7 de gen. 2012

Via Guateque

SERRAT DELS MONJOS
by Montse Molano
  • Llargària: 190m
  • Dificultat: 6a (5c obligat)
  • Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends del 0.5 al 2, bagues i cintes exprés (mola repetir el 2)
  • Orientació: Sud
  • Ressenya consultada: Rocaineu
Després d'una setmana amb grip, vaja inici d'any, no tinc gaires ànims d'anar més lluny i ens plantem aquí la cordada habitual junt amb l'artista Àlex. 
Cadascú escull dos llargs i jo no tinc clar si els del mig o els últims, doncs he llegit que la sortida de les reunions 3 i 4 son expos, però tampoc vull fer el flanqueig de segona. Al final em quedo amb els llargs 5è i 6è i ja m'espavilaré.
El primer i el segon llarg els trobo ben assequibles, el flanqueig del tercer m'esvera una mica i el quart llarg, on el paper pinta que es comença a posar més fortet, em surt bordat, tot plegat m'anima a veure amb millors ulls el que m'espera de primera je je.
El cinquè no t'assegures fins que no portes una excursió considerable i l'última assegurança que col·loco em fa fregament per arribar a l'R, això que només he passat les cordes per quatre i separades. Des d'aquí ja veig l'últim llarg i el tram de sisè té una pinta de tibar que ti cagues. Quan em toca estar sota ell, l'observo amb el cap enrere i em recordo de l'estrep que porta l'Àlex, no tinc ganes ni d'A0 ni de baga pel peu, o sigui, unes passes enrere, li demano l'escaleta i amb una rialleta me la dóna, l'havia dit que no calia. Això m'ajuda a fer el primer pas i sortir del "sartenazo", ara, una mica més lluny del terra, estic més tranquil·la i faig els següents passos, més tard opto per sortir en línia recta, ni pensar en fer més voltes, unes tibadetes més amb un pas tècnic per a sortir del marro i arribo a l'última R.

La via és molt guapa i variada, tots els llargs valen la pena i amb bona roca excepte arribar a l'R4, on després hi ha un acrobàtic canvi d'R per corda fixa, però en la que s'ha de tenir superat el síndrome del "sartenazo", en cap llarg et salves d'ell. També anotar, per ressenyes que he vist, que la sortida de l'R3 si la fas una mica per l'esquerra fent un pas es pot posar un alien groc a la fissura que hi ha, que el quart llarg no té cap pas de 6a si el primer pas del sisè de l'últim llarg ho és, cosa que no és al meu parer ni dels companys, que ni de segons aquest primer pas el van fer i jo dono fe que un d'ells passa aquest grau.

Inici primer llarg
Segon llarg


Inici tercer llarg
Tercer llarg


Flanqueig tercer llarg
Inici quart llarg


Corda fixa x canvi R
Acrobàtic canvi R


Cinquè llarg
Arribant R5


Sisè llarg
Camí 1r ràpel


1 comentari:

  1. M'encanta aquesta frase: - li demano l'escaleta i amb una rialleta me la dóna, l'havia dit que no calia. És que m'hi sento identificada, quants cops hem dit, agafa això per si "aca" i acaba sent: menys mal que ho hem agafat, jejeje. Visca la clàssica i totes les sorpreses que amaga. Per cert, jo encara tinc molta feina pendent a Collbató, amb prou feines hi he fet un parell de vies, així que vaig prenent nota!

    Salut, tàpia i molt de gel!

    ResponElimina