Moliclimbs: Cara sud Pedraforca x 2

La fal·lera d'escalar aquí va començar aquest hivern amb l'extravagant idea d'un dia tocar gel i l'altre roca, tot perquè fa uns anys em vaig trobar uns que ho vam fer i des de llavors ho porto penjat en el record, al final després d'un parell d'intents només vaig aconseguir amb prou feines picar una mica de gel al Verdet.

D'aquesta paret només conec la Pany-Haus de fa molts anys, pot ser farà uns dotze em van estirar de la corda per ella i encara no he oblidat alguna que altre anècdota, entre elles, arribar de nit al cotxe i com me'l vaig trobar aquest.

Ara que he agafat una miqueta de ritme en el medi rocallós, em ve degust tastar la magnífica roca que ja des de lluny prodiga aquest gran pany de paret a la via de Tots i no deixar-ho per a l'hivern que quedes més acotat. L'aproximació la fem per la cara sud des del coll de Jou, un bonica caminada amb un únic inconvenient que al final comentaré, i per dos cops ha sigut que ho hem intentat, ahir divendres i avui dissabte, i per dos son les vies que no hem acabat.

Ahir el dia va sortir bo, però a mida que el dia creixia, creixia la boira i s'anava enganxant a tots els cims que ens envoltaven. Vam arribar a peu de paret i amb una feinada de recórrer-la cent cops a la dreta i a l'esquerra aconseguim esbrinar on para la via la de Tots. Xavi, en vista del panorama a no veure res, em proposa deixar córrer aquesta i anar a la del Camí del Tro pot ser més adequada al dia que feia, jo encaparrada mi poso per al final abandonar donat que el material es començava a xopar i quasi ni el veia a peu de via.

Seguidament ens anem en busca de l'altre opció, un tipus de via de caire totalment esportiu, la qual també ens costa de trobar, sort que una mica de vent en un moment donat aixeca la boira i trèiem l'entrellat d'on para. Localitzada, Xavi no està gens animat i enfilo jo els dos primers llargs i res més, el vent s'ha animat deixant-nos el cos glaçat i quan ell arriba a l'R2 renega a continuar, ostres, em costa desistir veient la tirada tant guapa que ve, però pensant en el company i més fredament que no costava res donades les circumstàncies, en un ràpel a baix i demà serà un altra dia, doncs pensem en tornar i amaguem el material per la zona per a fer-ho més descansats.

Avui dissabte hem tornat acompanyats de l'Esteve amb l'objectiu d'anar directament a la del Camí del Tro, però arribats al seu peu ens trobem una cordada de tres que s'estan preparant, deuen haver vingut des del refugi perquè davant nostre només portàvem una cordada de dos. Bé, avui fa millor dia però a canvi més vent i més fred, per a no estar-nos una bona estona sense fer res i acabar desanimats ens anem a entretenir a la de Tots, doncs ja tenim el descens muntat d'ahir, el qual veritablement ja el vam trobar organitzat i avui només el traslladem més amunt.

Al límit de poder baixar en un únic rapel ho deixem i tornem al nostre objectiu que segurament la cordada ja deu estar fins hi tot per acabar. Enfilem els dos primers llargs i la cosa es torna a quedar aquí, el Xavi i jo amb l'experiència d'ahir venim ben abrigats, però l'Esteve ha caigut en el parany i a més, al no tenir gaire bona circulació, té les mans com un iceberg, en un ràpel vol que el deixem marxar, però si ell marxa ja no és lo mateix i com la via en un principi no es mourà de lloc pleguem tots.

Aprenentatge d'aquesta sortida, no tornaré a deixar el cotxe o furgo mai més aparcada al coll de Jou mentre les vaques hi siguin en època de pastura encara que sigui un lloc idíl·lic -et deixen tota la xapa ratllada amb ganes-, ara ja em sé de memòria on paren algunes vies i els dos primers llargs de les anomenades, i lo més important, que els companys son lo primer.