Moliclimbs: Via Camí del Tro accedint per les Coves dels Talibán

PEDRAFORCA (Pollegó Inferior)

Llargària: 150m Camí del Tro si es surt per dalt i es fa un últim llarg de 4b no ressenyat, sinó 130m + aproximadament 300m Ruta de les Coves dels Talibán
Dificultat via: 6a (obligat 5b/5c)
Material per a la via: Cintes exprés, una baga per a pont de roca, semàfor microfriends i link cam verd i groc
Observació del Camí del Tro: La via és pràcticament equipada i portar friends pot ser prescindible, però hi ha algun allunyament gran en els trams més senzills
Observació de les Coves dels Talibán: És una ruta o camí equipat amb corda fixa en els primers 60m aproximadament, aquí la dificultat es concreta bàsicament en un petit flanqueig de IV, després només hi ha algun pas aïllat de II/III al creuar la segona cova
Orientació: Sud
Ressenya consultada: A la guia del Pedraforca de Joan Miquel Dalmau, Barrabes Editorial

by Montse Molano (la foto no és hivernal, és d'arxiu)

El món és dels que matinegen i també diuen qui persevera, aconsegueix. Avui hi ha quelcom de cert d'això, però realment la realització de l'activitat ha sigut un cúmul de coincidències i concessions d'amistat i estimació.

La qüestió és que no ens hem caigut del llit per a sortir, hem partit a les 7 de barna i ens hem aturat a esmorzar al forn de Saldes encara que no era la consigna. Aquesta paret sud l'any passat l'havia estat perseguint en diferents ocasions, però un dia nevà, l'altre també i els altres dos, tot i ser a principis de juny, abandonem pel fred, i ara que ni pensava, passa coqueta davant dels meus ulls. Després, per a postres, em deixo el budrier al cotxe, amb el que sinó arriba a ser per la concessió o millor dit renúncia de Xavi a fer la via, avui em torno a quedar amb un pam de nas.

L'aproximació la fem pel camí que du a Prat de Reo des del Coll de Jou marcat amb pintura blanca i verda. En un moment donat ens hem de desviar cap al contrafort de la cara sud on es situa la ruta de les Coves dels Talibán, però anem despistats seguint al correcamins del David, pugem massa i arribem a la font de Prat de Reo. Des d'aquí fem un flanqueig entre arbustos fins que podem descendir a trams per una tartera i quan trobem peu del contrafort anem per traces de camí ben bé pegats a ell.

La idea d'afegir la ruta a la via per allargar la jornada ve donada pel David, jo ni sabia de la seva existència, a més no tenia gens clar si hi hauria gel dins de les coves o valia la pena, ara li estic molt agraïda, doncs gràcies a la seva il·lusió de fer quelcom diferent i curiós, i no només en busca del grau i dificultat, hem gaudit d'una aproximació a la via del Camí del Tro per aquest itinerari més que recomanable.

En aquesta ruta a l'hivern si hi ha neu a la cara sud caldrà anar amb compte en anar el dia correcte per a no trobar-se una sorpresa dins de les coves, sobre tot per la segona. Ara feia uns dies que la temperatura havia pujat i avui feia una calor inusual, hem escalat amb samarreta i només ens hem posat el forro o paravent fi en el descens, tot i així en la segona cova quedaven restes d'aigua gelada i uns bons penjolls de glaç.

De la via remarcar que, entre l'equipament i el que pots posar si et fa falta, és per a un dia coco-relax com diu el col·lega. En dos ràpels de 60m baixem, l'últim per arribar a terra una mica just. Per a mi els llargs més mantinguts son el primer i el tercer. És preciosa, ben trobada i es fa curta, però com el dia encara és prou curt ens ha anat fins hi tot just, arribem amb les últimes llums a la font i amb frontal al cotxe.