LA PRENYADA
- Llargària: 110m (40+30+20+20)
- Dificultat: V+ obligat
- Material utilitzat: Baga per a sabina, link cam verd, friend 0.75, alien vermell i cintes exprés
- Orientació: Nord
- Ressenya consultada: Escalatroncs, on, prèvia notificació a l'autor, he fet unes petites modificacions en el primer i últim llarg, i una altra referència que he mirat posteriorment
 |
| by Escalatroncs |
Avui faig escapada de tarda i la comparteixo amb l'Alex, últimament està força animat i es deixa seduir amb poques paraules a les escalades que li proposo.
L'aproximació ens fa suar la cansalada, la calor comença a escanyar, però l'orientació de la paret segur que serà ideal per a estar fresquets.
El primer llarg és el que pot quedar més protegit, aquí a l'equipament fix suplemento amb dos friends mitjans i una baga a la sabina, a canvi la roca en algun tram és un pel dubtosa. A la resta de llargs la roca és impecable i a l'últim poso l'alien vermell entre els dos parabolts per a intentar donar menys sensació de pèndul al segon, però res, és inevitable sinó és que tens els collons de no xapar el primer bolt que et trobés després del merlet je je.
L'escalada m'ha semblat màgica tal i com el seu nom indica, és elegant i atrevida, d'aquelles que deixen un regust exquisit, que omplen, que t'obliga a escalar, a concentrar-te, a despertar els sentits i gaudir de cada moviment.
No l'oblidarem fàcilment per la seva bellesa però també pels moments viscuts, hem patit un gran embolic de cordes a l'R1 que ens ha fet perdre molt de temps, la refrigeració s'ha disparat a partir d'aquí i hem passat un fred de collons -tal, que se'ns ha passat pel cap d'abandonar a l'R2-, per a fer el ràpel de descens per la vessant NW ens les hem vistes pel vent escombrador i per acabar-ho d'adobar la baixada l'hem errat fent-se'ns de nit pel camí i amb frontal apareixem aprop de la panxa del Bisbe, sota la Roca d'en Barberà o Miranda de Sant Benet, ves-te'n a saber, de nit tots els gats són negres.
Algú m'ha esbroncat dient-me que no és per a estar orgullós, no ho estic encara que si pogués tornar enrere tampoc canviaria res de res, aquestes experiències son les que t'ensenyen, que et formen i que si ho saps portar et fan fer unes bones rialles amb el company.
 |
| Arribant R1 |
 |
| A la 1ª assegurança del segon llarg |
 |
| Segon llarg |
 |
| Tercer llarg |
 |
| Inici quart llarg |
 |
| Arribant R4 |
 |
| Recollint R4 dalt de la Prenyada |
 |
| Pel camí somiadora amb llum |
 |
| Cuca de llum pel camí |
Eo! A mi em va passar una cosa semblant fa uns anys també baixant de la Prenyada però amb l'agreujant que només dúiem un frontal i quan el vam engegar es van acabar les piles :S Vam acabar dins un torrent, ben esgarrinxats però al final vam arribar al Monestir... I almenys no vam pagar el parking :)
ResponEliminaL'Esperó Màgic és una escalada preciosa!!
Vaja, és que no som perfectes i crec que acceptar les nostres imperfeccions és la manera d’acceptar-nos i estimar-nos més plenament.
EliminaDéu n´hi do aconseguir arribar al Monestir sense llum. El tema pàrquing és una de les bones avantatges.
Gràcies pel comen i salut!
Enhorabona! una via que encara no he intentat i que em fa molta il.lusió, bona aventura tot plegat no?
ResponEliminaDoncs a per ella, és preciosa i només cal deixar fruir tots els sentits per a gaudir!
EliminaEnhorabona Montse una bona opció per les tardes-nit de l'estiu.
ResponEliminaGràcies i ara si que seria una bona opció amb aquestes calors!
Eliminatalment com cuques de llum pel mig de la fresca vespertina de la muntanya màgica, on sembla que les quatre estacions de l'any vulguin ser-hi present cada dia en una o altre reconada del massís... jo també tinc un record ben especial d'algun descens nocturn i amb alevosia, de racons perduts de montserrat amb les òlives pentinant-nos els cabells ... endavant amb l'aventura!
ResponEliminaCoi, m'agrada molt com escrius. Bé, el camí de la vida a vegades és tortuós, però una línia recta seria molt avorrit!
EliminaOle, ole, ole, senyora via que has fet!!! Felicitats i enveja sana, algun dia hauré de decidir-me a anar-hi!
ResponEliminaMés val tard que mai i ja saps que hi ha un que frisa per anar-hi!
EliminaVau acabar baixant per una corda fitxa que hi ha estre la agulla d'en Markus Kamen i la Miranda de Sant Benet? Quand es baixa de la Prenyada s'ha d'estar a la guai de no separae-se de la roca i anar a petar al coll de la roca d'en Barbera, de ahí cal baixar cap al començament de la Gomez-Xalmet i un cop allà cap a Sant Benet. De totes formes tots en baixat algún cop per aquesta canal es bastant normal...Felicitats per la via!!!
ResponEliminaDoncs no vam trobar cap corda fixada. Un cop arribats al coll després de baixar per la canal on et deixa el ràpel, vam girar a l'esquerra per un bon camí entre el bosc, després va començar a perdre's i vam acabar en una canal en la que ens van esgarrinxar una mica però que estava prou trepitjada. Aquesta la vam deixar al veure una fita i una mica més endavant se'ns fa de nit, ens trobem tallats per una petita paret d'uns 20m que rapelem d'un bon arbre i arribem a una canal, la que vam deixar? no ho sabem, ja no sabíem on paràvem, de nit tot sembla igual menys la gran panxa del Bisbe, un cop en aquesta canal vam arribar en no gaire estona al camí que ve flanquejant de Sant Benet i passa sota aquestes agulles i cap la panxa que es veia a prop.
EliminaSalut i gràcies!
Vinga Montse,l’aventura que no falti.
ResponEliminaLo del embolic amb les cordes o conec i posa molt malalt .
La foto de dalt al cim es xulíssima .
Records a l’Alex .
La vida en si mateixa ja és una aventura, afegir la muntanya és salpebrar més oi!
EliminaUna abraçada i records als compis de la cordada de tres, vaja trio!