5 de maig 2012

Via Peque Mantecas

ROCA ALTA (Vilanova de Meià)
by Escalatroncs
  • Llargària: 160m
  • Dificultat: 6a+ (V+/A1)
  • Material utilitzat: Tascons, semàfor microfriends i friends  fins al 2, alguna baga, cintes exprés i un estrep
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: Escalatroncs



Avui és un d'aquells dies somiats on conflueix una bona via i magnífica companyia que son la Laura i l'Esther. La idea d'aventurar-nos a aquesta línia eixerida ve de la Laura gràcies a les animoses recomanacions del seu company que l'havia fet, el Josep, i ens dirigim a ella sense cap dubte la cordada que hem format de tres dones motivades per la celebració en aquest cap de setmana de la 10 Trobada de Pubilles Escaladores.

Arribar a peu del nostre objectiu ens fa suar encara que el dia no és bo, però el vent fa acte de presència i com la via solca per una paret airejada ens acompanyarà vulguem o no, o sigui, ens toca tapar-nos fins a exhaurir l'última peça de roba que portem i donar-nos de bufetades en algun moment per a fer reaccionar cos i mans.

Organitzem el repartiment de llargs i com son sis entre tres és ben fàcil, dos per a cadascuna pensant en lo que més o menys ens anirà millor i a mi m'han tocat els dos últims, sobre tot el que queda clar és que comença la Laura, ella és una perfecta artista si cal penjar-se d'algun estri i així nosaltres dues de segones el provem en lliure.

El tipus d'escalada d'aquestes parets ni el recordava, però l'Esther em posa al dia i aviat li dono tota la raó. El primer llarg com ja es veu a simple vista és el més exigent i la joia de la via, que encara que al meu parer no té cap pas de 6a+, és mantingut rabiosament fins que no arribes a l'R, les assegurances les trobes espaiades sinó vas fort i en resum, un no parar on cal donar la talla per a fer-ho de primer, jo que vaig última recollint tota la ferralla arribo a la reunió que no puc ni tancar les mans.

El segon llarg la Laura el fa en un obrir i tancar d'ulls, amb el que a mi no em dóna temps a recuperar forces per a passar amb dignitat el primer pas de panxa que té i pel camí penso que ja veurem com arribaré als llargs que em toquem, però a l'espera de fer el tercer per sort acabo recuperant-les i acabo sortint de la via satisfactòriament aguantant-me els pets. Ens ho hem passat en gran això que el vent ens ha fet tremolar, tot gràcies a la bona companyia i il·lusió compartida.

Inici primer llarg
Primer llarg


De segones al primer llarg
Inici segon llarg
Inici tercer llarg
Flanquejant més a baix x arribar R3




Sortida R4

Quart llarg

Inici cinquè llarg

Tram fàcil cinquè llarg

Inici sisè llarg
Últims negocis del sisè llarg
Última tibada sisè llarg



Al fi de via més contestes que un gínjol
Mirant cap a Rubies
Feina feta, ara toca anar a buscar teca

4 comentaris:

  1. Enhorabona! això ja és un viote i dels bons...aneu fortes aquestes pubilletes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no ho fem tant malament, però forta de veritat si que m'agradaria estar, gràcies Jaume!

      Elimina
  2. Ei, la jornada va anar tant bé que ja tinc pensada la propera, també recomanada per en Josep, llarga, desquipada i molt alpina. A entrenar per l'estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ok Laura, ja saps que tinc tota la confiança posada en tu!

      Elimina