Via Sánchez-Martínez

PARET DE DIABLES (Serrat de les Onze)

by Escalatroncs

• Llargària: 290m
• Dificultat: 6a/A0
• Observació: El grau obligat es comenta V/Ae, però no em sembla actualitzat i al meu parer millor pensar en 5c/A1
• Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends 0.75 i 1.0, link cam verd i groc, bagues, un estrep i cintes exprés
• Orientació: Est
• Ressenya consultada: Escalatroncs

Placa a peu de via

Avui Montserrat s'ha llevat cobert de boires i fa molta xafogor, tot i així ens dirigim al nostre objectiu encara que no ho tenim gaire clar per les condicions ambientals, però com no portem cap altre opció B i les ganes ens poden, entre sol i núvols, amunt i força.
Arribem a peu de via xops, tant, que ens trèiem la roba per a eixugar-la, si algú ens veiés vaja pintes.

El sol acaba guanyant terreny als núvols i l'humitat continua al nostre voltant. Diuen que la temperatura ideal d'encadenament és 18º, però jo crec estar a punt d'ebullició i amb Xavi concreto esperar a que l'astre solar s'amagui darrera les parets, o sigui, comencem a escalar a les 13:30, un error per al nostre nivell si vas apurant en lliure, no som unes feres i ens costa arribar a peu dels sostres tres hores i mitja.

Un cop aquí tenim que prendre una decisió, doncs els següents llargs flanquegen i continuar significa sortir per dalt, com és una mica just i el problema radica en que no hem agafat cap frontal, per molt que em dolgui i que plori de ràbia, abandonem i no ens arrisquem a cagar-la, que demà és dia laborable.

El tram de via que he fet m'ha sembla magnífic, s'obre al teu voltant una gran dimensió, un petit mon que a simple vista és ben bé imperceptible. Tècnicament és variada i entretinguda, és la més fàcil de Diables, però no per això és fàcil, per anar tranquil de primer de cordada cal anar prou rodat en paret en el 5c/6a.

Està restaurada amb llargs que conserven l'essència, dels quals, seguint la ressenya consultada, el que m'ha costat més ha sigut el tercer, l'inici està molt polit i m'ha donat molta inseguretat. En canvi, el primer se m'ha donat de conya, només m'ha donat una mica yuyu un pas on la presa ideal es mou que dóna gust. El llarg de les xemeneies l'interior d'elles estava humit, també suàvem com nosaltres, doncs no ens ha passat ni un bris d'aire i hem suat la gota gorda. I el d'arribar als sostres, impressionant, imaginat continuar, ai...

Abans tenia il·lusió desbordant per ella, ara m'he enamorat més.

Primer llarg

Inici segon llarg

Arribant R2 (no fent R opcional intermèdia)

Inici tercer llarg

Inici quart llarg

Quart llarg

Arribant R4