7 d’abr. 2013

Via Tope Clàssic

MONTSEC D'ARES - CAP DEL RAS (Àger)
  • Llargària: 275m
  • Dificultat: 6b/A1 (obligat V+/A1)
  • Material utilitzat: Un estrep, cintes exprés, algunes bagues, microfriends del blau al vermell, i link cam verd i groc 
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: Escalatroncs
by Escalatroncs

Sona el despertador a les 7 del matí, traiem el nas i fa una rasca considerable. Està tot glaçat i dit i fet esperem a que el sol surti abans que nosaltres, una bona excusa per llevar-se una mica més tard.

Un parell d'hores més tard estem camí de la via amb recel, durant dies ha estat plovent i encara que ahir no va caure ni una gota regalima aigua per arreu, però està decidit que anem si com sigui i si cal ja ens baixarem, fa temps que anem al seu darrera.

Encetem el viatge vertical i l'aigua només ens fa la guitza al segon llarg, o sigui, metres i metres de gaudiment de bona roca i passatges variats, em mola, a més l'escalada és poc atlètica. Arribats a mitja via l'ampli somriure instal·lat al nostre face canvia per un petament de dents, el fred convida al vent a partir d'aquest punt i tremolem fins al final, l'abric habitual previst per si aca no rutlla.

Vaja, al final no ha sigut el millor dia per a conèixer aquesta clàssica d'Àger, una famosa a internet, només cal posar al buscador "tope cl" i ja et dóna l'opció "tope classic ager", i com no, el primer a la llista Escalatroncs, s'ho ha currat i guanyat a pols.

La via resta prou equipada i només hem trobat algun xapatge quelcom estrany, ah, i com a curiositat l'inici del novè llarg, vaja V+ més entremaliat comparat amb els 6a precedents que ens han sortit nets i brodats, pot ser ha sigut el fred i el factor sico de poder acabar estampat com un cromo a la feixa de la R que ens ha collat!

8 del matí encara tot glaçat
Inscripció a peu de via
Primer llarg
Inici segon llarg mullat




Segon llarg

Inici tercer llarg

Quart llarg

Inici sisè llarg


Inici setè llarg
Fi de via amb un fred que pela

6 d’abr. 2013

Via Catefer i Via Verd Glas

by Montse Molano
PARET DE LA FORMIGUERA (St Llorenç de Montgai)

  • Llargària: Uns 50 m cadascuna
  • Dificultat: V i 6a respectivament
  • Material utilitzat: Cintes exprés i link cam verd al segon llarg de cadascuna
  • Observació: La utilització d'algun friend és imprescindible 
  • Orientació: Sud
  • Ressenya:





Aquest cap de setmana trobada amb la Maria, ja feia uns anyets que no ens veiem, el temps passa ràpid. La idea inicial era anar a Montserrat, a ella li cau lluny i fa temps que no hi anava, però les condicions meteorològiques ens fan canviar de plans i encara sort que per aquí fa bo.

La temperatura com estava previst ha baixat i fa una rasca considerable, per això avui hem escollit aquesta zona més baixa i per a reservar forces per al plat fort de demà, Àger.

Aquestes dues vies fa temps que les tenia a l'arxiu, encara que sense gaire interès per elles, la qüestió és que com volíem quelcom curt ens hem decidit a tastar-les i ens hem dut una grata sorpresa, molt recomanables, grau ajustat i mantingudes excepte el segon llarg de la Catefer. Una bona troballa per a un dia de caire esportiu.


Inici 1r llarg Catefer
1r llarg Catefer



Inici 2n llarg Catefer

1r llarg Verd Glas

La Maria i el Curro

31 de març 2013

Via Ironman

by Montse Molano
ROQUES DEL MASMUT
  • Llargària: 170m
  • Dificultat: 6a
  • Material utilitzat: Cintes exprés, alguna baga, semàfor micros i link cam verd
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: A la revista Vèrtex núm. 202

Escalar a les Roques del Masmut sempre que vinc és símbol de solitud a les parets, aquí la majestuositat i la bellesa m'omplen d'immenses sensacions.

Avui dediquem aquesta escalada a en Pepito que en pau descansi, amb ell vam fer un primer intent fa uns sis anys, però anant de segona no vaig encadenar sortir del bolt del tercer llarg i vaig fer tal pèndul que vaig donar per finalitzada l'escalada, en aquella època encara era més patata.

La pista que ens acosta surt de Peñarroya de Tastavins i deixem el vehicle en una corba tancada amb vistes a les roques abans d'arribar al seu mirador. Fa un vent de nassos i molest que no ens intimida, sabem pels altres cops que desapareix només baixar uns metres pel camí i que peu de via és un solàrium. Des d'aquí fem l'aproximació en descens i per al retorn primer pugem, després flanquegem i més tard baixem al punt de sortida.

La via té el seus punts picants i et demana que sàpigues navegar, però com aquest cop he anat amb els deures fets ha sigut plaent i plena de grates sorpreses metre a metre, bé, no tot han sigut flors i violes, en el primer llarg m'he dut un ensurt tot i que anava amb cura, però degut als dies seguits de pluja la roca estava més tendra del que ja és en algun punt i he arrancat una presa provocant el corresponent vol, sort que Xavi estava atent i caminant enrere ha minimitzat la caiguda. Roca excel·lent en els demés llargs.

by Montse Molano
Aproximant
Primer llarg



Arribant R1
Segon llarg
Pitó al segon llarg
Inici tercer llarg
Tercer llarg





Arribant R3
Inici quart llarg
Arribant R4
Fi de via

16 de març 2013

Via GEDE

by Escalatroncs
L'ELEFANT
  • Llargària: 155m
  • Dificultat: 6a/A0 (obligat V/Ae)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, alguna baga, microfriends -aliens- del blau al vermell (el blau es pot posar al primer llarg, a uns 10 abans d'arribar a l'R1) i link cam verd i groc
  • Orientació: S-SW
  • Ressenya consultada: Escalatroncs




Montserrat és la meva muntanya mà- gica, aquí puc somiar les mil i una aventures fent pocs quilòmetres, des d'anar a fer un simple pícnic a fer el saltimbanqui per les seves parets.

