Via Camí de l'Alfons Baró

ROCA DELS COLLARS

by Montse Molano

• Llargària: 210m
• Dificultat: 6b
• Material utilitzat: Cintes exprés, alien blau i link cam verd
• Orientació: S-SW
• Ressenya:

Uooh, ves que vinc! Avui estic aquí per ser una mica cabuda, doncs a pesar de que no em donàvem ni un bri d'esperança, ahir per la tarda vaig insistir en tornar per a comprovar l'evolució dels reguerots i humitats que havíem vist al matí, i je je, per a sorpresa del meu company a simple vista la cosa pintava seca, en canvi, aquest matí han tornat a fer una mica acte de presència els xaragalls, però creiem que no seran conflictius i tirem amunt.

L'aproximació és bastant còmoda i junt amb l'alegria de poder visitar un altre cop aquesta paret i aquest lloc tant tranquil fa que les poques pujades que hi han siguin plaents, la veritat és que arribar a peu de via se'm fa curt encara que triguem una hora, en canvi, anar-hi a altres parets de la vora se'm fa més pesat, com la Rufa.

Arribats pujo jo el primer llarg i al·lucino amb la bona qualitat de la roca, quina passada, quines textures, però també flipo perquè he arribat a la primera reunió ben bé en línia recta quan tenia que arribar flanquejant. Un cop muntada la parada em fixo bé i m'adono de que efectivament no he entrat per la de l'Alfons, doncs la veig arribar per l'esquerra amb la seu estil de flanqueig cap a la dreta que guardarà durant tota la via. Per la línia que he pujat té continuïtat sortint per l'esquerra des d'aquesta R compartida i es veu que està pendent d'enllestir-la.

Continuem pel nostre objectiu cap a la dreta i la segona tirada també la volia fer jo, però Xavi em diu que si torna a fer de segon pot ser no arribarà amb prou moral al tercer llarg que té assignat, o sigui, que es casca una segona tirada magnífica, mantinguda i tècnica, una delícia per a mi que m'apassiona aquest estil de buscar i fer malabarismes més que tibar-li a enormes preses, però l'escalada en roca és el conjunt de tot i excloure quelcom seria anar coix.

Quan estem a peu del tercer llarg Xavi m'anima a que el provi jo, total, com hi ha flanqueig es fotut tant si vas de primer com de segon. M'enfilo i encara que hi ha un tram mullat es passa prou bé i aconsegueixo xapar quatre parabolts, arribar al cinquè per més que ho intento no tinc collons, penso que volaré i em baixo. Aleshores tira Xavi, renega, però amb un cop de gas i la decisió que a mi m'ha faltat passa, també s'ha de dir que té els dits més forts que jo, és un pas vertical tècnic que de mans t'has d'enganxar a preses minúscules i de peus adherència en roca no gaire agraïda. Aquí, un cop fet el pas, un pel més amunt mola posar quelcom abans del següent parabolt per assegurar al segon si va una mica just, a nosaltres ens va quedar apostoflant l'alien blau, així s'evita un possible gran pèndul.

A partir d'aquí la via afluixa i es manté entre el 5b i 5c amb algun tram més senzill, només caldrà no enredar-se en trobar l'R4, que es fa, com no, continuant flanquejant, i l'R5, que si t'organitzes fent les passes per lo més evident arribes de baixada. En resum, via per a fer un bon tractament de xoc contra els flanquejos i encara que no ho sembli variada. Arribem dalt feliços però amb el coet al cul ja que com últimament ens passa a l'últim llarg ens ha començat a ploure, per sort l'aixeta es tanca i poden rapelar per la Dioni en sec, de camí al cotxe es torna a obrir amb una constant pluja fina i arribem xops, però amb l'ànima plena d'emocions gratificants que fa d'imperbeable i que l'aigua sigui un element gairebé imperceptible.

Aproximant amb la Roca dels Collars al fons

Inici primer llarg via ?

Arribant R1 comuna dues vies

Inici segon llarg

Arribant R2

Inici tercer llarg, intent meu frustrat

Tercer llarg, Xavi que ha passat

Visió de l'R2

Inici quart llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Arribant R5 de segona

Sisè llarg

On finalitza la via

Borrasca que tenim a sobre