 |
| by Montse Molano |
- Llargària: 170m
- Dificultat: 6a
- Material utilitzat: Cintes exprés, alguna baga, semàfor micros i link cam verd
- Orientació: Sud
- Ressenya consultada: A la revista Vèrtex núm. 202
Escalar a les Roques del Masmut sempre que vinc és símbol de solitud a les parets, aquí la majestuositat i la bellesa m'omplen d'immenses sensacions.
Avui dediquem aquesta escalada a en Pepito que en pau descansi, amb ell vam fer un primer intent fa uns sis anys, però anant de segona no vaig encadenar sortir del bolt del tercer llarg i vaig fer tal pèndul que vaig donar per finalitzada l'escalada, en aquella època encara era més patata.
Avui dediquem aquesta escalada a en Pepito que en pau descansi, amb ell vam fer un primer intent fa uns sis anys, però anant de segona no vaig encadenar sortir del bolt del tercer llarg i vaig fer tal pèndul que vaig donar per finalitzada l'escalada, en aquella època encara era més patata.
La pista que ens acosta surt de Peñarroya de Tastavins i deixem el vehicle en una corba tancada amb vistes a les roques abans d'arribar al seu mirador. Fa un vent de nassos i molest que no ens intimida, sabem pels altres
cops que desapareix només baixar uns metres pel camí i que peu de via és
un solàrium. Des d'aquí fem l'aproximació en descens i per al retorn primer pugem, després flanquegem i més tard baixem al punt de sortida.
La via té el seus punts picants i et demana que sàpigues navegar, però com aquest cop he anat amb els deures fets ha sigut plaent i plena de grates sorpreses metre a metre, bé, no tot han sigut flors i violes, en el primer llarg m'he dut un ensurt tot i que anava amb cura, però degut als dies seguits de pluja la roca estava més tendra del que ja és en algun punt i he arrancat una presa provocant el corresponent vol, sort que Xavi estava atent i caminant enrere ha minimitzat la caiguda. Roca excel·lent en els demés llargs.
La via té el seus punts picants i et demana que sàpigues navegar, però com aquest cop he anat amb els deures fets ha sigut plaent i plena de grates sorpreses metre a metre, bé, no tot han sigut flors i violes, en el primer llarg m'he dut un ensurt tot i que anava amb cura, però degut als dies seguits de pluja la roca estava més tendra del que ja és en algun punt i he arrancat una presa provocant el corresponent vol, sort que Xavi estava atent i caminant enrere ha minimitzat la caiguda. Roca excel·lent en els demés llargs.
 |
| by Montse Molano |
 |
| Aproximant |
 |
| Primer llarg |
 |
| Arribant R1 |
 |
| Segon llarg |
 |
| Pitó al segon llarg |
 |
| Inici tercer llarg |
 |
| Tercer llarg |
 |
| Arribant R3 |
 |
| Inici quart llarg |
 |
| Arribant R4 |
 |
| Fi de via |
Quin luxe el Masmut i quines ganes de tornar-hi! Per què està tant lluny? :)
ResponEliminaBé, no està tant lluny, jo que surto de bcn havia arribat a anar en un dia i tornar, però ara amb la crisi si que m'ho sembla i vam dedicar els dies de setmana santa! :o))
EliminaQue maca que es veu la via i això que ni la coneixíem. Bona ressenya ja està guardada amb les pendents.
ResponEliminaFelicitats per la via parella!
Salut, tàpia i alegria
Val la pena tenir-la a la llista de les pendents!
EliminaQuins esperons mes atractius! no he escalat mai encara al Masmut, sempre m'ha semblat molt lluny, però si dius que hi anaves en un dia....m'ho hauré de mirar.
ResponEliminaEnhorabon aper la via.
Merci i no deixis d'anar, és un lloc molt recomanable!
Elimina