Avui li toca el torn a aquesta via que fa temps que la tinc a la llista de les pendents, una llista més llarga que un dia sense pa, soc grandeta però jove en aquest terreny.

La via és molt bona, lògica i amb estil, per a gaudir encara que tingui algun pas polit, l'únic la humitat i fang que hem trobat a la fissura del tercer llarg, la qual déu ser difícil trobar seca sinó és en ple estiu i després de moooolts dies sense ploure.

El primer i últim llarg son nets. Al primer hem posat l'alien blau i a l'últim no ens ha cabut res, en els altres llargs quan no hi ha es pot amanir bé.

Primer llarg, arribant R1
Segon llarg
Tercer llarg
Tercer llarg
Inici quart llarg
Visió R4
Inici cinquè llarg
Sisè llarg

9 de març 2013

Cresta de la Llosa

Municipi de FÍGOLS I ALINYÀ

LLARGÀRIA: 1250m

DIFICULTAT: V-

DESNIVELL total ascens/descens: 500m

MATERIAL UTILITZAT: Cintes exprés, alguna baga, semàfor micro-friends, link cam verd i una corda

APROXIMACIÓ: Anem direcció al Congost de Tresponts per a creuar el riu Segre per un pont i per traces de camí ens dirigim a l'evident collet on tot just passa una línia elèctrica, aquí comença l'escalada, uns 15 minuts

DESCENS: Nosaltres hem resseguit durant un llarg tram la cresta que baixa cap a l'est-sud-est, a estones per dalt o per abaix, segons permetia la vegetació, fins que el terreny s'ha aclarit i per unes feixes hem arribat a un camí que ens ha deixat en una pista
Seguint la pista amb vàries cruïlles s'arriba a un descens directe per on passa una línia elèctrica i en algun punt imperiosament caldrà anar a buscar el collet on hem iniciat la cresta per a retrobar el camí i pont d'aproximació, sinó s'acaba davant del cotxe però tallats pel riu i l'altre pont està a Organyà suposant una volta de més de 5km
D'1h30m a 2h, tot dependrà de fins a quin punt ens volem esgarrinxar fent drecera per anar a buscar directament la pista o de com l'encertem

RESSENYA CONSULTADA: Al blog del Centre Excursionista Centelles

by Montse Molano
© Base cartogràfica propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat

Qui no té cap té peus, doncs avui volíem fer esquí de muntanya però hem agafat tot menys els esquís, que farem... doncs a Xavi se li ocórrer aquesta activitat degut a que tot just dimecres passat va veure un audiovisual d'ella a la 16ª Mostra d'audiovisuals i fotografies de muntanya a la Farinera del Clot.

Bé, quan la tenim a la vista no motiva gaire l'aspecte, he passat mil cops per aquí i ni m'havia fixat, els ulls se m'anaven directament a l'esperó C-14 que està al costat, però a Xavi li fa gràcia i així fem una mica de fons en aquesta excursió vertical.

El primer tram de 680m l'hem fet en ensamble excepte els 30m de IV/V-, després farts d'arrossegar la corda la pleguem i se'ns fa una delícia no anar lligats. L'escalada de la cresta és molt poc mantinguda i trobarem algunes assegurances fixes en els passos més difícils del primer tram. 

Nosaltres per a fer-ho més distret hem fet alguna variant i ens hem pujat a tots els rocs haguts i per haver, doncs més d'un cop podries passar i anar caminant.

El tros inevitable on cal caminar per a enllaçar amb l'últim tram de cresta l'hem fet força més curt de que lo que marca la ressenya original fent un flanqueig cap a la dreta sense pujar, crec que com a molt uns 80m, així surten més metres de roca que no els he compatibilitzat a la meva ressenya, he deixat els originals que ja hi han suficients i el grau queda igual.

Fer la cresta i arribar al punt culminant 1.052m hem trigat 3h45m, però segur que es pot trigar menys i molt més, dependrà de molts aspectes, com les fotos que fem, com assegurem, aturades per a omplir i buidar el dipòsit...

En fi, un lloc agradable i amb bones vistes, on gaudirem de plena solitud i d'una bonica excursió. Ara coneixent-la jo només portaria un cordino, el llarg de 30m de IV/V- en el cas de no fer-lo en corda simple es pot partir en dos i fer una reunió intermèdia.

Pont a creuar al Congost de Tresponts
Inici cresta
Primer tram
Primer tram
Fent variant al primer tram
Fent variant, a l'esquerra de l'escalador la cresta
Primer tram
Llarg de 30m de IV/V-
Fi llarg de 30m IV/V-








Primer tram
Primer tram, al fons dreta on hem deixat furgo
Primer tram
Primer tram




Primer tram, al fons dreta on hem deixat furgo
Fi primer tram
Per on hem començat nosaltres el segon tram
Segon tram
Arribant a la fi
Fi cresta, al fons Organyà
De retorn