22 de gen. 2012

Via Santiago Domingo

PARET D'ARAGÓ
  • Llargària: 415m
  • Dificultat: V+/Ae
  • Material utilitzat: Semàfor microfriends, friends del 0.5 al 3, bagues i cintes exprés (també vam fer servir un estrep pel pas d'Ae ja que el dúiem, però és només un pas i ens hauríem apanyat sense ell)
  • Orientació: Sud-est
  • Ressenya consultada: lanochedelloro

    A primera hora aproximant a la via
    by Luichy













    Si ens llevem ben d'hora ben d'hora però ben d'hora, tindrem temps d'errar el camí i duplicar l'horari d'aproximació. Com mola oi! Doncs va ser la crua realitat, portàvem una explicació que havia trobat el meu company feia temps i tal i com la vam entendre el que vam fer va ser baixar al fons de la vall per un camí ben fitat a la zona de la via CADE. Ho vam arreglar reculant un mica i pujant fent el cabra camp a través directament a la zona de la Chimenea Fantástica, tot just a l'arribar sota parets ens creuem amb el camí correcte, l'agafem i flanquejant descendim lleugerament arribant a peu de via. Hi ha inscrit a la roca SD.

    Son les 10 del matí i el meu company planteja que pot ser és una mica tard per a començar, havia llegit que es poden trigar de 5 a 8 hores, jo li dic que després de la pallissa per arribar aquí ni boja em dono mitja volta, portem frontals i podem fer el descens pel pas de Sant Miquel nocturn, a més a més no es veu una via amb continuïtat i jo havia llegit que es pot trigar de 4 a 5 hores, de lo poc que havia mirat sobre el tema, no volia que quelcom m'influenciés o millor dit em suggestionés.

    Al final a la paret hi som tres cordades, una de tres a la Cúpula Nocturna, nosaltres dos aquí i una altre cordada de tres jovenets trenta anyers que arriba quan jo surto de segona en el primer llarg i que també s'afegirà a la festa. Més tard, en el tercer llarg, els fem passar perquè porten cordes de 60m i van volant com a àngels per la paret, excepte un que anomenava insistentment el nom del color de la seva corda, feia infinitat d'anys que no escalava, però tot i així amb bon humor va pujar de conya. Nosaltres al portar cordes de 50m no ens vam atrevir a enllaçar certs llargs com marca la ressenya i acabem fent onze.

    Jo estava molt emocionada i pot ser també una mica intranquil·la, m'estrenava a Montrebei i és una cosa que impressiona, però després d'haver fet aquesta via puc dir que és ideal per a prendre contacte si ja es té una mica de bagatge en vies aventureres, doncs la seva continuïtat sovint és trencada per petites feixes i trams senzills que la fan més relaxada. Només té un parell de llargs o tres on haurem de posar tota la carn a la graella, sent per a mi el més fort i mantingut, però a tope de guapo, el díedre del sisè llarg, i el més espectacular sens dubte, l'últim, on tots els trastos que portava penjats a l'esquena del porta-material em van tocar la pera.

    Encara que el dia va començar amb una bona marrada va acabar sent perfecte, en cinc hores vam enllestir la via doncs a mi no em va tocar de primera cap dels llarg exigents, i cansats, però contents, vam gaudir d'una baixada tranquil·la i plaent fins al cotxe.

    Primer llarg
    Tercer llarg que dividirem en dos


    Final tercer llarg, quart x nosaltres
    Quart llarg, cinquè x nosaltres


    Inici cinquè llarg, sisè x nosaltres
    Sisè llarg, setè x nosaltres

    
    Setè llarg que farem en dos llargs
    Setè llarg, vuitè x nosaltres










    Vuitè llarg, desè x nosaltres











    Arribant R8, R10 x nosaltres
    Novè llarg i últim, onzè x nosaltres
    Visió des de dins de l'últim llarg



















    Pessebre al punt geodèsic del cim

    Cartell indicador del Pas de Sant Miquel


    5 comentaris:

    1. Hola Montse.
      Si me pasas tu correo te envío unas fotos de Plecs. luichy@lanochedelloro.com

      ResponElimina
    2. oh, que bé, moltes gràcies, vaig veure que fèieu fotos però em vaig tallar de dir-vos quelcom i mira que soc una xerrameca, ara mateix t'envio un correu!

      ResponElimina
    3. Enhorabona per l'escalada. En guardo un bon record d'aquesta via, pq tb ens pensàvem que aquell dia de novembre no escalaríem pq ens vam equivocar, vam començar a pujar pensant que no tindríem temps i que hauríem de rapelar abans del diedre, però al final la cosa va anar bé, fins i tot vam estar xerrant amb el Santiago Domingo.
      Salut

      ResponElimina
      Respostes
      1. Ei, tu x aquí, gràcies per la felicitació!
        Jo tb guardaré un bon record i llàstima no haver conegut al Santiago, com a mínim he tingut el plaer de fer una via dedicada a ell i conèixer el seu poble que em causa una mica de melancolia.
        Salut

        Elimina
      2. Guapa via!, a mi em va agradar molt. Tot i algún tram més lletjot el díedre aquest guapo que comenteu i sobretot la xemeneia de la sortida ens vàren agradar molt. Salut i bones escalades!

        Elimina