Via Punsola-Reniu

by Escalatroncs

CAVALL BERNAT

• Llargària: 240m
• Dificultat: 6c (obligat 5b/Ae)
• Material utilitzat: Cintes exprés (pot ser útil un estrep sinó s'està una mica fort per anar en lliure o A0)
• Orientació: Nord-est
• Ressenya consultada: Escalatroncs

Panoràmica de tarda

Es veu que tot escalador Montserratí ha de pujar al Cavall, jo encara no ho havia fet i tampoc mai havia posat gaire interès, només vaig tenir una temptació fa tot just dos anys, quan el meu company va anar amb un amic, però no em va voler a la cordada, anaven de tarda i anar tres hagués sigut més lent.

Ara, després d'aquest temps, no em cal que em portin i m'he dut jo mateixa animada per l'Alex que tenia molta il·lusió per aquesta via com tanta altra gent que va, una gentada, sempre acostuma a haver-hi algú. I no m'estranya, és de caràcter amable, la roca és excel·lent encara que hi ha algun tram una mica sobat i està super assegurada per sobre del cinquè, per sota l'aire corre.

Avui el dia és genial, el cel s'ha vestit de blau intens i l'aire és fresquet, tot i així arribem a peu de via una mica acalorats. Un cop aquí comencem a escalar a ple sol un pel abrusats, però arribats a la primera reunió, R0, s'està de conya, vaja, que fins hi tot pensem que haguéssim pogut començar més aviat per a escalar més estona al sol i que l'enyorarem quan ens agafi l'ombra, la qual ens agafa al tercer llarg i en l'R4 ens tenim que posar tota la roba que duen.

La via ens l'hem repartit un llarg cadascun i quan em toca el cinquè de la ressenya consultada, al tram del mig, quan es comença a posar dur, faig A0, però al tercer o al quart dono una ullada i crec que ho puc intentar en lliure, aquí fer-se el valent no fa por, les assegurances estant a tocar i si el company que t'assegura t'acompanya en la jugada la cosa queda més fàcil, vaja, que m'animo i em surt arribar a l'R5 sense cap A0 més, que guapo, he gaudit força buscant-me la vida per on passar i a aquesta alçada ja tenim un bon ambient sota nostre.
El següent llarg, el penúltim, de segona intento no fer A0s, em va que em convidin a sopar, però m'enredo en el pas fort i quan el veig ja és tard, m'he quedat sense forces i perdo l'aposta, je je, estava més que perduda, però per intentar-ho que no quedi.

Tot i aquests agosaraments han hagut un parell de passes que no he agafat prou bé, un, el del sostret del tercer llarg, i l'altre, el del flanqueig de l'últim. 

Quan arribem a dalt ens trobem amb una ventolera de collons, rapelem per la normal i com tenim temps de sobres tornem tranquil·lament a Santa Cecília per la canal plana, una bona passejada fins a ella que quasi arriba sota la cara nord de l'Elefant.

Primer llarg (sense comptabilitzar el sòcol de III)

Segon llarg

R2

Tercer llarg

Quart llarg

R4

Cinquè llarg

Sisè llarg

Inici setè llarg

Al cim