Via Graffiti sortint per la Guateque

SERRAT DELS MONJOS

• Llargària: 200m
• Dificultat: 6b no fent l'últim llarg de la via i sortint per la Guateque (obligat 6a)
• Material utilitzat: Cintes exprés, una baga per a sabina, semàfor microfriends i link cam verd i groc
• Observació: Si es va una mica just un estrep pot ajudar en un pas difícil molt concret, en la parrafada ho relataré
• Orientació: Sud
• Ressenya:

by Montse Molano

Ring ring, ring ring!
- Hola Laura! Aquest cap de setmana que toca?
- Anem cap a Montserrat a la via Estereotip
- Ok, doncs enllà ens trobem i a veure que fem nosaltres, doncs aquesta la vam fer fa quinze dies
Bé, la Laura ja sabia que l'havíem fet, l'havia inflat el cap amb ella.

I vet aquí, que estudiant les vies de la zona, per a no repetir i fer quelcom interessant, se m'ocorre la magnífica idea de ficar-nos a la Graffiti. També em temptava la Bikini, però fa poc, fent altra via, vaig estar sota l'últim llarg i encara no m'he recuperat de la impressió. En la Graffiti tampoc regalen res, però el que els ulls no veuen, el cor no en dol, i del llarg més fort et pots escaquejar per la Guateque.

Arriba dissabte i ens trobem tots plegats, ells es queden abans i jo em rumio varis cops que fer, el dia està enteranyinat i amb les mans fredes no em vull ficar, per a mi aquesta via és un plus. Al final surt el sol implacable i deixo de banda les meves cabòries, ja que per a escalar es necessita tècnica i força, però sense una condició psíquica adequada vas venut i donar-li voltes et fa més feble, o sigui, que amunt i a gaudir.

El primer llarg m'ensenya quin rotllo necessito per a la via, concentració, estudi i esforç, i a més, com no dedico a vegades molta atenció a la ressenya, arribo a l'R1 intuïtivament fent un pas curiós que em dóna feina. Recuperant a Xavi i veient el pèndul que té per arribar a l'R m'adono de que he comés un error de càlcul, he flanquejat abans de lo previst, en el penúltim espit, ja que veig més amunt un altre espit flamant que m'he descuidat a l'alçada de l'R, puc anar a xapar-lo i així dono una mica més d'alè a Xavi, perquè del factor pèndul en el flanqueig del quart llarg no es lliura ji ji.

El següent llarg és menys exigent, tot i així té un pas on cal tibar i després recol·locar-se. El tercer el  trobo una mica forçat, no segueix la línia natural ja que aquesta és veu cutre. El quart torna a ser exigent i per a tots dos components de la cordada, és pur crit de lluita, pau, bellessa i amor alhora, a mi m'ha fet anar quasi al límit i aquí, en l'últim espit abans del pont de roca, m'ajudo de l'estrep per a sortir, és l'únic pas del llarg on l'escaleta et pot donar un petit cop de ma, no volia utilitzar-la, però no tinc clar com encadenar-lo i avui no em venia degust comprar un bitllet d'avió. El cinquè busca el millor terreny sortint per una xemeneia al seu inici desplomada i el sisè el dividim utilitzant una R de la la via Guateque per assegurar aprop de les dificultats, volem fer allò de divideix i venceràs, però un cop a peu del monolític últim llarg ho rumiem i sortim per la Guateque, amb els dubtes inicials i esperant que el sol es treies el vel, hem començat tard i anem just d'horari, a més, aquest llarg no serà bufar i fer ampolles, doncs allà on no hi ha sang no es fan botifarrons. 

Una via on cal fer el seu últim llarg per a posar el punt sobre l'i i arribar a tocar el cel. És pràcticament equipada, posseïdora de bona roca i amb un segell d'identitat inconfusible, amb graus que ballen un pel depenent de la referència que es consulti, però crec que si es gradua en conjunt el primer llarg és 6a i el quart 6b si encadenes tot el flanqueig sense cap repòs, en general trobo més encertat lo que marca la nova guia de Montserrat sud.

Una cordada a l'R1

Primer llarg

El segon de cordada arribant R1

Segon llarg

Al bloc del tercer llarg

Flanqueig per arribar R3

Inici quart llarg

Quart llarg

Quart llarg

Flanquejant al 4t llarg

Cinquè llarg

Xemeneia cinquè llarg

Arribant R5

Sisè llarg

Arribant R6

Setè llarg

 

Inici setè llarg