26 de febr. 2012

Via dels sons amagats

by kutrescaladors
PARET DE LA RUFA
  • Llargària: 270m
  • Dificultat: 5c
  • Material utilitzat: Cintes exprés, algunes bagues i semàfor microfriends
  • Orientació: Sud
  • Ressenyes consultades: kutrescaladors i joanasin (aperturistes)

Tal dia d'abril de l'any passat ens acostem a la Rodamons i més tard ens adonem que molt aprop obren via, resultar ser aquesta, però nosaltres patèticament fem el primer llarg i abandonem, feia una calor abrasadora.

Una setmana més tard tornem a treure'ns el mal gust de boca i després d'aquest temps la memòria selectiva havia esborrat el tram últim d'aproximació. El primer cop l'havia fet iniciant pel camí de Roca Narieda i aquest des de la corba tancada que hi ha abans d'arribar al poble de Canelles, però en totes dues et trobes el pitjor tros que hi ha just abans d'arribar a la paret, quedaria per provar la que marquen els aperturistes.

Només anotar que el retorn, un cop superat el llit del riu, remuntar fins arribar al primer camp i girar a la dreta seguint la vora sense guanyar alçada, el fem sense donar-nos compte per un bon camí que ens sembla més còmode que al matí no hem fet i que surt a la pista que passa sota la petita caseta de pedra.

El nostre camí de retorn

El nostre camí de retorn



Tenim els peus una mica tocats d'ahir i avui el sol es fa notar, jo només porto samarreta de màniga curta i agafo una de llarga por si aca, però crec que amb el banyador hagués tingut prou.

Bé, per culpa d'aquesta segona via que han obert en aquesta punyetera paret aquí torno a estar i arribo dalt suada com si estiguéssim a portes de l'estiu, quan fa poc més d'una setmana hauria fet l'aproximació amb gorra, guants i anorac! Sort que a peu de via tenim l'ombra dels arbres que ens envolten i revifem per a començar la via que fora bromes pinta moooolt interessant.

Després de les consultes de rigor l'Esteve enceta el primer llarg, jo el segon i així successivament repartint-nos un llarg cadascú, encara que en un moment donat l'Esteve em vol enredar i prendre'm el sisè llarg je je, o sigui, que ens ho vam passar teta excepte en el pas de sortida de l'R3 per a xapar el primer parabolt. Via amb trams tècnics per a gaudir a tope.

Inici primer llarg

Arribant R1

Inici segon llarg

Arribant R2
Inici tercer llarg
Arribant R4



Inici cinquè llarg
Arribant R5



















Sisè llarg
Arribant R6
Inici setè llarg


25 de febr. 2012

Via Cafe, copa i puro

by x-grane
ROCA NARIEDA
  • Llargària: 435m
  • Dificultat: 6a (5b obligat)
  • Material utilitzat: Cintes exprés, alguna baga i friends mitjans
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: Bloc alturgell-xgrane
by Montse Molano






Aquest cap de setmana, després de donar-li voltes que si neu o roca, al final em decideixo deixar caure per la Seu d'Urgell i anar a tocar la pera al bon amic Esteve.
Sona el despertador a les 7:30 i encara que tinc mandra les ganes de tocar el calcari de Roca Narieda em fa aixecar-me de cop.
El dia està enteranyinat i fa que la temperatura sigui suau, és ben estrepitós, fa una setmana et pelaves de fred i ara vigila de no torrar-te al sol, o sigui, que com no està molt clar agafo alguna peça de roba d'abric per si les mosques i en el camí d'aproximació m'adono de que em sobraran les mosques.
Hi han bones ressenyes i/o explicacions de com trobar peu de via, però el despiste em fa agafar només el croquis i arribem després de donar un repàs a la paret, fins hi tot hem trobat una via més a l'esquerra. 
Arribats al lloc començo jo el primer llarg i els quatre següents els fem en dos, cosa que no sé si ha valgut la pena, a tots dos ens han fregat les cordes i a més, un cop feta la via, tinc que dir que és molt ràpida, doncs en general les tirades no son mantingudes i els graus son molt amables, en quatre hores anant tranquis i sense ser cap màquines l'hem enllestit, llàstima que no ens fixem i dalt sortim per l'esquerra, era maco, però per la dreta tenia pinta de tenir més continuïtat l'altre llarg de sisè.
Apa, un altra per a la saca d'aquesta vessant sud tant tranquil·la i pacífica.


Primer llarg
Arribant R1
Inici segon llarg
Arribant R5
Sisè llarg
Setè llarg



Vuitè llarg

Dotzè llarg

21 de febr. 2012

Via Planetes Transparents

SERRAT DELS MONJOS
  • Llargària: 200m
  • Dificultat: V+
  • Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends del 0.5 al 3, bagues i cintes exprés
  • Orientació: Sud
  • Ressenya i localització:

treta de la web Balcó de la Lluna
by Montse Molano










D'aquesta via no hi han gaires bons comentaris, però la Laura me la proposa i com l'aventura m'agrada no dubto en anar a tastar-la amb ella. 
El dia és radiant, la companyia bona, la roca prou acceptable, assegurances fixes ben col·locades i afegim tot el que volem al nostre gust, llargs variats i algun pas que dóna que pensar, caminem i xerrem per arribar a l'última part... tot això fa que l'escalada resulti molt agradable i que la via deixi un bon gust de boca.
Fora d'algunes vies, aquesta zona no és un lloc de parets amb continuïtat i de roca magnífica, però si un bon escenari amb vies de varis llargs on passar l'estona i on podem aguditzar i posar en practica tots els sentits que calen per a escalar, gaudint del sol i de la natura un fred dia d'hivern. 

