Via Embarcar-se en un creuer

SERRAT DEL CONILLER

• Llargària: 225m
• Dificultat: 6a+ (5c obligat)
• Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends 0.5 i 0.75, bagues i cintes exprés
• Orientació: S-SW
• Ressenya: 

by Montse Molano

Després del fracàs d'ahir a Esplovins o pot ser èxit, doncs abandonar a temps pot ser un mal menor, per avui busquem una via més al gust de l'amic amb que faig cordada i que també em motivi a mi quelcom. L'escollida acaba sent la Liebe Clàudia, a tots dos ens fa gràcia tornar a visitar aquesta paret que la tenim coneguda per les vies del Guillem, però com no la teníem prevista i no hem trobat la ressenya al bar Tahussà, només portem una mala fotografia d'ella feta a la mini pantalla del meu netbook, bé, a més a més, mirant el bloc d'un dels seus aperturistes, el Joan Asín, hem vist que la via comença en una fissura.

Iniciem el camí d'aproximació ben d'hora amb la previsió de començar a escalar amb la fresca, la calor comença a ser aclaparadora i escalar a ple sol pot ser com rostir-se en una paella. Quan arriben a peu de paret el sol comença a dibuixar-se en ella, aviat trobem una fissura i a uns quants metres de terra el primer parabolt. Inicio jo l'escalada i arribo a la primera reunió havent posat l'alien vermell, xapat uns quants parabolts i un pitó, distanciats però en el seu lloc. 

Al segon llarg visualitzem primer un pont de roca amb una baga i després un parabolt, la qüestió és que tots dos tenen un maillon i no veiem la continuïtat de la via que hauria de ser cap a la dreta com més o menys veiem a la fotografia que hem fet de la ressenya. Igualment pujo a esbrinar el que i em quedo prostrada en dita última assegurança, definitivament no es veu continuació i massa vertical per aventurar-se a no poder posar res de res. Fem el ritual per a despenjar-me i en tot això veig a l'esquerra una línia que va cap a la dreta i que sembla ser la via que preteníem.

Un cop a l'R1 de l'embarcament o el que sembla ser un projecte busquem l'R de la via que ens interessava i la veiem més abaix cap a l'esquerra, o sigui, rapelem i ens dirigim cap a ella, passem de baixar del tot i no posar peus a terra per a no donar opció a la desmotivació. Canviats de via faig el segon llarg molt bé i només he hagut de mirar-me una mica més un pas, una tirada magnífica amb els passos difícils molt ben assegurats, però tot i així em recordo del benvolgut Joan Asín i cia i penso en l'estalvi fet d'una assegurança quan la cosa afluixa.

La perspectiva del tercer llarg tampoc li mola a l'amic i continuu tirant jo, pel camí enllaço una sabina i després trobo dos ponts de roca, passats, pel terreny que em sembla equivalent a lo que marca la ressenya, quart, començo a flanquejar cap a la dreta, després de molts metres sense res i d'algun pas més difícil arribo a una gran sabina salvadora per a reflexionar i al·lucinar de com està assegurada la via, no he trobat res i no es veu res, tot plegat em sembla molt estrany. 

Observo el panorama i resulta que força més cap a l'esquerra hi ha un espit, un pas delicat em deixa pujar i flanquejar cap a l'esquerra en busca d'ell. Xapo el solitari espit i tiro amunt per una lletja placa tombada, arribo a una reunió ronyosa i des d'aquí veig un passamà que sembla ser la feixa per on es pot abandonar de la paret, ostres, ja no imagino més en quina via estic per que no tinc ni punyetera idea, vaja, a veure si ens haurem confós fins hi tot de comarca i resulta que estem al Solsonès ji ji. Quan arriba l'amic parlem de la jugada i ja que hem arribat aquí decidim continuar per a veure si trèiem l'entrellat.

Sortir de l'R3 continua sent una placa tombada fàcil i bruta fins arribar al passamà, resseguint-lo trobo una línia de via i després una altra de xapes grogues, o sigui, una de les del Guillem de la que no recordo el nom, lo que vol dir que la primera que he vist per fi deu ser la Liebe Clàudia o sinó és igual, no fa pinta d'estrambòtic i per aquí sortirem. Em poso i en un sol llarg bastant directe surto dalt fent l'última reunió en una gran sabina a peu del camí de baixada, total, que l'he tornat a cagar, doncs en un principi tenia que haver sortit en dos llargs i amb una dificultat més pujada de la que he fet.

Per a baixar ho fem en tres ràpels tal i com havíem llegit que es pot fer, una corda fixada ens porta al primer, al final és l'únic que fem bé, i arribats a peu de paret per fi veiem on comença la via que preteníem, coi, això si que és una bona fissura, preciosa, llàstima, doncs marxem volant que el cel s'ha canviat el vel blau pel negre. En resum, tot una sèrie de coincidències ens ha portat a fer un creuer per aquesta paret, un lliçó més, quant per aprendre!

Inici primer llarg Projecte

Primer llarg Projecte

Segon llarg Keosdenforte

Cinquè llarg Liebe Clàudia