Via Chani

LA FALCONERA (Garraf)

• Llargària: 140m
• Dificultat: 5c (obligat 5b)
• Material utilitzat: Cintes exprés, semàfor microfriends, friends del 0.5 al 2, algun tascó petit/mitjà, bagues i una xapa recuperable
• Orientació: S-SE
• Com Arribar: Un cop agafem la carretera C-31 i passem el poble de Garraf, en un parell de quilòmetres aproximadament, després d'una de corba molt tancada a la següent veurem un pàrquing a l'esquerra on deixar el cotxe
• Aproximació: Baixem a un collet on prenem un camí que puja cap a l'esquerra, el seguim fins a trobar un desviament a la dreta marcat amb una fita, l'agafem i ens porta a peu d'un gran pi a on es fa el primer ràpel
• Ressenya:

by Montse Molano

No tenim uns Alps, però tenim un Pirineu on somiar un munt d'aventures. No temin Yosemite, però tenim Montrebei, Montserrat i altres parets on satisfer el desig de roca. No tenim gaires diners, però lluitem per mantenir-nos a flote. No tenim ètica, però ens manifestem contra els que no la tenen. Posseïm un esperit de superació, per que no ens conformem amb el que tenim. Som exploradors del firmament i sabem el nom de tots els estels, però no sabem com es diu el nostre veí.

Bé, es que avui aquest lloc a vint minuts de casa meva m'ha deixat bocabadada, sabia de la seva existència, però si un coneguera el que té, amb tanta claredat com coneix allò que li fa falta...

A la via vaig amb el David, instigador de l'aventura, doncs el meu pla era acabar de recuperar-me d'una lleu grip a casa, però tot just la nit abans em dóna per connectar-me al face per a veure que ha fet el col·lega, no fos que el vent se l'endugué, i vet aquí que ell també està connectat i em fa la proposta indecent de visitar aquest lloc. Un encert en tot els aspectes, per que el vent ens deixa fer, el lloc és espectacular, la via agradable i la vida és bella. Ostres, en menys d'una setmana li tinc que tornar a agrair el dia que compartim.

La meva experiència en aquest paratge passa per tots els colors, doncs tinc que reconèixer que quan he arribat a sobre del mar m'he impressionat, és un medi natural molt potent i gens habitual per a mi, el pertorbador so de les onades picant contra el penya-segat em deixen atordida fins que de mica en mica m'aclimato i gaudeixo de la immensitat que tenim al nostre abast.

Les expansions de la via estan molt degradades, tot i així no és cap problema, es pot posar tot el que vulguis i més. L'exposició de la via radica en que en cas d'algun contratemps no hi ha escapatòria sinó és escalant. Nosaltres hem empalmat el tercer i quart llarg de la meva ressenya passant pel 5c, aquest és un pas que està protegit per dos pitons i que costa de col·locar-se ja que la roca no es gaire bona per als peus. Unir aquests dos llargs no és una bona idea, freguen les cordes, però jo m'he passat de llarg l'R3 que està 20m a propòsit, l'altra no l'he vista i he acabat arribant a l'R4 com una condemnada lligada a una bola de ferro.

Segon ràpel que passa per l'avenc

Primer ràpel

Segon ràpel sortint de l'avenc

En busca de l'R0

R0

Sortint de l'R0

R1

Inici segon llarg

Segon llarg

Flanqueig cap a l'esquerra x arribar R3

Inici quart llarg

Inici cinquè llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Últim tram del sisè llarg

Fi via