Arribant R1

Segon llarg

Arribant R2

Tercer llarg
Quart llarg

A peu del Satèl·lit, cinquè llarg 

Cinquè llarg



































Inici sisè llarg

En busca del descens

19 de febr. 2012

Via Escabroni-Escapullini i Calçotada

AGULLA DE CAN JORBA
by Escalatroncs
  • Llargària: 130m
  • Dificultat: V+
  • Material utilitzat: Cintes exprés  
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya consultada:   Escalatroncs i a la guia de la cara sud de Montserrat de Luis Alfonso i Xavier Buxó

Avui ens reunim una bona colla, uns anem a escalar, altres a caminar i alguns només arribaran alhora de menjar. Jo faig cordada amb Joan Antoni, una fera muntanyenca que escala roca de tant en tant però és ben igual, es fica on sigui i ens decantem a repetir aquesta via amb roca bona i compacte, només una mica polida a l'inici, doncs és ràpida per arribar a l'hora que hem quedat a dinar tots plegats. 
Sortim del cotxe quatre i un cop a peu de via ens repartim en diferents vies, en la que és el nostre objectiu està a punt de ficar-se una cordada, però son ràpids i al final esperar no ens allarga massa l'horari, a més, un d'ells m'ensenya un truqui per arribar a xapar amb més facilitat la primera xapa de la que jo més d'un cop m'havia queixat arribar a ella. L'embolic arriba alhora de rapelar, som tres cordades a fer-ho i pujant hi han no se quants tots ells sense casc, sort que el parell que portàvem davant surt per dalt, però gràcies al bon enteniment i cooperació entre tots en tres ràpels de mica en mica aconseguim arribar a peu, no sense fer tard a l'hora dinar.

Primer llarg
Segon llarg
Quart llarg






Rapelant via

Tots a taula

18 de febr. 2012

Jornada de rehabilitació a la Regió d'Agulles de Montserrat


by Montse Molano
Via de l'Esquerra al GEP LLARG
  • Llargària: 55m
  • Dificultat: IV
  • Material utilitzat: Cintes exprés  
  • Orientació: Sud
Aresta Brucs a LA BOTERUDA
  • Llargària: 45m
  • Dificultat: IV+
  • Material utilitzat: Cintes exprés  
  • Orientació: Sud
Aresta Brucs a l'AGULLA DE CAPDAMUNT
  • Llargària: 55m
  • Dificultat: V
  • Material utilitzat: Cintes exprés  
  • Orientació: Sud
by Montse Molano
Aresta Brucs a l'AGULLA DELS  ESPELEÒLEGS
  • Llargària: 55m
  • Dificultat: V
  • Material utilitzat: Cintes exprés  
  • Orientació: Sud
  • Observació: primer llarg només un buril
RESSENYES CONSULTADES a la guia d'Agulles de Joan Miquel Dalmau.

Després de divuit dies de la petita intervenció que li van practicar al meu company a la mà dreta, el metge ja li ha donat el vist-i-plau per a tornar a escalar i avui anem a provar a tibar-li un poquet en aquesta zona que esta repleta de vies pel cas.
El camí que puja de Can Massana a coll de Guirlo està ben glaçat doncs encara fa força fred, però com el dia és molt bo al sol s'està prou bé, la qüestió és que un cop ens enlairem el vent bufa i ens deixa glaçats, o sigui, amb quatre agulles quedem prou servits i donem per finalitzada la sessió de rehabilitació.


Camí coll de Guirlo
Via de l'Esquerra al Gep Llarg


Aresta Brucs a l'agulla de Capdamunt

Primer llarg de l'agulla dels Espeleòlegs

Segon llarg de l'agulla dels Espeleòlegs
Cabres a la Portella superior

16 de febr. 2012

Il·lusions d'hivern i Columna del Verdet

PEDRAFORCA
  • Llargària: 180m en total
  • Dificultat: 3
  • Material utilitzat: 3 o 4 cargols i cintes dissipadores
  • Orientació: Nord
  • Ressenya: Revista Vèrtex 209
Carai, jo que no donava ni un ral per l'escalada en gel aquest any, és el cinquè cop que surto als efectes i avui ho faig amb l'amic Alex, un altre aficionat d'aquest medi tan efímer.

Arribem al Mirador de Gresolet on ja hi han un parell de cotxes, ens equipem i enfilem pista amunt. La barrera no està tancada i l'Alex comenta que pot ser podríem passar amb el cotxe, jo li dic que segurament una mica més endavant hi haurà gel i que per a fer només un tros ja està bé on l'hem deixat, però anem fent i fent i arribem sota el refugi sense haver vist ni una gota de gel o neu a la pista i a on trobem més cotxes aparcats, bé, així hem estirat una mica més les cames.

El Pedraforca està ben pelat de neu, ni una gota, que trist, amb el que la cascada Berguedà no està formada, però totes les altres si, fins hi tot el gel és exuberant en la que es fiquem i està totalment esgraonada fins a la columna, ja deuen haver passat deu i sa mare. La columna estranyament està intacta i per la dreta raja aigua a dojo, déu ser això el que ha esborrat el pas de la gent. La pugem i sortim per dalt per a baixar tranquil·lament caminant pel camí de la collada del Verdet, el qual baixem totalment sec de neu.