig 2012

Via Pas d'Estrés

PARET BUCÒLICA (Cinglera dels Esplovins)
by Montse Molano
  • Llargària: 200m
  • Dificultat: 6b/6c (5c/6a obligat)
  • Material utilitzat: Cintes exprés
  • Orientació: SE-S
  • Ressenya:



Avui el pronòstic és que cap a la tarda plourà, déu n'hi do, últimament sempre ens visita aquest element i a més aquest cop amanit amb una bona pujada de temperatures, coi, dissabte passat vaig passar fred i aquest m'asfixiaré. Bé, per a l'ocasió tenim previst dues opcions, una és aquesta i l'altre és a la vessant nord de Sant Honorat. 
La qüestió és que hem dormit aquí i al final ens hem decantat per no moure'ns, ja que el matí s'ha llevat núvol i corre aire fent una temperatura prou agradable. Un altre tema és que Xavi l'havia fet a principis de novembre volent veure com li surt aquest cop i a mi també em ve molt degust.
Aquest gust i en realitat curiositat per la via va néixer al veure una cordada sortint d'ella, aquella perspectiva de l'últim llarg em va fascinar.
El lloc no és bucòlic i perfecte, la carretera tant propera i el continu soroll del pas dels cotxes li treu molt d'encant, però per a una escalada ràpida com el dia sembla que demana ja va bé.
Per tant, ens equipem per a volar al país dels somnis i arribats a peu de via ens despertem d'una patacada, doncs a sobre nostre el cel està ben gris, però darrera el sol comença a sortir entre els núvols i el vent aquí desapareix, o sigui, fa molta calor punyetes. Tot i així, com canviar de lloc suposaria que pot ser ens agafés la pluja, ens quedem i fem el negoci de repartiment de llargs, per sort es prou fàcil a l'interès de cadascú sense fer gaire merder.
La via m'ha semblat guapa de collons encara que els passos més difícils m'han costat i els més forts tot anar de segona he hagut de fer A0 i el que he pogut per a passar. La llàstima ha sigut la calor que hem arribat a tenir, mira que ho havien dit, però hem caigut de quatre grapes, i el fet d'estar en una zona una mica enclotada feia que en certs moments, encara que no et moguessis, suessis com si estiguessis en una sauna. Bé, no sempre s'encerta, encara que això et pot passar factura, a mi me me la va passar i tocar pagar un pel cara.

Cinglera dels Esplovins
Primer llarg
Inici segon llarg



Inici tercer llarg

Visió R3


Tercer llarg
Inici quart llarg
Inici cinquè llarg



Inici sisè llarg

Sisè llarg

Fi de via, darrera ja treu el nas la tempesta

6 de maig 2012

Via Navarro

ROCA DELS ARCS (Vilanova de Meià)
by Escalagtroncs
  • Llargària: 195m
  • Dificultat: V
  • Material utilitzat: Una plaqueta recuperable, semàfor microfriends, friends del 0.5 al 2, algun tascó petit-mitjà, bagues i cintes exprés
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya consultada: Escalatroncs 

Ahir la pluja acava aguantant fins a la nit, hora que remulla suaument el sopar amb les Pubilles, una bona organització ens recol·loca i la festa no defalleix, va ser tot un èxit, una grata experiència a repetir.

Avui em retrobo amb el meu company i també està núvol, les ganes d'escalar no falten, però a m braços sí després de la via d'ahir, amb el que animo a Xavi a seguir la idea que em dóna la Laura d'anar a la via Navarro.

La línia m'ha semblat prou engrescadora i una escalada de tall clàssic encara no patinosqui on he gaudit de posar estris per tot arreu, només alguna panxa a donat guerra a la fluixesa, uf, es que de tant en tant m'és necessari desconnectar de tibar i dels parabolts, i connectar amb el romanticisme de l'escalada per a carregar piles.

La via
Inici primer llarg
Primer llarg



R1
Inici segon llarg
Segon llarg
Inici quart llarg




Quart llarg

Inici cinquè llarg